El març de l'any 1974 actua al New York Perfomance Studio un trio format per Jeffrey Hyman, Douglas Colvin i John Cumings. Ara mateix amb aquestos noms possiblement es deu sentir com Kiko Rivera llegint la llista dels escriptors de la Generación del 98...
Continuo, que així sortirà de dubtes. Quatre mesos més tard el representant Tommy Erdelyi (nom raríssim també) es converteix en el bateria del grup i Joey passa a ser el cantant del grup. En aquell moment es van canviar tots el cognom i Joey passà a ser Joey Ramone, Tommy fou Tommy Ramone, John passarà a anomenar-se Johnny Ramone i el que queda serà Dee Dee Ramone. Uns falsos germans que, encara ara, molts (i moltes) es pensen que eren germans i que foren coneguts per Ramones. D'on va sortir el nom aquest propi més aviat d'un grup de mariachis? La culpa fou de Paul Ramon, el sobrenom que va fer servir un tal Paul McCartney durant un tour de dos setmanes per Escòcia amb una banda que es feia dir The Silver Beatles. Es veu que al Dee Dee li feia gràcia la sonoritat.
Quan van començar eren més maldestres que la defensa de la selecció de Brasil i allí on tocaven no acabaven gaire bé. El moment més pèssim per ells fou en el Bowery de New York quan van actuar de teloners de Johnny Winter (que l'ha palmat mentre feia aquest article). Van acabar com un crític al Consell Nacional del PSC i el públic els va fer fora.
I aquí és on entra la figura sempre tan emblemàtica del representant, l'any 1975, Danny Fields, que devia ser friqui a nassos per fixar-se en aquesta colla, es va encarregar de domesticar-los musicalment. Danny Fields havia treballat amb MC5, Stooges i Lou Reed entre d'altres.
L'any 1976 foren contractats per la discogràfica Sire i graven el seu primer disc "Ramones" (1976). Aquest fet animà altres companyies discogràfiques a contractar músics nous de Nova York. Aquest nou prototipus de rocker new wave fou molt ben acceptat al Regne Unit i Europa on tingué una gran influència en el moviment punk que sorgiria per aquells temps. Joe Strummer de The Clash sempre deia que havia quedat al·lucinat amb aquest primer disc de Ramones. Les jaquetes de cuiro, els pantalons texans trencats -que ara tornen a posar-se de moda- i unes cançons que duraven de mitjana un minut i mig. En aquest primer disc de Ramones s'incloïen grans clàssics del rock d'alta velocitat com la brutal "Blitzkrieg Bop" escrita per Tommy. Diuen que aquesta cançó fou la primera del moviment punk-rock i la veritat és que el seu "Hey ho let's go" ha passat a la història de la música, des de Jason Mraz o Beautiful South fins els GreenDay en són testimonis.
També s'inclou en aquest disc la cançó "53rd and 3rd", que parla de la intersecció dels carrers de Nova York on Dee Dee exercia la prostitució per a aconseguir diners per a mantenir la seua adició a les drogues. Ja veuen, no eren exemples modèlics tampoc. Tot i que al costat dels Sex Pistols els Ramones eren més conservadors que les joventuts de la FAES.
Els discos "Leave home" (1977) i "Rocket to Russia" (1977) impressionen molt l'audiència. D'aquests discos són "Sheena is a punk rocker", "Gimme gimme shock treatmen", "I remember you", "California sun" o "Pinhead", aquesta última sobre frikis explicant què passa quan entra una persona normal en un grup friki. Les cançons les descarregaven a tope en directe amb el seu crit de guerra "gabba, gabba, hey...", vaige tota una lliçó de subcultura urbana. Fins i tot s'atreveixen a fer balades (digui balada o posi-hi un altre nom) com "Here today, gone tomorrow" i una versió del "Surfin' bird" de The Trashment, que segurament la recordareu per la peli "La chaqueta metálica",
El 1978, després de donar suport als pinheads i ensumar pegament Tommy es retira per a treballar com a representant, acomiadant-se en l'inoblidable concert del CBGB, del qual es va fer un documental que he vist que es pot trobar íntegre a Youtube. Tot i això es va encarregar de la producció del directe "It's alive" (1979) i del "Too tough to die" (1984). I fins aquí va durar la formació original de Ramones. Dee Dee va morir el 2002 a causa d'una sobredosi d'heroïna, no podia ser de cap altra manera. Johnny morí el 2004 per un càncer de pròstata. Joey morí el 2001 de limfoma. Ara ha mort Tommy culpa d'un càncer biliar... Els Ramones són morts, visca Ramones! Grans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada