Des de Lleida...: Crosby, Stills and Nash

David Van Cortland es va fer dir David Crosby, va néixer a Los Ángeles el 1941. El 1964 amb Roger McGuinn, Gene Clark primer i afegint Michael Clarke i Chris Hillman més tard, que provenien tots de grups de música folk i bluegrass, formen The Byrds.

Els fitxa CBS, que cuidava molt el folk amb Dylan i Simon and Garfunkel. El seu primer disc "Mr Tambourine man" (1965) va ser un èxit absolut arribant a l'1 de les llistes britàniques i americanes amb el tema que donava títol al disc, un tema de Bob Dylan adaptat al folk-rock perfectament amb unes perfectes harmonies vocals. La mítica portada del disc on es veuen els 5 integrants en un mirall convex va servir d'inspiració per múltiples altres portades: "Are you experienced" de Jimi Hendrix, "Big hits" dels Rolling Stones, "Safe as milk" de Captain Beefheart... Els següents singles seguien en la mateixa línia musical "All I really want to do" (4 UK), "Turn! turn! turn!" (1 EUA) que eren adaptacions de Dylan un altre cop i de Pete Seeger respectivament.

Després d'aquests primers èxits en singles no van tornar a tenir cap Top 10 ja que el públic en general va deixar els singles per a prendre's els elapés com a obres senceres. I per la llei de demanda i oferta el grup se va dedicar a explotar això altre. Després que Clark deixés el grup per por a pujar en avions, la veu de McGuinn i Crosby prenen importància i el primer gir important de la carrera del grup va arribar amb "Fifth Dimension" (1967) deixant de banda el folk-rock i orientant-se cap aires progressius, psicodèlics i acid-rock que estaven més de moda. Es nota en "Eight miles high" i "Mr Spaceman".

També a "Younger than yesterday" (1967) hi ha un tema clau "So you want to be a rock and roll star" que ajuda a entendre el canvi. La cosa no va agradar a David Crosby i plega a finals de 1967. De fet la llegenda diu que Crosby va marxar perquè McGuinn es va negar a enregistrar el tema de Crosby "Triad" sobre un menage a trois. Sí que la va agafar, en canvi, els Jefferson Airplane. De fet, quan es va expulsar Crosby s'estaven gravant les sessions del disc "The notorious Byrd brothers" (1967) i el cavall que apareix a la portada del disc ocupa el lloc de David Crosby.

Crosby dels Byrds, Graham Nash dels Hollies i Stephen Stills, de Buffalo Springfield es van unir el 1968 per crear un grup amb el qual no s'hi van matar gaire pensant el nom i li van dir Crosby, Stills & Nash. Crosby i Nash provenien de grups on ja havien tingut cert èxit però no estaven contents amb els resultats artístics obtinguts i aquest va ser el motiu de la formació del nou projecte. Els tres eren bons amics i en trobades a la casa de Crosby es van adonar de la seua compatibilitat musical.

De seguida enregistren el primer disc amb Atlantic "Crosby, Stills & Nash" (1969), amb un so basat en les veus i instruments acústics acompanyats per la bateria de Dallas Taylor. El disc no passà mai del sisè lloc en llistes però va estar-hi durant 2 anys, quatre milions de còpies i unes vendes estables: el dotzè disc més venut dels seixanta i Grammy al millor artista novell. Casualment, el 30 de setembre de 1969, el dia que rebien la certificació del disc d'or moria en accident de cotxe la parella de David Crosby. En el disc s'inclou el ja clàssic del grup "Suite: Judy blue eyes", dedicada a Judy Collins companya d'Stills, i el tema "Marrakesh express", escrita durant un viatge de Nash al Marroc i que els Hollies van rebutjar. Reunien tots els requisits per a convertir-se en un dels supergrups que serien molta moda durant aquella dècada. Nous camins de l'evolució del rock: prenent forma el country rock, el country pop i el rock sureny, un botó que havia premut la Creedence i que CS&N, Allman Brothers i Lynyrd Skynyrd van prendre el guant.

Després d'una gira europea i que Stills aprofités per rebre classes de guitarra per part de Jimi Hendrix, s'hi va unir Neil Young, també provinent dels Buffalo Springfield per suggeriment d'Ahmet Ertegun, jefazo d'Atlantic Records. Young, teòricament amic d'Stills, a la llarga seria el gran generador de problemes del grup. Ja com a quartet van actuar al mític festival de Woodstock i es posen amb el segon àlbum "Deja vu" (1970), que arriba a l'1 en vendes i gairebé ven tres milions de còpies. Amb quatre galls al galliner se fan notar totes les tendències en aquest disc. La seua versió del tema "Woodstock" de Joni Mitchell es va convertir en un dels himnes de l'època. El segon single és "Teach your children", un altre tros de clàssic molt country del grup. El següent "Ohio" és un tema escrit per Neil Young a partir de la mort de quatre estudiants a la Universitat de Kent durant una protesta contra la guerra del Vietnam. El quart single fou "Our house".

