No tenia ni vint anys quan Anna Mae Bullock va anar a veure l'actuació d'un cantant i guitarrista anomenat Ike Turner que actuava amb un cor de veus femenines, The Ikettes. Anna Mae va quedar fascinada, va pujar a l'escenari, agafà un micròfon i començà a cantar "You know I love you" de BB King deixant l'auditori impressionat. I no només el públic, sinó també al guitarrista, que la va contractar per a les Ikettes. Ike Turner la va convertir en la seua destacada solista i en la seua parella. La parella es converteix en el millor duo de soul amb la guitarra d'Ike i la veu de la nova Tina Turner.
El primer single del duet-parella és "A fool in love" (1960), després vindria "It's gonna work out fine" (1961), "Poor fool" (1961) i "Tra la la la la" (1962). No aconseguien cap reconeixement comercial ni grans posicions en llistes, però els crítics hi veien alguna cosa que els feia diferents. No cal vendre gaire per ser un clàssic històric, i això va passar el 1996 quan graven un tema de Jeff Barry i Ellie Greenwich produït per un tal Phil Spector"River deep, mountain high"(brutal el wall of sound). No va vendre ni per a pipes, però el tema és un clàssic. Spector va tancar el seu segell Philles Records després d'enregistrar aquest single per l'inesperat fracàs. Però aquest va ser el meu primer disc que vaig tenir d'Ike i Tina Turner.
Per la veu de Tina passen cançons dels Rolling Stones"Honky tonk women"(1969), dels Beatles"Come together" (1969), "Get back" (1971) o "Let it be" (1971), d'Otis Redding "Respect"(1970), de Wilson Pickett "Land of 1000 dances" (1969)... i de la Creedence Clearwater Revival. "Proud Mary" (1971) els dona, per fi, el reconeixement del públic americà arribant al 4 en llistes. La parella ofereix en els seus directes una imatge que el públic accepta amb els moviments de cames de Tina. Ike, un guitarrista com la copa d'un pi, es va quedant enrere. Però darrere d'aquesta modèstia dalt de l'escenari hi havia un marit que era un dictador, que la maltractava, que la tenia atemorida per la seua violència "El meu ull esquerre estava negre tot el temps i el meu nas trencat" i que la utilitzava com volia per als seus negocis i contractes com si fos una esclava. Després del "Notbush city limits" (1973) Tina diu prou al patiment i se separa d'Ike, que s'havia convertit en un heroïnòman. El seu canvi cap a la fe budista diu que la va enfortir. No li posa gens fàcil perquè Ike sap que estan al top del rythm'n'blues que està despuntant entre el públic blanc. Però res, que Tina decideix trencar el grup i el matrimoni. Ike va voler venjar-se, se li endugué tot i Tina es queda sense res, només amb un dólar.
Així que, als 38 anys, Tina ha de començar de nou fent gires com a simple telonera a artistes de menys cotització, no li quedava cap altre remei per tirar endavant i semblava ser que el futur aniria per aquí, en actuacions al cabaret del Caesars Palace de Las Vegas.. Però quan tot semblava que aniria en la monotonia aquesta es troba Martyn Ware dels Heaven 17 amb qui enregistra "Ball of confusion" (1982) de The Temptations per al disc "Music of quality ans distinction". El 1982, David Bowie la presenta als periodistes com la seua cantant favorita. Bowie serà un nom important a partir d'ara.
La trobada fructifica i obre la porta a un disc per Capitol Records que és la clau de la carrera de Tina Turner. Després de 20 anys de carrera sense cobrir ni despeses, comences a vendre discos i et trobes en el millor moment. Tot va començar amb el single "Let's stay together" (1984), el tema d'Al Green en el qual hi van posar mà els Heaven 17 i va acabar amb l'elapé "Private dancer" (1984) que va vendre deu milions de còpies i es va convertir en un dels més venuts dels 80. El disc inclou un gairebé irreconeixible "Help" dels Beatles i "1984" de Bowie, dos versions que potser ja no li feien falta, però que són significatives per a recordar com havia estat la seua carrera. Turner li tornà el favor cantant al "Tonight" (1984) de Bowie. Deixa el soul i es passa al rock en una època en què feia poc era impensable que una dona omplís un gran estadi llevat d'alguna estrella del folk. A inicis dels 80 el rock amb nom de dona va donar un pas molt important amb Madonna, Cyndi Lauper, Whitney Houston, Suzanne Vega, Bangles, Go-go's, Runaways... Però tornem a "Private dancer" que duu el títol d'una cançó escrita per Mark Knopfler i que els Dire Straits havien d'incloure a "Love over gold". Però Knopfler va pensar que li aniria bé una veu femenina i li oferí a Tina Turner, Knopfler per problemes contractuals no va poder tocar la guitarra en el tema, ho va fer Jeff Beck, però sí hi van participar John Islley i companyia, arriba al 7 de les llistes. Però això no és tot, el tercer single "What's love got to do with it" (1984) aconsegueix el número 1 en llistes, el primer i únic de Tina Turner, i en solitari. El seu single de més èxit. El 4rt single va ser "Better be good to me", número 5 en llistes... fins a 7 singles es van extreure d'aquest disc que va aconseguir 3 premis Grammy. Amb 45 anys és la reina del rock.
