És poc conegut Adam Schlesinger. Però alguna de les cançons que va compondre són absolutament conegudes, perquè va ser productor, teclista, bateria, baixista i guitarrista. Un multiinstrumentista realment poc valorat.
Schlesinger va néixer a Nova York el 1967 de família artística i es va llicenciar en filosofia. Però de seguida es va dedicar a la música, com home de lletres va destacar en la composició de cançons per altres artistes. Per exemple, tres de les cançons que els Monkees ressuscitats van publicar el 2016: la fabulosa "Our own world", "I was there" i la nadala del 2018 "House of Broken Gingerbread". L'èxit dels Click Five del 2005 "Just the girl"; "I am what I am" (2006) de Jonas Brothers; el "Hackensack" que el 2009 va interpretar magistralment Katy Perry en un MTV Unplugged, "Perfect night" de l'actriu Sara Silverman i Will I Am en un estil molt diferent -que, per cert, la veu de la Sara me recorda moltíssim la de la cantant d'Aqua-; "Work to do" per al retorn d'uns clàssics del country-rock com són els America... i força més per a cantants i grups de la dècada passada sobretot.
Molts d'aquests discos, com els de The Monkees i America també van tenir Schlesinger com a productor. Però a part també va produir discos de They Might Be Giants, Fastball o Robert Plant.
També ha deixat una basta munió de peces musicals per a cinema i teatre. Per exemple va participar en les cançons dels musicals Cry-Baby (2007), An act of God (2015) o en The Bedwetter (s'havia d'estrenar aquest 2020) juntament amb Sara Silverman basat en un llibre escrit per ell mateix. I un munt de sèries de televisió incorporen també peces d'Schlesinger des de la clàssica Melrose Place fins a sèries de Disney Channel i Nickelodeon.
En el cine també va participar en bandes sonores com Ice Age, Robots, There's something about Mery, Scary Movie... però sobretot, sobretot el recordem per la banda sonora de The Wonders, l'obra que tracta de l'èxit i caiguda d'una banda de beat dels seixanta dirigida per Tom Hanks. La cançó "That things you do" (1996) és una cançó enganxosa i amb ritme que sonava a molts pubs, a molts ens va captivar per acabar comprant-la. La cançó va tenir molt més èxit popular que no pas vendes del disc ni posició en llistes, tot i això fou nominada als Oscar. Si no us recorda el "I wanna hold your hand" dels Beatles és que no l'heu escoltat prou.
Però Schlesinger també va tenir les seues pròpies formacions musicals. El 1991 amb Andy Chase formen Ivy, banda que publica sis discos entre 1995 i 2011 amb poca repercussió ja que anava destinada a un públic bastant indie que es diu. També els Tinted Windows, supergrup format per Schlesinger, James Iha dels Smashing Pumpkins, Taylor Hanson dels Hanson i Ben E. Carlos dels Cheap Trick. Només van editar un disc el 2009, tot i que sí feien diverses actuacions en directe. De fet amb James Iha, Schlesinger hi col·labora habitualment ja que comparteixen propietat d'uns estudis de gravació i va participar en el seu segon disc en solitari "Look to the sky" (2012).
Ara, si per un grup el recordo jo, és pel projecte compartit amb Chris Collingwood, Jody Porter i Bryan Young però del qual Schlesinger en fou l'ànima, anomenat Fountains of Wayne. El grup es va formar el 1995 amb el nom d'un magatzem d'ornaments per a la gespa que hi havia a Wayne, Nova Jersei. En el primer disc "Fountains of Wayne" (1996) només hi participaven Schlesinger i Collingwood, i va tenir un èxit comercial moderat. En el disc s'inclouen bons temes com "Radiation vibe", el seu primer single, "She's got a problem" o "Leave the biker". Però si una cançó d'aquest disc me va captivar per ser la cançó d'amor més histriònica mai escrita en la història del pop és "Sink to the bottom". No em direu que la lletra no és excepcional:
Vaja, em vull enfonsar fins al fons amb tu. Meravellós. Brutal.
