Parálisis Permanente - Quiero ser santa

Amic (i amiga) lector (i lectora), faci una mica de memòria històrico-musical i rebobini amb mi fins l'any 1982, el de Naranjito. Fixi's aquí el bon ús de la paraula "rebobinar" que he fet servir per parlar de la música del 82, en aquells temps sentir la paraula rebobinar era imaginar un casset i un boli BIC. Compte, que el boli havia de ser BIC perquè els d'altres marques no anaven bé perquè tenien diàmetre bastant inferior al de l'orifici del casset i no servien per rebobinar.

Bé, doncs això, saltem a la música del 1982 i què ens trobem? El "Love over gold" de Dire Straits, l'"Still life" dels Rolling Stones, l'"Eye in the sky" d'Alan Parsons Project, el "1999" del d'aleshores anomenat Prince o l'"Avalon" de Roxy Music. Estatalment fou la consagració del rock després de l'auge de la movida: el "Volumen brutal" de Barón Rojo, "Poderoso como el trueno" d'Obús, "Corre corre" de Leño, "Marea negra" de Topo i la gravació del "Rock and Ríos" de Miguel Ríos. S'estrenen Mecano, Siniestro Total i Luz Casal i els segells independents aposten fort com DRO (Discos Radioactivos Organizados) i GASA (Grabaciones Accidentales, SA).

Ara que ja estem en escena podem començar el que hauria de ser l'article en si. El 1982, Nacho Canut (d'Alaska y los Pegamoides) amb son germà Johnny Canut a la bateria i Eduardo Benavente (d'Alaska y los Pegamoides també) amb també son germà Javier Benavente i Ana Curra (d'Alaska y los Pegamoides i companya sentimental d'Eduardo) als teclats formen un grup anomenat Parálisis Permanente. Tot queda a casa. 

El primer disc que edità el grup fou un EP (extended play) que incloïa els temes "Autosuficiencia" -fixin-se amb l'estètica del grup i la lletra gore-i "Tengo un pasajero". Aquest EP -paraula molt vintage- era compartit amb Gabinete Caligari, ni uns ni altres tenien ni categoria ni pressupost per gravar un disc sencer. Les mil còpies fetes es van vendre de seguida havent de reeditar-se posteriorment.

El segon EP també va ser també l'any 1982, editat per DRO i amb quatre cançons. La que donava el títol era "Quiero ser santa", considerada una de les gran cançons de la movida. L'any 1989 Alaska la va interpretar en el seu disc del nuvi zombie. També hi trobaran la sinistra "Un día en Texas", inspirada en la peli La matanza de Texas. En aquest punt Nacho Canut deixa el grup per incorporar-se a Dinarama i entra el baix Rafa Balmaseda de Glutamato ye-yé i Derribos Arias.

Amb l'èxit publiquen el seu primer disc sencer -LP- anomenat "El acto". Aquí es veu molt la influència dels teclats d'Ana Curra i deixaven clar que els Parálisis es convertien en el primer grup sinistre, gòtic i afterpunk espanyol seguint les pautes de Joy Division o Killing Joke. Dins d'aquest disc es troben cançons com "Héroes", diguem que un intent de versió del clàssic de David Bowie, "Quiero ser tu perro" versió del "I wanna be your dog" de The Stooges. El disc immediatament s'enfilà al nº1 de les llistes però tingué la mala sort que el primer disc de Siniestro Total, el fabulós "¿Cuándo se come aquí?" els va desbancar de seguida.

L'any 1983 editen involuntàriament el seu últim single "Nacidos para dominar". Dic involuntàriament perquè el març d'aquell any la carrera de Parálisis Permanente es trunca de patac per culpa de la mort, als 20 anys, d'Eduardo Benavente a causa d'un accident de trànsit anant de León a Zaragoza.

Javier Benavente, després de la mort de son germà, continua la seua carrera musical amb un nou grup de nom Academia Parabüten. La formació era misteriosa perquè si bé a la portada del seu primer disc "Academia Parabüten" surten sis components, a la contraportada en surten nou. La cançó que més sonà d'aquell disc -i que sonà molt a les ràdios- va ser "Muñeca".  

Tot i això el disc no va agradar ni a Javier ni a la discogràfica, i fent una revolució interna -no com els paripés de congressos que fan al PSC per posar gent que porta 30 anys en el càrrec- va canviar tots els components del grup fitxant com a estrella el guitarra dels Tequila Julián Infante. Va escurçar el nom i anomenant-se simplement Academia publiquen "Esas chicas" (1986) amb set cançons pròpies i una versió de David Bowie "Rebelde" amb la col·laboració de Jaime Urrutia de Gabinete Caligari.. El disc és molt bo crec, amb la guitarra rockera d'Infante i la balada "Esa chica", si em permeten la lletra en la línia de "La chica de ayer" de Nacha Pop... però el disc tampoc donà el resultat que s'esperava i aquí es va tancar l'acadèmia. 

Després de deixar la música Javier Benavente s'instal·là a Mallorca i feu de promotor cultural. Ara ha mort als 53 anys després d'una llarga malaltia.