Scott McKenzie ha estat un dels molts exemples dins de la música d'haver passat a la història per una cançó (un one hit wonder que es diu), en aquest cas "San Francisco", un dels himnes hippie que defineix una generació i una utopia. Que bonica m'ha quedata questa última frase... L'època dels finals dels 60 era coneguda con el temps de les flors (el flower power). D'aquells temps són l'"Alone again or" dels Love; "It had too much to dream last night" dels Electric Prunes; "For whats its worth" de Buffalo Springfield; "A horse with no name" d'America; "Never my love" dels Association i moltes d'altres de Joni Mitchel, Canned Head, Janis Ian, James Taylor, Vanilla Fudge... Ja veieu, noms una empalagosos, música una mica insulsa pel meu gust, però unes lletres que, pel que es veu, incitaven a les relacions entre homes i dones, o homes i homes, o dones i dones o homes-dones i coses... i totes les possibles combinacions que vostè desitgi.
L'any 1964 McKenzie ja estava en el món de la música en un grup anomenat The Journeymen acompanyat de John Phillips, un bon amic seu que era un dels papas dels The Papas & the Mamas. L'any 1967 el grup es desfà i Phillips se'n va a California a surfejar amb els Beach Boys (i aprofitar per fer coses que fan els papàs i les mamàs per engendrar les Wilson Phillips) mentres que McKenzie es queda a Nova York gravant balades ensucrades.
El folk-rock, en aquells moments, és un estil en auge i el seu amic Phillips el convenç perquè vagi a la Costa Oest a provar fortuna. Fitxa per EPIC i publica "No no no no no" una bona i desconeguda cançó que mostra les habilitats de McKenzie en aquest gènere, i que em recorda la coneguda tornada no, no, no d'Amy Winehouse. El mateix 1967 amb la producció de Lou Adler i la lletra de John Phillips publica el meravellós "San Francisco (be sure to wear flowers in your hear" (assegura't de portar flors al cabell), tot un himne hippie (ja es veu amb la lletra) que meravellà a un bon futimé de seguidors. El disc es va gravar de qualsevol manera però l'impacte va ser tal que ningú se'l podia imaginar. El 1968 la utilitzaven els joves txecoslovacs per manifestar-se contra el Pacte de Varsòvia (uf! que lluny queda!)
McKenzie ho va tornar a intentar amb el soporífer single "Like an old time movie" (1967) però ja no se'n sortí més. Així que, el 1970, es va passar al country rock amb "Ode" (1970), que no he trobat a YouTube.
L'any 1980 va reviscolar en escena perquè fou un dels compositors del mític "Kokomo", l'èxit que van tenir el Beach Boys en la seua reentré al anys 80.
Ara, a l'edat de setanat-i-pocs anys i per culpa d'una malaltia neurològica que no havia sentit mai i anomenada de Guillain-Barré ens ha deixat. Jo us poso la versió original, però per si la trobeu més cursi aquí la teniu enmig del "The sound of San Francisco" dels Global Deejays.
5 comentaris:
El fet de no escoltar música d'abans de la meva existència fa que tingui molt més present la de Global Deejays, cançó que em fa pensar en l'època que em vaig independitzar, i en el meu company de pis, que ens la posàvem per despertar-nos.
Per cert, si miressis House, la malaltia aquesta et sonaria segur!
Per variar, la SGAE alemanya no em deixa veure el vídeo; "Gema" dels collons! De fet, només he pogut escoltar dos dels temes (flower power) que has lincat.
La de San Francisco, que no és un d'ells, per cert, m'encanta.
Uf, XeXu, saber que coneixes el "san Francisco" per culpa de Global Deejays fa una mica de cosa... I bé ho has dit. No miro "House" i la veritat és que quan vaig llegir el nom de la malaltia aquesta estava convençut de no haver-la sentit mai. aig haver d'anar a viquipèdia immediatament!
Ferran... així la SGAE alemanya és pitjor que l'espanyola... pensava que en aquest aspecte éreu més civilitzats. Mira, si més no, espero que el que hagis pogut escoltar t'hagi agradat...
No home, la cançó ja la coneixia, és d'aquestes que coneix tothom! Però se'm fa més propera l'altra, l'he sentit posar a la ràdio moltes vegades més i era distret recitar tota la llista de ciutats que inclou.
Publica un comentari a l'entrada