Slayer - "Angel of death"

Jeff Hanneman i Kerry King eren uns amiquets californians que l'any 1981 van decidir fer un grup de música. Fins aquí una història normaleta. Si diem que les seues influències eren Iron Maiden i Black Sabbath (que ara acaben d'editar disc!) la cosa ja sabem per on anirà. I si concloem que juntament amb Metallica, Megadeth i Anthrax aquesta banda és considerada com un dels grans del trash metal dels vuitanta ja estem en condicions d'assegurar que parlem dels Slayer.

Hanneman i King fan formar Slayer juntament amb el baix Tom Araya i el bateria cubà Dave Lombardo. Van treure un primer disc completament autofinançat "Show no mercy" (1983) del qual van vendre 40.000 còpies i un segon disc ja finançat per la discogràfica "Hell awaits" (1985) que amb cançons sobre Satanàs i l'infern ja aconsegueixen un cert èxit. Com a mostra una estrofa de la cançó "Evil has no boundaries" i una altra de "Necrophiliac", satanisme molt seriós... ja veuen


"Satan, our master in evil mayhem / guides us with every forst step. / Our axes are growing with power ans fury. / Soon there'll be nothingness left."

"Her stomach burst, the casket breaks, / the seed has taken form. / A writhing shape of twisted flesh.  The deevil's child is thrown."

Ara bé, la glòria els arriba amb el seu tercer disc "Reign in blood" (1985) considerat pels entesos en aquest tipus de música com un dels millors discos de la història del heavy i un imprescindible per entendre aquest estil de música. L'èxit potser va venir acompanyat per la polèmica que comportà el fet que la discogràfica Columbia es negués a publicar el disc perquè no els agradava ni la portada (no m'estranya) ni la temàtica de les cançons. 

Als 80 hi hagué una moda satànica que els grups de metal van propagar molt. Es feien rocambolescos jocs de paraules amb els seus noms al·ludint temes satànics: KISS (Knights in Satan Service); AC/DC (Anti Christ/dead Christ), WASP (We Are Sexual Perverts) o els mateixos Slayer (Satan Laughts As You Eternally Rot). Tot i que els Slayer eren uns aprenents al costat de les lletres d'Ozzy Osbourne, Alice Cooper o Judas Priest de seguida es van caracteritzar per titular els seus discos de forma diguem que no gaire catòlica... fixin-se en els seus primers tres discos mencionats anteriorment... els que van venir a continuació seguien la mateixa línia "South of heaven" (1988), "Seasons in the Abyss" (1990), "Decade of Agression" (1991), "Divine intervetion" (1994), "Undisputed Attitude" (1996), "Diabolus in Musica" (1998), "God hates us all" (2001), "Christ Illusion" (2006) i l'últim "World painted blood" (2009).

Ja des del seu primer disc el logo dels Slayer és una combinació del pentagrama satànic invertit i una àliga que recorda l'àliga imperial nazi. I, és que els Slayer combinen en les seues lletres satanisme amb actituds feixistes. Des dels anys 80 que, desafortunadament aquestes bandes de metal accelerades i fosques capten més adeptes entre tots aquestos simpatitzants.

Evidentment, els components d'Slayer neguen qualsevol connexió amb el feixisme però al guitarrista Jeff Hanneman té una fixació per tot allò relacionat amb la Segona Guerra Mundial i l'Alemanya nazi. Deu ser una mica com la fixació dels polítics del PP en dir-nos nazis als catalans... Hanneman no amaga la seua satisfacció per les seues col·leccions de marxandatge i memorabilia sobre l'època nazi. El fet que el seu club de fans s'anomeni Satanic Wehrmacht no ajuda pas a rentar la imatge, no.

Una de les cançons més sorolloses de la història de la música "Angel of death", dedicada a Josef Mengele (oficial nazi de les SS), no ajuda gaire a diluir les sospites de feixisme...

"Auschwitz, the meaning of pain / the why that I want you to die. / Slow death, inmense decay / Showers that cleanse you of your life/ Forced in/ like cattle/ you run / stripped of / your life's worth./ Human mice for the Angel of Death./ Four hundred thousand more to die. / Angel of Death/ Monarch to the kingdom of the dead. / Sadistic, surgeon of demise / Sadist of the noblest blood. / Destroying without mercy/ to benefit the arian race" .

Hanneman ha continuat vomitant la seua fúria i les seues lletres fins l'actualitat. En els seus últims discos ha incorporat al seu univers satànic cançons sobre coneguts psyco-killers com Jeffrey Dahmer, el carnisser de Milwaukee... cap sorpresa, aquest home no és ningú al costat de Mengele. Jeff Hanneman es va retirar de la música l'any 2011 per culpa d'una picada d'aranya (no tenia mètodes esotèrics per això?) i ara ha mort als 49 anys a causa d'una insuficiència hepàtica. De ben segur que al cel no haurà anat pas, no.