El retorn va ser imparable. Era un cas únic. Una veterana que, sense haver-se'n anat del tot, tornava de la millor manera possible. I arriba el segon disc "Break every rule" (1986) i tothom vol produir-la: Mark Knopfler, Bryan Adams, Rupert Hine, Bob Clearmountain... i complementa els singles amb vídeos que la reforcen. El disc també es va explotar al màxim amb set singles, dels quals destaquen "Typical male" (2 en llistes, entre el "When I think of you" de Janet Jackson i el "True colors" de Cyndi Lauper li van barrar el pas al cim de la Billboard) amb Phil Collins a la bateria; "Two people"; "Girls" un tema de Bowie i "What you get is what you see" que havia de tocar Clapton a la guitarra, però que al final no ho va fer.
I tot i que ja havia participat com a cantant en el paper de la Reina Àcida a Tommy (1969)dels The Who, a Mad Max 3-Beyond Thunderdome agafa el paper d'actriu principal al costat de Mel Gibson i a més interpreta una cançó que és l'estrella de la banda sonora "We don't need another hero" (1985) que queda al 2 en llistes -un altre tema de banda sonora, el "St Elmo's Fire" de John Parr li barrà el número 1- i "One of the living"que es quedà només al 15 en llistes però que guanyà el Grammy a la millor interpretació vocal de rock femenina.
Ara Tina Turner ja fa el que vol i després de tres anys d'actuacions i contactes edita un directe "Tina live in Europa" (1988) rodejada d'amics i col·laboracions: "Addicted to love" de Robert Palmer; "A chance is gonna come" de Sam Cooke amb Robert Cray a la guitarra; "Tonight" amb Bowie, "Tearing us apart"amb Eric Clapton, "It's only love" amb Bryan Adams i un espectacular doble "Let's dance" al costat de David Bowie i tot això amb John Miles als teclats. Amb aquest disc va tornar a guanyar un Grammy a la millor interpretació vocal de rock femenina.
La culminació d'aquest retorn continua amb "Foreign affair" (1989) que obria amb "The best", un tema que tot i no arribar molt alt en llistes s'ha convertit en una de les icones de Tina Turner, tot i que la primera en cantar-la va ser Bonnie Tyler. La cançó, el cert és que s'ha repetit massa. També és d'aquest disc la tranquil·la "I don't wanna lose you" escrita per Albert Hammond i a "Foreign affair", que va ser el quart single, hi toca Mark Knopfler. En resum, dotze milions de còpies venudes. Mentrestant participa en el single "It takes two" (1990) de Rod Steward per al disc "Vagabond heart".
El 1993 Tina Turner es tornava a posar en el centre de l'escena cinematogràfica amb "What's love got to do with it", pel·lícula biogràfica adaptada de la seua autobiografia "I, Tina, my life story" amb Angela Basset en el paper de Tina. Del film també es va aprofitar per extreure noves cançons com "I don't wanna fight" escrita per Lulu per a, en un principi, Sade. Una fabulosa versió del "Disco inferno" de The Trammps. "Why must we wait until tonight" de Bryan Adams (amb un single edició raríssima) i noves versions del "Proud Mary" o de "Shake a tail feather".
"Wildest dreams" (1996), llevat del primer single "Whatever you want", va ser un compendi de temes amb amics: el clàssic de John Waite"Missing you" amb Trevor Horn; "On silent wings" amb Sting; "Confidential" amb Pet Shop Boys; "In your wildest dreams" amb Barry White. I al costat de Bono i The Edge dels U2 publica un altre dels grans temes de la seua carrera "Goldeneye" (1995) per la banda sonora de la pel·lícula de James Bond protagonitzada per Pierce Brosnan per primer cop. El tema va suposar una nova època per a les bandes sonores de les pelis del superagent. També participa en el tema "Cosas de la vida" (1998) d'Eros Ramazzotti.
Després de participar en la banda sonora de El Rey León 2 amb el tema "He lives in you" (1999) arriba el desè i últim disc "Twenty four seven" (1999) que ja no va ser el mateix en llistes però del qual en va sorgfir la seua gira més exitosa, en la qual va cometre la meravella d'interpretar "Proud Mary" amb John Fogerty. El primer single, el diferent i dance "When the heartache is over" en va tenir la culpa i va arribar al 10 en llistes, però els altres singles "Whatever you need" i "Don't leave me this way" van passar amb més pena que glòria. Torna a col·laborar amb Bryan Adams en el tema "Without you".
Vivint ja a Suïssa amb el seu marit, el productor alemany Erwin Bach, Tina començava a aestar cansada de gires i la discogràfica aprofita per publicar "All the best" (2004) amb els inèdits "Open arms" i "Complicated disaster". I el 2009 es publica la caixa de 3 CD "Tina!" amb "I'm ready" com a tema promocional que vingué acompanyada de la seua última gira Tina!: 50th Anniversary Tour. retirada ja definitivament dels mitjans i del negoci discogràfic el 2018 s'estrenà el seu musical biogràfic Tina Turner, the musical i el 2021 el documental Tina.
Tina Turner representa la constància en el món de la música. La més gran rockera de tots els temps va morir el 24 de maig amb 83 anys, el mateix dia del neixement de Bob Dylan, Duke Ellington i Patti Lavelle..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada