Ivorra, municipi de la comarca de la Segarra. El poble està sobre una petita elevació en una banda de la carretera que va de Sant Ramon cap a Torà, a la dreta de la riera d’Ivorra afluent del Llobregós. Dins de la vila closa, al mig de la població hi trobem el castell de planta circular. L’església actual dedicada a Sant Cugat data de l’1 de juny de 1782 i fou consagrada pel bisbe Rafael Lasala. S’explica que, l’any 1010, mossèn Bernat Oliver estava celebrant la missa a Santa Maria d’Ivorra i en el moment de la consagració se veu que li va passar el mateix que als de CSQEP amb el tema de la independència, no sabia què dir. En aquell moment el vi que tenia al calze es va convertir en sang i va escatxigar totes les estovalles. El bisbe Ermengol va certificar al papa Sergi IV que allò va ser un miracle i es van donar a Ivorra una sèrie de relíquies que encara es conserven en un reliquiari gòtic de l’any 1426, on es guarda un tros d’estovalles tacat. A aquesta llegenda històrica se la coneix com el “Miracle del Sant Dubte”.
Avui dia, a Ivorra, de sants dubtes en tenen ben pocs. Hi ha censades 95 persones. El diumenge del 27-S van anar a votar 92, i d’aquestes 89 van optar per la llista de Junts Pel Sí o bé per la de la CUP. És a dir, el 96,73% dels habitants d’Ivorra són clarament independentistes. Vaja, ni rastre dels sants dubtes, que ho tenen claríssim, tu. Els altres 3 vots van anar al PP i els de Ciutadans, que ara estan on fire dient que ells han guanyat les eleccions encara no sé per quins càlculs aritmètics, van treure el mateixos vots que el PACMA, el Partit Pirata, Unió i el PSC. D’aquesta manera el municipi d’Ivorra es converteix en el municipi proporcionalment més independentista de Catalunya. Trencant mites: ni Banyoles, ni Vic, ni Olot, ni Ripoll… Ivorra, a la Segarra.
Ara, el senyor o senyora d’Ivorra que convençudament va votar l’opció independentista veu que per la tele surt un tal Rajoy anunciant unes noves eleccions per al dia 20 de desembre. Unes eleccions on el senyor o la senyora d’Ivorra haurà d’anar a votar per decidir uns diputats que hauran d’anar a ocupar el seient a la castissa Carrera de San Jerónimo. I què li han d’explicar sobre tot això al senyor o senyora d’Ivorra? Ell (i ella) ja han desconnectat. Madrid -com a concepte, no com a ciutat- queda molt lluny i els fa molta mandra. Què hem d’anar a fer a Madrid si nosaltres ja hem votat i a més amb gairebé un 97% a favor d’anar a la nostra? Ara, el dia després del sopar de Nadal, haurem de pensar quins diputats escollir per anar a la «Meseta» a no ser escoltats? Serà que les reclamacions de la «minoria catalana» han servit per a molt durant aquests anys!
Un bon dia el senyor d’Ivorra es troba un amic de Cava (l’Alt Urgell) on l’independentisme va obtenir el 92,62% del vot. A l’amic pirinenc, també desconnectat, què nassos li has d’explicar d’aquestes eleccions per saber si manarà el Rajoy o aquell altre més guapot. Se li’n fot. Però una cosa sí que té clara, que si l’independentisme s’absté pot quedar com a primera força de Catalunya aquell grupuscle que vol que a Ivorra es parli més castellà però que li importa un rave que a Cornellà es parli més català. I tot i estar desconnectat pensa anar a votar per obtenir una majoria independentista a Catalunya i, sap què? Que si després els diputats no hi volen anar que no hi vagin, però intentem que els 4 diputats que mos toquen a Lleida siguin independentistes. Perquè, al cap i a la fi, què tindrà més ressò: una alta abstenció o una altra victòria de l’independentisme? Pensi-ho, pensi-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada