Bé, en aquests moments de l'any en què ja tinc la mateixa feina que un militant d'Unió em proposo fer el meu típic post nadalenc de felicitació amb una cançoneta. La intenció és alegra'ls la cara i que no surtin a les fotos durant aquestes festes amb la mateixa malajandí amb què hi surt l'Anna Gabriel.
Consultant els articles publicats ens darrers anys i sense esperar a prendre cap decisió assembleària enguany em decideixo a dedicar-lo a un grup, diguem-ne, més modernet... fixi´s en les nadales dels anys anteriors:
2012: Lynyrd Skynyrd "Run run Rudolph"
2011: Band Aid "Do they know it's Christmas"
2010: Elton John "Step into Christmas"
2009: Slade "Merry Xmas everybody"
2008: The Ramones "Merry Christmas baby"
2007: Wham "Last Christmas"
Enguany prendré una cançó dels The Darkness. Aquest grup londinenc fou format l'any 2000 pels germans Hawkins: Justin, guitarra, veu, melenes al vent i un sentit de l'humor molt histriònic; i Dan, el dels riffs de guitarra a l'estil del vell heavy metal. En un segon terme es mantenen el baix Frankie Poullain i el bateria Ed Graham.
El segon disc "One way ticket to hell... and back" (2005) és el disc on se foten la gran hòstia després de l'èxit del primer. Experimenten amb triangles i flautistes peruans, però la gent el que vol és escoltar l'estil més rocker dels Darkness. Tot i això salvo "Friday night". L'any 2006 se separen perquè Justin Hawkins s'emprenya i blablablà... les coses típiques que passen a tots els grups de canalla quan després de l'èxit se la foten a l'estil Ciudadanos el 20-D.
El 2012 es tornen a reunir, devien anar justos de quartos, i el tercer disc "Hot cakes" surt al juliol de 2012 (només Prince treia discos en ple estiu) amb una portada amb senyores i pastes que recorda molt a l'"Sticky Fingers" del Rolling Stones i amb una versió del "Street spirit" dels Radiohead. Mediocre en general però amb el seu millor tema "Everybody have a good time".El juny de 2015 van treure el seu quart disc "Last of out kind" amb el single "Barbarian", una bona cançó en la seua línia bona dels orígens i amb videoclip d'historieta còmica al més pur estil A-ha o Thin Lizzy, un dels grups referents per The Darkness. Segons Justin Hawkins, que mai no saps si parla seriosament o en conya, diu que "la lletra descriu la invasió víking d'East Anglia que culminà amb la decapitació d'Edmund el Màrtir".
Bé, sí, tot això és molt bonic però anem per feina que és Nadal i en qualsevol moment la CUP pot fer una assemblea i fotre'ns les festes enlaire. La cançó que dedico avui és de l'any 1993, s'edità primer com a single i després s'inclogué en el seu primer disc en una edició nadalenca. Tant en la cançó com en el videoclip fan ús de tots els tòpics possibles que ha de tenir una cançó nadalenca.
Bones festes amb el divertit "Christmas time (don't let the bells end)" de The Darkness.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada