INTRO
VEU
EN OFF: Cap a l’any 800 la ciutat de Lleida no ere gran cosa que diguéssim: una
torre redona, una miqueteta de castell, un sarpat de cases de fang i uns
visigots amb noms raríssims vivint-hi: Xindasvint, Recesvint, Dagobert,
Sigibert, Sisebut, Suintila... no podíem nar bé de cap manera així. L’únic que
tenien de bo és un tresor que diuen van dixar a Lleida i que afededeu ningú no
sap pas on deu ser. Qui el trobi tindrà l’IBI gratis durant uns quants anys.
Després
d’aquesta època d’avorriment, els àrabs que van arribar per l’estret de
Gibraltar se van plantar a Lleida de seguida, és que en aquell temps encara no
existie la rotonda de l’Agustí Mestre. Poca broma, quins paios los àrabs!, van
ser los artífexs de la sèquia de Pinyana. I aquí estem, a la suda de Medina
Larida del segle XII, amb les vistes a les hortes de Vallcalent, lo camí de
Granyena i Fontanet lo Curt.
ESCENA 1 –Diàleg guàrdies moros-
(Els
dos guàrdies arriben després de fer una ronda)
GUÀRDIA MORO 1: Ja hem
anllistit la ronda i, apart de natres, no hi ha més moros a la costa.
GUÀRDIA MORO 2: Ansacte. Ara
mos quedem aquí tranquil·lets a guanyà-mos lo jornal sense fotre re, que ja hem
fet prous tomets. M’hai portat l’arradiet per sintir lo partit del Larida
Esportiu.
GUÀRDIA MORO 1: Astupendo, avui
mos juem la promoció contra l’Espòrting de Dàniyya. Sisquere anguany l’àrbit no
mos foto lo partit anlaire.
VEU EN OFF: Han passat unes
setmanes després de la incursió sorpresa. La gent de Medina Larida seguix la
seua vida amb la barreja de l’aulor del Sequestrene i la de txana de tossino.
Les tomateres s’amparcellen, les safranòries s’ansufaten i a la suda...
ESCENA 3 -arribada missatger cristià-
(Els guàrdies moros que vigilen la fortalesa)
GUÀRDIA MORO 1: Hostiqueta,
qui és aquet paio que s’anfile per la falda del castell tan mal fargat? Afededéu
que va fet un accihomo!
GUÀRDIA MORO 2: No ho sé
pas, pero no fot cara de moro. Ràpid, avisa la Saïda i que vingo pac aquí
alego!
GUÀRDIA MORO 1: Saïda!! Un
missatger!
(Lo guàrdia 1 va a buscar la Saïda)
MISSATGER: En dia d’avui, 15 de maig de l’any 1149 de nostressinyó, i en nom de la
comtessa Arsenda de Cabrera, filla del vescomte d’Àger, esposa d’Ermengol VI comte
d’Urgell, companya de botifarra de Guillem Ramon de Montcada, del llinatge
de...
GUÀRDIA MORO 2: (Interrompent) Espera,
espera, espera. Apara l’alto, capdecony, que això no és “Lo senyor dels anells”!
Avere, ndéu busques tu aquí?
MISSATGER: Vull parlar amb lo vostre cabdill!!!
GUÀRDIA MORO 1: (Dirigint el cap
cap a dins del castell) Saïda, aquí hi ha un paio astrafalari que
demane per tu, diu que porte un missatge de la comtessa Arsenda de Cabrera. Deu
ser que se’ls ha tornat a acabar l’allioli pels caragols.
AL-MIKNASIYYA: (Des de dins del castell) Dí-li
que s’aspero, ara’m poso los queds i baixo, que ancara vai amb salèncios!
GUARDIA MORO 1: Un moment,
si us plau, en breus moments serà atès per la nostra Saïda Al-Miknasiyya. No es
retiri.
(Sona durant uns segons la música típica
d’espera de contestador mentre baixa la Saïda i se pot sentir un “està siendo
procesado”)
AL-MIKNASIYYA:
Dis-me txiquet, que mane?
