Tito Vilanova a la Unió Esportiva Lleida.

La temporada 1996-1997 la Unió Esportiva Lleida l'acabava patint un altre cop pel descens a 2aB. Començava amb Txetxu Rojo a la banqueta, però després de perdre 0-3 al Camp d'Esports contra l'Albacete se'l carreguen lo dia de Reixos. Miguel Rubio fa d'entrenador interí fins l'arribada del salvador Paco Martínez Bonachera, un entrenador poc valorat però a qui li tinc un respecte enorme. Gràcies a ell i a un encertat Estefan Julià durant les últimes 5 jornades vam acabar sense patir a la zona mitja de la 2aA.

Mig recuperats després de la fosca etapa del fantasma del Jaume Llauradó (tornaven Mario Duran i Josep Menchón), la següent temporada tocava revolució. Aquestes coses que cada estiu mos venien als socis del club i que molt de tant en tant (però molt de tant en tant, eh?) funcionaven. Per començar contractàvem (cedit, sí... l'últim cedit que hem tingut del Barcelona) un tros d'entrenador que va fer unes excel·lents temporades al Logronyés i al Barça B, Juande Ramos. Renovàvem la defensa per complert deixant marxar a Txutxi, Sandro i Carlos Llorens. A més, també dos dels jugadors amb més qualitat que hem vist passat cedits pel Lleida David Belenguer i Àlex Fernández.

Però la base formada per Calderón, Roa, Óscar Arias i Gerard Escoda continuava. Es fitxava el central Fran Navarro del Logronyés, al mite Pep Setvalls del Barça B, a Vicente Fernández provinent del planter de l'Espanyol i Yasunaga posava el toc exòtic.També Michael Emenalo, ara director esportiu del Chelsea en companyia de Vicente també component de la plantilla lleidatana aquell any. I diria que també fou l'any en què debutà Jordi Esteve, actual secretari tècnic del Lleida Esportiu.

Tito Vilanova acotxat a la fila de baix, el primer per la dreta

Aquell estiu arribava a Lleida un jugador conegut per l'afició pel seu passat a l'etern rival, la Unió Esportiva Figueres. Havia disputat la famosa promoció d'ascens a 1a divisió amb l'equip empordanès que entrenava Jorge d'Alessandro i que al Camp d'Esports aplaudíem els gols dels equips rivals... òbviament. Però Tito Vilanova era famós sobretot per les seus temporades a 1a divisió al Celta de Vigo (de Cañizares o Michel Salgado) i havia de ser aquell tipus de jugador que deia abans, com Fernández o Belenguer, un jugador amb una qualitat enorme dels que passaven pel Camp d'Esports en el que fou l'època daurada del Lleida i que, al final, hem acabat pagant.

Tito Vilanova en un partit contra l'Atlético B

Tot i que no era titular habitualment (hi havia Calderón, Roa i Oscar al mig del camp i això són paraules majors) va deixar empremta de la seua qualitat en alguns detalls. 

Molt recordat és encara el gol que va fer el 24 de març de 1998 en un partit de Copa Catalunya contra el Barcelona. Un gol que no va servir de res ja que fou al final del partit i vam acabar perdent 1-2 al Camp d'Esports. Va ser una cessió que li van fer a Vitor Baia i l'àrbitre xiulà un lliure indirecte dins de l'àrea que Vilanova transformà en gol de la manera més complicada possible: al pal curt. Aquell dia un tal Mourinho va fer d'entrenador del club barceloní... ho dic per si alguns no tenen memòria històrica.

També recordo un gol al camp de l'Albacete que suposà la victòria lleidatana al Carlos Belmonte per 0-1. Aquest gol no hi és a Youtube, però sí la crònica del partit:

Al Lleida només va ser-hi una temporada. El que va fer després ja ho saben de sobres.
Poca cosa més podem fer... només confiar en la ciència. I agrair al dorsal 14 el seu pas per la Unió Esportiva Lleida.