Un any després publiquen un doble LP en directe que serveix com a comiat temporal de la banda, "Four way street" (1971) com a símbol d'aquests 4 camins que representen els 4 músics. Cadascun dels quatre ja havia començat a anar pel seu compte, per exemple David Crosby publica "If I could only remember my name" (1971) amb col·laboracions de Jerry Garcia a "Cowboy movie" i de Joni Mitchell a "Laughing" entre d'altres i el 1972 s'edita l'LP "Crosby and Nash" dels dos. Aquest doble disc torna a ser número 1, ven quatre milions de còpies, cosa que fa pensar als seus fans que la dissolució de la banda no és tan plausible. Però Neil Young publica aquell any "After the gold rush" que el consagra com artista en solitari rajant dels altres tres. A partir d'aquí costa molt seguir la continuïtat de la banda quan són 3 o quan són 4 perquè només foten que separar-se quan s'emprenyen i reunir-se quan necessiten quartos. Atlantic, que sempre ha considerat CSN&Y com un dels seus principals referents, aprofita la trencadissa per editar "So far" (1974), un disc recopilatori que també arriba a la primera posició en llistes de vendes. La portada és un dibuix dels quatre components fet per Joni Mitchell, el disc ven sis milions de còpies i es situà en el 35è més venut dels setanta.

Entremig, el 1973, intent de reunió de The Byrds amb els cinc membres originals gravant un Lp de comiat "Byrds" i edició dels primers enregistraments en cintes que van passar desapercebuts fins al disc "Preffyte".

Crosby, Stills i Nash (sense Young) van tornar a unir-se per a publicar "CSN" (1977). El disc arriba al 2 de la Billboard amb el single "Just a song before I go" com a major èxit. Tan emprenyats estaven amb Young que la discogràfica llença al mercat "Replay" (1980), un disc retrospectiu però sense cap tema de Neil Young a partir d'enregistrament previs, com aquest "Shadow captain" de David Crosby o aquesta nova i genial adaptació de "Carry on".

El 1982 hi tornen per a nou disc i concerts. Aquest cop "Daylight again" aguanta el tirón amb un 8 en llistes. Entren en l'edat del vídeo i el primer clip seu és el de "Southern cross", un tema on no apareix David Crosby pels seus problemes amb la justícia i es va afegir al final de la gravació del disc, quan estava gairebé tot fet. Sí que apareix a "Wasted on the way" i composa el tema "Delta". Surt "Allies" (1983), que és un directe, el 1985 participen a Live Aid i ep! el quartet original torna a unir-se el 1988 amb "American dream". Sí, torna Neil Young. Young va prometre a David Crosby que es reuniria amb ells si Crosby podia resoldre els seus problemes amb les drogues. Cinc mesos de presó per a Crosby al Departament de Correccions de Texas li va servir per això i el quartet es va reunir per gravar l'àlbum al ranxo de Young a Woodside, Califòrnia. El disc no feu gaire soroll, només el single "Got it made" va entrar en llistes amb un so molt dels vuitanta.

Com la cosa no va agradar als artistes, cadascú va tornar a la seua, David Crosby va publicar el seu segon disc en solitari "Oh yes I can" (1989) que no va més enllà amb temes com "Drive my car" o "Distances" per anomenar-ne alguns. Però Crosby i Nash tenien algunes cançons anteriors ja al cap, havien fet un concert per actuar a la caiguda del mur de Berlin i així surt "Live it up" (1990) sense Young, però el disc és un desastre. Atlantic torna a llençar un altre recopilatori "Carry on" (1991) ara dels 4 i mentrestant Crosby edita els eu tercer en solitari "Thousand roads" (1993). En aquest disc s'hi inclou un bon tema "Hero" on hi posa les veus i la bateria Phil Collins com a torna del favor que li va fer Crosby posant les veus al mític "Another day in paradise" (1990) de Collins. També Marc Cohn posa el piano a "Old soldier", Jackson Brownie les veus a "Too young to die" i Stephen Bishop a "Natalie".

El 1994 tornen CSN amb "After the storm", un desastre comercialment però amb la meua cançó favorita de la banda, el tema d'Stephen Stills "Only waiting for you". També destaco "Camera", un tema de Crosby i la versió del "In my life" dels Beatles. Mentre Crosby publica dos directes "It's all coming back to me now..." (1995) i "King Biscuit flower no" (1996). Se'l pot escoltar al costat de Chris Robinson de The Black Crowes a "Almost cut my hair".

Però ojo, salta la sorpresa i Neil Young s'hi torna a unir a "Looking forward" (1999), un bon disc amb bons temes com el mateix "Looking forward" de Young amb so clàssic i "No tears left" d'Stills amb so més alternatiu. A partir d'aquí reedicions, directes i ja es va acabar la vida junts.

En canvi, David Crosby ha continuat fent cosetes com "Croz" (2014) amb un solo de guitarra de Mark Knopfler a "What's broken", "Lighthouse" (2016), "Sky trails" (2018), "Here if you listen" (2018) i l'últim i recomanable amb portada de Joan Baez "For free" (2021) amb Michael McDonald a "River rise" i Brian Wilson a "I won't stay for long". A més va posar veus a temes de Joni Mitchell "Free man in Paris" (1974), "Mexico" (1975) de James Taylor, "The pretender" (1976) de Jackson Brownie.. Per cert, a l'estat espanyol hi va haver un grup de l'estil dels CSN&Y que es deia Cánovas, Adolfo, Rodrigo y Guzmán que van triomfar amb "Señora azul" (1974) i que foren coneguts com els CSTY espanyols.