MISSATGER: Porto un missatge
de la meua capitana, la comtessa Arsenda de Cabrera. Hem vingut per capturar Lleida i convertir-la
en ciutat cristiana. Esteu rodejats: les tropes cristianes envolten tot lo turó
de La Seu Vella. Tenim hosts instal·lades a tots els punts estratègics: (Assenyalant amb
el dit) al Turó de Gardeny, al Tossal de la Moradilla, a la Cerdera
i a la clamor de la Femosa. Tenim més de mil soldats a baix a Fernando esperant
per atacar si fos menester, i un sarpat més que venen pel Polígono. Estan fent
cua a la rotonda del cimintiri encara. Abandoneu la ciutat de forma pacífica i
evitareu un innecessari bany de sang. Lluiteu, i veureu los vostres soldats
travessant lo pont d’asquena!
AL-MIKNASIYYA: I cà! Que
t’has pensat tu, pocassustància? Dí-li a la bleda de la teua ama que ni se li
passo pel cap d’atançà’s, que li fotré un bardo que l’ambarcaré a dalt a la
Gremial! Medina Larida és mora, i seguirà sent mora, pels segles dels segles.
Torneu-vos-en a les vostres corralines pallareses, urgellenques i Anglesoles,
bàrbars! Ascunilleu-vos a les muntanyes i no en sortiu mai més! Resistirem!
(Sona la cançó “Resistiré” del Duo Dinámico)
ESCENA 4 -avançament capitana cristiana-
(Arriben les tropes cristianes)
ARSENDA: Gent de Medina Larida, sóc la comtessa
Arsenda de Cabrera, filla del vescomte d’Àger, néta de...
AL-MIKNASIYYA: (Interrompent) Que sí, que sí... no’t faigos tan lo grande que
ja sembles lo Pablo Iglesias, sabem que ets la paa que mane als quatre
arroplegats de l’Urgell.
ARSENDA: Aquet cop no venim
sols els urgellencs. No mos astossinareu com a la batalla de la Caparrella,
quan la mitat de la tropa se va quedar atrapada perquè un veí no mos dixae
travessar cap a la ramaderia Pifarré. Avui mos acompanyen les hosts d’Anglesola
i del Pallars, i hem format un exèrcit prou gran com per assegurar-nos la
victòria. Som tants, que fins i tot hem hagut d’aparcar cavalls a darrere’l
Pryca. Observo amb preocupació que a Medina Larida cada cop hi ha menys
aparcament per a cavalls i més zona blava. I també heu apujat l’IBI, i heu fet
posar radars, n’hi ha un a baix a Boters que mos ha fet un retrato. Alliberarem
la ciutat de la
vostra opressió impositiva i farem que per nar a vere un aspectacle a la Llotja
no calgo demanar un crèdit al banc! Per cert... Que ia no tiniu lo Pep Tort per
aquí?
AL-MIKNASIYYA: No m’acalentos
lo cap! Qui mos fotrà fora? Tu? Au, ves a fer-la petar al banc del sinofós. Agafa’l
portante, i brillo! Fot lo camp o t’ampastraré al trebòl dels Jusgats! (Assenyalant amb
lo dit cap als jusgats del Canyeret)
ARSENDA: Què passe, no voleu
lluitar? Teniu por que se us ascagarrínon les tropes? Abandoneu la ciutat ara,
o prepareu-vos per la batalla!
AL-MIKNASIYYA: Ah, sí? Aspavil,
tu ho has volgut: tropes, a per ells! No tingueu compassió!
(Comença
la batalla)
ESCENA 5 -diàleg 1 entre capitanes-
AL-MIKNASIYYA: Atureu la
batalla! No vull veure la nostra ciutat tenyida de sang musulmana i cristiana!
Ancabat hi ha una fenyada a llimpiar de cuidado, que encara no s’ha inventat
ni’l ròdex ni’l Mister Proper. Armanda, Griselda o com te digos: no vessem més
sang inútilment: lluitem les capitanes, tu contra jo, i qui guanyo se queda com
a mestressa i sinyora de la ciutat.
ARSENDA: Personalment me
sembla una proposta acceptable. Lamentablement, no puc prendre jo sola aquesta
decisió, perquè a la meua tropa hi tinc uns cupaires. I necessito la seua
aprovació per tirar endavant aquest procés.
AL-MIKNASIYYA: Tu rai! Jo a
la meua tropa n’hi tinc quatre de Ciudadanos, i de ves en cuando hai de soltar
alguna frase en castellano, pa’ que astígon contentos, mecatxis! Sisquere tus
cupaires no tàrdon tres mesos, como a Can Fanga!
