Avui dia 11 de maig és dia de festa grossa a la ciutat de Lleida ja que es celebra la festivitat de Sant Anastasi, patró de la ciutat des del 7 de gener de 1627 quan ho va aprovar la Paeria. Sant Anastasi va ser legionari i fou santificat, entre d’altres, pel Miracle del Pou del qual va fer brollar aigua per satisfer la set dels seus companys quan tornava a Lleida amb ells perseguit per l’emperador Dioclecià. A Sant Anastasi no se li coneix cap mèrit matemàtic i la veritat és que de sants i matemàtics alhora pocs en podem trobar. Tanmateix, això no vol dir que els matemàtics no siguin bona gent, que en el món dels matemàtics també hi ha de tot. Anatoli d’Alexandria va ser un bisbe de Laodicea (actual Turquia) que cap allà al s.III va escriure deu llibres d’aritmètica i gràcies a aquest llibres trobem el primer sant interessat per les matemàtiques, Sant Jeroni (s. IV) qui als seus llibres fa referència als tractats d’Anatoli. En diferents iconografies es pot veure a Sant Jeroni amb estris de mesura i llibres d’aritmètica. Un altre sant amb interessos matemàtics fou Sant Isidor de Sevilla (s. VI-VII) qui va escriure molt sobre gramàtica i teologia però a les seua principal obra Etimologies, que és un tractat de cultura general, dedica el seu tercer capítol a les matemàtiques. Qui no ha arribat a sant perquè s’ha quedat en beat ha estat el mallorquí Ramon Llull, molt conegut en les nostres contrades per les seues obres literàries però l’Ars magna (1305) és una obra que va influenciar a grans matemàtics com Leibniz i al rei de la matemàtica recreativa Martin Gardner pel mètodes lògics i geomètrics que feia servir Llull. Però potser el més important dels que han tingut contacte diví va ser l’occità Gerbert d’Orlhac (945-1003) que no va arribar a sant però sí a Papa (Silvestre II). Format als comtats precatalans gràcies al comte Borrell II i al bisbe Ató de Vic va aprofundir sobretot en l’estudi de les matemàtiques. Destaquen textos seus de geometria basats en la geometria egípcia i en el quals s’hi descriuen procediments per a determinar altures, distàncies i profunditats. Estant a Reims va construir un nou model d’àbac amb 27 compartiments i 9 fitxes que avui es considera una primera màquina manual de calcular. En aquest àbac va fer servir les xifres hindoaràbigues i és que D’Orlhac va ser un dels primers impulsors de l'ús d’aquestes xifres tal i com les fem servir avui en dia (llevat del zero que per simbolitzar-lo deixava un espai en blanc) deixant enrere el complicat sistema romà i representant un gran avenç per al càlcul. També era molt aficionat a l’astronomia i al seu ensenyament utilitzant esferes i altres estris per a facilitar-ne la comprensió i alguns autors consideren que D’Orlhac va ser el precursor de la introducció de l’astrolabi a Europa, un instrument de càlcul astronòmic. D’Orlhac va ser la llum de la ciència enmig de l’arribada de l’any 1000 ple de presagis apocalíptics, com allò que vam anomenar l’efecte 2000 però 1000 anys enrere.
Silvestre II
La tomba del papa Silvestre II es troba a la basílica papal de Sant Joan del Laterà, la catedral de Roma però que pertany al Vaticà. La llegenda diu que quan l’estàtua del papa matemàtic sua i cruix vol dir que el papa està a punt de morir. La curiosa barreja dels mites i les matemàtiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada