A veure si anem per feina perquè tot i que jo no tingui gaire temps, els senyors i senyores del món musical la continuen dinyant i se m'acumulen els articles necromelòmans.
Ara que Grècia està més de moda que en temps d'Aristarc, Anaximandre, Tales, Pitàgores, Plató, Euclides i companyia -quines farres se devien fotre!- cal parlar d'un trio hel·lènic on el teclista tenia un nom grec a més no poder: Evangelos Papathassiou, ja veuen, amb aquest nom segur que no era nascut a Almatret, no. Els altres dos components eren de nom més normalet: el cantant Demis Roussos i el bateria Lucas Sideras. Ells fan formar Aphrodite's Child. Un grup que mesclava la música tradicional grega i el pop de finals dels seixanta.
El grup va veure que quedant-se per les terres aristotèliques no es menjarien ni un rosco -una orelleta hauríem de dir en lleidatà?- van decidir traslladar-se a Londres, que era un puesto molt més glamurós. Però com això era el 1968 i van passar per París i se van trobar tot el follón del maig del 68, van acabar fitxant per Phillips a la ciutat francesa. No els va sortir malament la cosa, no. Des d'allà van treure al mercat el famosíssim i milionari "Rain and tears" (1968), una adaptació del conegut "Canon" de Pachelbel, aquella cançó que sona en multitud de bodes quan entra la núvia. La cançó fou un èxit a tot Europa excepte al seu país.
El grup va continuar gravant grans singles en només dos anys: "I want to live" (1969) versió també d'un clàssic del segle XVIII de Jean Paul Egide Martini; "It's five o'clock" (1969) -molt en l'estil dels Procol Harum-, "The end of the world" (1968) i "Spring, summer, winter and fall" (1970). A mitjans dels any 70 Evangelos comença carrera en solitari amb el nom de Vangelis -el de "Carros de fuego"- i Demis Roussos comença també a cantar pel seu compte. L'any 1972 publiquen el controvertit disc "666" censurat i tot per part del franquisme... però bé, aquest disc donaria per un article sencer.
Demis -de nom Artemios Ventouris-, nascut a Alexandria l'any 1947, ja venia de família musical i de petit tocava la trompeta, la tuba, la guitarra i el baix. Vaja,. com tots els nens petits. Abans de formar part dels Aphrodite ja formà part d'altres grups com The Idols i We Five. Un cop desfets els Aphrodite's Child va gravar un parell de discos amb Vangelis "Sex Power" i "Magic" i comença una carrera de cantant melòdic, allunyat dels circuits d'èxit, però amb molt d'èxit en els països llatins del sud d'Europa gràcies a la seua veu potent i a un cert exotisme a causa del seu físic ferrenyo i la seua manera de vestir. Encara en hotels de Benidorm i Peníscola poden escoltar-se les seues cançons en els balls de dissabte de l'Imserso.
Alguns dels seus èxits en la dècada dels setanta foren "Whe shall dance" (1971), "Por siempre y para siempre" (1973); la famosa cançó del triquitriquitriqui "Mañanas de terciopelo" (1973) -6 setmanes de nº1 a Los 40 Principales- competint amb Camilo Sesto i Nino Bravo; "Adiós mi amor" (1973); "Algún día en algún lugar" (1974); "Morir al lado de mi amor" (1977), "Happy to be an island in the sun" (1976)... cantats en varis idiomes, fins a set de diferents.
A començament del vuitanta es va retirar, fou un dels passatgers de l'avió segrestat el juny de 1985 i els segrestadors van quedar impressionats en tenir-lo d'hostatge. Va tornar el 1988 amb el disc "Time". Els temps canviaven, però ell no, continuava a la seua.
Demis Roussos morí el 25 de gener a Atenes a causa d'un càncer d'estòmac, pàncrees i fetge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada