Queda
lluny en el temps i en la memòria, però començàvem el gener del 2013 amb més
pena que glòria, amb un Lleida en la zona avorrida de la classificació, i
empatant a tothora. Fins aquell 10 de febrer que després de l’1 a 1 contra la
SD Logroñés havia mocadorada al Camp d’Esports i incomprensible roda de premsa del
míster. Aquell diumenge fou el punt
d’inflexió en l’esportiu, en el social i en el comunicatiu del club.
A
partir de llavors, l’1-3 a Saragossa, el 2-0 a l’Athletic B, el gol de Cacho a
Barakaldo (quin patir!), la victòria contra l’Alabés i la classificació del
play-off contra l’Osasuna B. El Leganés en ple Aplec, el gol de Mario Fuentes,
el Jaén, els autocars d’aficionats... i la dolorosa tanda de penals. Tot en mitja
temporada.
Arriba
l’estiu. Asier se’n va però Mata es queda. 1-2 a Tarragona, remuntada contra el Reus, el
Caudal, el viatge accidentat a Xerez, Delgado Ferreiro al Camp d’Esports, el
2-2 al Villamarín, els 100 aficionats que en un dia feiner es desplacen fins a
Sevilla... tot això ha estat en un
mateix any, qui ho diria , no?
Bon
Nadal i un bon 2014 en el qual han de passar moltes coses, una d’elles l’ascens
a 2aA.
(Article publicat a la secció d'esports del diari La Mañana el dia 23/12/2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada