La Madam & Mikimoto - Monique l'alcoholique

El sabadellenc Aleix Creus amb vocació de cantant, guitarrista i teclista va passar pels grups The Dreadfuls, Glaç, Rock a Fort, Bilis, Sabadell Blues Band i Suan Sufant a més de ser porter d'un despatx d'advocats, monitor de menjador i road manager d'una orquestra simfònica. El bateria percussionista Eliseu Fornells havia passat per Cendra, la Pollastre Blues Band i havia tocat amb Toni Ten. Ritxi Álvarez, disc-jòquei, road mànager i toca el baix. I per últim Josep Maria Llongueras Llongue, que va passar per Glaç, Rock a Fort, Sabadell Blues Band i la Pollastre Blues Band, toca la guitarra i canta. Tots es coneixen de diferents grups com ja heu llegit i tots van convergir el 1987 en un dels grups que van quedar en un segon pla de l'època daurada del rock català: La Madam.

Un rock diferent dels altres grups, un rock que en deien contemporani, era el que s'havien posat al cap aquests quatre txiquets de La Madam, un nom escollit per ser una paraula palindròmica, perquè podia ser interpretat cap a un costat com a elgància i cap a l'altre costat a cosa nocturna o burdell, jugaven amb la capicuïtat de la paraula.

Van debutar alhora que els Sau i els Sangtraït. El primer disc que van publicar va ser "Sense pressa" (1987) amb PDI. En aquest disc hi trobem "Sense pressa" amb ritmes reggaes -me recorda el "Jammin'" de Marley-, "D.N.I", "Bons propòsits", "No juguis sola", una que a dia d'avui podria ser controvertida "Amor de menor (amor superior)" i el "Twist de la núvia" una descripció estereotipada de la vida matrimonial. També es van editar en single "Història fúcsia", "Disciplina" i "Natàlia". Unes lletres que ells sempre van reconéixer que estaven basades en fets i personatges reals. Amb el disc van fer gires per tot Catalunya i Mallorca.

"Creus que és una bona idea?" (1988) va ser un maxi amb una altra de les seues lletres que no sabies ben bé per on havia d'anar a parar. «Creus que és una bona idea fer l'amor amb triconi?/ Creus que és una bona idea plorar amb la Santa Espina?/ Creus que és una bona iodea dur oberta la bragueta?»  En el maxi també s'hi escolta el tema "A les 8 del matí". (Fixeu-vos que a Youtube no hi és tot)

Després va arribar l'exitós i obra de referència de la banda i de la música en català "Micos i mones" (1989) amb una nova discogràfica que va ser fonamental en aquells temps, Discmedi. Un disc molt diferent del primer i en el qual Aleix Creus i Llomgue es complementen. Aquí hi trobem el clàssic "Els esclaus" amb una lletra surrealista que vagi vostè a saber com cal intepretar-la «Els esclaus jugant a daus enfonsen les naus». I la meua favorita del disc "Hores i hores (en va)". També m'agraden els singles "Mentider" i "És cosa teva". Discos molt ben produïts i elaborats de la mà del malaguanyat Marc Grau, un altre dels noms important de l'època. Per cert, una dada: quan La Madam treia el segon disc Sopa de Cabra, Els Pets i Lax'n'Busto treien encara el primer.

A continuació arribaria un dels meu maxisingles favorits "Monique l'alcoholique" (1991) que va tenir la col·laboració del Mikimoto en la composició, el videoclip i el rap. La cançó era una versió catalana del "Don't drive drunk" d'Stevie Wonder «Si et toca conduir no toquis l'alcohol» i va servir per una campanya de la Direcció General de Trànsit que li va encomanar a Mikimoto, aleshores molt de moda per les seues aparicions televisives. Com ell era de Sabadell va demanar fer la cançó amb La Madam per allò del patriotisme local. És un dels maxi-singles que més carinyo li tinc i que vaig adquirir en el seu dia al mític discos Satchmo de Lleida.

El tercer disc també amd Discmedi "1991" (1991) -capicua- conté el "Formigues o gegants", "La divina tragèdia", "Tu, tu, tu" i "Tot el que em diguis". Un disc molt diferent del segon, es prenien el seu temps per a publicar discos i això es nota en els canvis.

Les tensions entre els líders van ser fortes a l'enregistrament de "1991", així que un cops arribats aquí Aleix Creus i Llongue van decidir emprendre camins per separat l'any 1992. Llongue, aleshores i amb Discmedi, va publicar el seu primer disc en solitari "Balades i vetllades" (1992) amb un plec de cançons que havien quedat descartades per la banda com "Quan s'acabi la festa". 

Aleix Creus debuta en catsellà sota el nom de Mucho Gusto amb un divertit single "Embrujado" (1996). I al mateix temps Llongue publica "La bestia", el seu segon disc. També el 1996 mor Eliseu Fornells en un accident. El següents discos de Llongue foren "Marilú" (1997), "Jocs prohibits" (2006) amb el tema "Tan especial", i "Els meus amics" (2010) amb una portada en l'estil del Sgt Pepper's en el que va ser un tribut a les seues bandes de capçalera. En aquest disc, potser el millor en solitari, hi trobem bons temes "Ara o mai", "Per una vegada", "Els meus amics"... fins a "El mestre ha estat a casa" (2013). "L'hora viscuda" (2020) fou lel seu darrer elapè amb "Gràcies" com a tema destacat i una "Suite dels fills de la terra" de 18 minuts en el més pur estil dels temps del rock simfònic. Per últim dos singles més "Cau la tardor sobre el mar" (2021) i "Trencadís" (2022). Llongue també s'havia dedicat a la producció en un estudi que tenia a la Pobla de Montornés.

Josep Maria Llongueras Llongue va morir a Bellver de Cinca on vivia des de feia una anys als 63 anys. L'últim directe va ser aquest mateix mes de juliol pocs dies abans de la seua mort en el restaurant Gavina del Creixell.

Articles relacionats:

- Bars