ARSENDA: (Dirigint-se a
un soldat cristià cupaire) A vere, cupaires, com ho veieu?
(Un grup de deu soldats cristians -els deu
cupaires- es reuneix en rotllana durant 5 segons i murmura)
CUPAIRE: Mos semble bé la
proposta, comtessa, però només si la persona que lluite no és vostè. Volem que
tota la tropa se senti representada en aquest combat, eixamplant horitzons. Per
això, te demanem que facis un pas al costat.
ARSENDA: Perlamordedéu! Jo
sóc la líder i qui us ha portat fins aquí! Sóc la vostra heroïna! Ara no em
podeu dixar de banda! O Arsenda o mai!
CUPAIRE: Dona, si vols ho
consultem a l’assemblea, però no ho podem pas decidir avui: ja saps que anem a
poc a poc perquè anem lluny.
ARSENDA: D’acord, faré un
pas al costat, però només si jo trio a qui ha de lluitar per mi. I triaré al
cavaller Guillem d’Urgell, fill del noble Bernat d’Almenara i Ermessenda de
Camarasa, del noble llinatge...
AL-MIKNASIYYA: (Interrompent) Que sí, que sí... Que vingo cap aquí! Que ja tinc
ganes de tallar-li lo cap i enviar-vos a tots als collons d’Andares!
GUILLEM: En guàrdia!
(Comença
el duel amb el Guillem, i immediatament el substitueix Arsenda)
ESCENA 6 -diàleg 2 entre capitanes-
(La
capitana cristiana Arsenda derrota a la Saïda mora Al-Miknasiyya)
ARSENDA: Au! Ja ham
anllistit. Tururut mangala Al-Miknasiyya. Sisquere tinguésseu un nom més fàcil,
afededéu!. T’he deixat més escaldada que si t’hagués futut un capot a la
botifarra.
AL-MIKNASIYYA: Oh! Comtessa
Arsenda, no em mateu com si fos un pollastre de la Guissona. Lo que vulgueu que
faigui ho faré.
ARSENDA: Aaaaaah txiquetes!
Com canvie la cosa, eh? Avere, tampoc tinc pas ganes de fer mondongo amb tu i
portar les gandutes a vendre a l’escorxador. Pero ara que ho dius... potser te
faré patir una miquirrina.
AL-MIKNASIYYA: Compliré tot lo
que vos me demaneu senyora comtessa.
ARSENDA: Dixa’m pensar... Mira,
te portaré l’últim ressibo de la llum i avere si entens tot lo que hi pose.
AL-MIKNASIYYA: No! Això és
una tortura massa gran que no podria suportar aquesta humil persona que ha
caigut derrotada com lo campanar de Rosselló.
ARSENDA: Vaaaaaale, ja te’n
buscaré una altra... per redimir lo teu pecat me llegiràs vint-i-cinc vegades lo
text del pacte entre PSC i Ciutadans a la Paeria.
AL-MIKNASIYYA: No puc
complir aquesta sentència que em condemnaria al meu pitjor dolor. Prefereixo
morir amb dignitat recordant aquesta ciutat. I ja de pas, a veure si així me
dediquen un carrer, perquè aquí per poc que faigos ja te’n donen un.
ARSENDA: Vataqui... Tu lo
que vols és ser més famosa que lo Pepito de la Fonda i lo Postureig de Lleida. No
patiu que no us clavaré mon punyal, més que res perquè me quedaria tot
escatxigat de sang. Demaneu perdó i us deixaré escapar, que a l’airoport d’Alguaire
hi ha un avió esperant-vos ple de jubilats per nar cap a Penyíscola.
AL-MIKNASIYA: Lo que maneu se
farà. Deixaré enrere Medina Larida enmig de la tristesa que me commou. L'Orient
hi deixà la seva sang de roses, la mitja lluna càlida del seu minvant eterni, enllà d'un gran silenci de persianes closes, un
riu profund corre per una nit d'hivern.
ARSENDA: (Interrompent-la)
Va, no me vingos amb monsergues que això t’ho has copiat del Màrius Torres. Au,
camina que t’asgarrono. I vatres també, foteu lo camp! Que el foc de la batalla
se convertixo en festa... Foteu-li txera al castell!!!!
(Ampessen los focs)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada