Els discos de l'any 1965

Enguany (alguns) vivim en l'any 2015, així que es compleixen 50 anys des de que existí en la història de la humanitat l'any 1965. Entenc que l'argument està menys currat que un tuit del Coscu, però d'alguna manera havia de començar.

I què té d'especial això? Què va passar l'any 1965? Josep Antoni Duran i Lleida ja era diputat amb la Tere Cunillera i el José Ignacio Llorens? Franco Rabell ja es queixava de l'excés d'escons de la demarcació de Lleida? Nooooo, res de tot això per estrany que pugui semblar.

L'any 1965 fou un any històric en el món de la música. Històric pel fet que encara no s'havia estrenat Operación Triunfo ni els anuncis d'Estrella Damm i històric per la quantitat de discs imprescindibles que es van publicar aquell any. Inspirat en un article del diari El PuntAvui i amb el seu permís (i sense també) el complementaré:

• Banda sonora de The Sound of Music (Sonrisas y lágrimas). Tot i que l'èxit de la peli fou als anys 70, la banda sonora de la família Trapp amb partitura de Richard Rogers i Oscar Hammerstein II fou un disc molt venut mantenint-se quatre anys i mig a les llistes Billboard. Julie Andrews va tenir una feina de por en interpretacions tant diferents com "Climb ev'ry mountain" (gravada també per Four Tops o Plácido Domingo), la infantil "Do-Re-Mi" o la sofisticada "My favourite things".

• Banda sonora del "Doctor Zhivago". Ara amb la mort recent de l'Omar Shariff poden recuperar aquesta banda sonora que s'endugué un Grammy i un Oscar. Maurice Jarre reclutà 110 músics simfònics, 24 tocadors de badalaika i un cor. El tema més conegut és "Lara's theme".

• "Bringing it all back home" de Bob Dylan. El primer disc de Dylan basat en una orquestra elèctrica que els seus seguidors fanàtics no van poder sofrir de tal manera que després de la publicació del disc anaven als concerts a increpar-lo. Jo que sempre he trobat Dylan un pesat aquest disc sí que el tinc a casa. La cançó que més destaco és la primera "Subterranean Homesick Blues", podem dir que és una espècie de rap?

• "Highway 61 revisited" de Bob Dylan. En cinc mesos, per gust dels seus fans ortodoxos, Dylan treia el seu segon disc elèctric que duu per títol el nom de la carretera que va de Minessota a Nova Orleans. La peça imprescindible és "Like a Rolling Stone", una cançó de sis minuts en una època que no duraven més de tres minuts. Un autèntic himne del rock que els Rolling van versionar majestuosament.

• "Out of our heads" dels Rolling Stones. Un altre himne de la música "(I can't get no) Satisfaction" en el quart disc dels Stones i el seu primer número 1. 

• "My name is Barbra, two..." de Barbra Streisand. Era la seua època de glòria, el seu segon disc i el seu primer programa de tele amb el mateix nom que el disc, coses del màrqueting suposo. El popurri final del disc prové justament del show televisiu.

• "Rubber soul" de The Beatles. Feia dos anys que havia començat la beatlemania i venien absolutament tot el que publicaven. Fins i tot d'aquest disc al qual no es van molestar ni a posar el nom en la portada en van vendre sis milions de còpies. Un disc on ja se'ls havia passat l'etapa de les cançonetes adolescents fent música més madura. Destaca "Michelle" que va endur-se el Grammy a cançó de l'any.