El 1997 treuen una nadala en single incomparable amb Mariah Carey, la divertida "I want an alien for Christmas". Potser que l'anem afegint al llistat de nadales pop, que sinó sempre sonen les mateixes. El segon disc dels Fountains, "Utopia parkway" (1999) és bastant fluixet i només mig salvaria "Denise". A continuació vindria el més exitós "Welcome interstate managers" (2003) que amb el single "Stacy's mom" -amb un so que recorda molt The Cars- van aconseguir el seu millor èxit, una nominació als Grammy i mig milió d'exemplars venuts del single. D'aquest disc també cal destacar "Mexican wine" i "Hey Julie".
El 2005 publiquen una excel·lent anada de la bola, un doble disc de temes que no havien publicat oficialment en discos anteriors però sí en altres àlbums o cares B de singles. El disc "Out-of-State Plates" conté un tema inèdit molt bo "Maureen" i altres fricades com la guitarrera versió del "Can't Get It Out of My Head" de l'Electric Light Orchestra o la millora del "Baby, one more time" de Britney Spears. Amb "Traffic and weather" (2007) i "Sky full of holes" (2011) acaben la seua carrera a causa d'una malaltia al cervell de Collingwood.
L'1 d'abril, Adam Schlesinger, va morir amb només 52 anys en un hospital de Nova York causa de la maleïda Covid-19.
Ara, si per un grup el recordo jo, és pel projecte compartit amb Chris Collingwood, Jody Porter i Bryan Young però del qual Schlesinger en fou l'ànima, anomenat Fountains of Wayne. El grup es va formar el 1995 amb el nom d'un magatzem d'ornaments per a la gespa que hi havia a Wayne, Nova Jersei. En el primer disc "Fountains of Wayne" (1996) només hi participaven Schlesinger i Collingwood, i va tenir un èxit comercial moderat. En el disc s'inclouen bons temes com "Radiation vibe", el seu primer single, "She's got a problem" o "Leave the biker". Però si una cançó d'aquest disc me va captivar per ser la cançó d'amor més histriònica mai escrita en la història del pop és "Sink to the bottom". No em direu que la lletra no és excepcional:
"Cars on the highway, planes in the air
Everyone else is going somewhere
But I'm going nowhere, getting there soon
I might as well just sink down with you
I want to sink to the bottom with you"
Vaja, em vull enfonsar fins al fons amb tu. Meravellós. Brutal.
El 1997 treuen una nadala en single incomparable amb Mariah Carey, la divertida "I want an alien for Christmas". Potser que l'anem afegint al llistat de nadales pop, que sinó sempre sonen les mateixes. El segon disc dels Fountains, "Utopia parkway" (1999) és bastant fluixet i només mig salvaria "Denise". A continuació vindria el més exitós "Welcome interstate managers" (2003) que amb el single "Stacy's mom" -amb un so que recorda molt The Cars- van aconseguir el seu millor èxit, una nominació als Grammy i mig milió d'exemplars venuts del single. D'aquest disc també cal destacar "Mexican wine" i "Hey Julie".
El 2005 publiquen una excel·lent anada de la bola, un doble disc de temes que no havien publicat oficialment en discos anteriors però sí en altres àlbums o cares B de singles. El disc "Out-of-State Plates" conté un tema inèdit molt bo "Maureen" i altres fricades com la guitarrera versió del "Can't Get It Out of My Head" de l'Electric Light Orchestra o la millora del "Baby, one more time" de Britney Spears. Amb "Traffic and weather" (2007) i "Sky full of holes" (2011) acaben la seua carrera a causa d'una malaltia al cervell de Collingwood.L'1 d'abril, Adam Schlesinger, va morir amb només 52 anys en un hospital de Nova York causa de la maleïda Covid-19.
Articles relacionats:
- The Killers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada