Bulldog - Manolita Gómez

L'any 1960, al voltant del guitarrista Tony Luz s'agrupen el saxo Alfonso Sáinz, el baix Ignacio Sequeros, el guitarra -i germà d'Alfonso- Lucas Sáinz i el bateria Eddy Guzmán.  Es fan anomenar Los Pekenikes. De seguida editen un primer Ep amb Hispavox "Madrid" (1961). 

El segon Ep fou "Chica alborotada" (1962) amb la incorporació de Pepe Nieto com a bateria i del cantant Antonio Morales Junior i l'estil ye-yé propi de l'època. Durant els següents anys s'incorporen José Barranco, Felipe Alcover i Juan Pardo, qui juntament amb Junior abandonarien el grup per crear Los Brincos i més tard Juan y Junior. En aquest temps es publiquen els següents EPs, versionants clàssics dels temps: "Locomotion" (62), "Loop de Loop" (63), "Da dou ron ron" (63), "Please, please me" (64), "Los cuatro muleros" (64) , "El vito" (64) -molt rotllo Shadows-, "Linda chica" (65) -horrible versió de Roy Orbison-, "El tururú" (65) -caspa en estat pur- i "La gitana" (65).

L'any 1965 i gràcies, entre d'altres coses, a alguna versió, els arriba un dels principals moments de la seua carrera, Los Pekenikes es converteixen en els teloners dels The Beatles en el concert que van fer a la Plaza de Toros Monumental de Las Ventas de Madrid.

Cansats de tants canvis de cantant Los Pekenikes prenen la salomònica decisió de prescindir de les veus i es converteixen en una formació purament instrumental, gènere en el qual ja havien fet algunes incursions. D'aquesta manera debuten amb un LP de títol "Los Pekenikes" (66) amb grandiosos temes com "Sombras y rejas" i "Hilo de seda", el millor instrumental del pop espanyol. Curiosament aquest canvi els consagra com a grup de música instrumental. Aquest nou so els obliga a agafar més músics: Pedro Araiz a la flauta i el trombó, Vicente Gasca a la trompeta i Félix Arribas a la bateria. D'aquesta manera van sorgint nous discos: "Alarma" (69), "Sus seguros servidores" (71), "Pop corn" (72) -amb la típica cançó de les palometes-, "Saltamontes" (73), "Cachimba" (77)...

Als anys vuitanta es reincorporen els germans Sáinz, que havien estat fora de l'estat, amb la intenció de tornar a situar el grup en els èxits de les dècades anteriors. Però com allò era un no parar d'entrar i sortir gent diverses escissions van portar problemes legals i de confusions entre els seguidors del grup fins arribar a l'estrambòtic punt que formacions diferents publiquessin discos sota el mateix nom de Los Pekenikes. Qui havia registrat el nom fou Pepe Nieto i aquest li cedí a Ignacio Martín Sequeros. Félix Arribas i Ignacio se n'anaren i formaren un altre grup; Tony Luz i Lucas Sáinz van seguir amb el nom i la història acabà als tribunals. 

Entremig Tony Luz fundà un altre grup, Zapatón que derivaria l'any 1983 a Bulldog, Influenciats pel country i el rockabilly dels Stray Cats publiquen "Bulldog" (1983) amb temes destacats com "El ingeniero rockero" o "Manolita Gómez".  El seu segon disc "Swing on the rocks" (1985) incloïa més versions i menys temes propis, la repercussió fou escassa i el grup es va dissoldre. Més tard, juntament amb Ille Hamalainen fundaren Los Silverstones -la marca de la seua primera guitarra- sent "Amigo Chet" (2010) el seu últim disc.

A part de la seua faceta de músic, Tony Luz també era dissenyador gràfic, productor (Rebeldes, Loquillo, Más Birras...) i tingué la seua quota de presència a les revistes del cor l'any 1973 a causa del seu matrimoni amb la cantant Karina, a qui li va composar el seu èxit més famós "El baúl de los recuerdos" o l'eurovisiva "En un mundo nuevo" amb la qual Karina queda segona en el festival.

Ara, Tony Luz, ha mort a Madrid als 74 anys.