Ricky Ross, un professor d'escola de Dundee se'n va a Glasgow. Allà coneix a Lorraine McIntosh, una vocalista que acabaria sent la seua parella. Juntament amb el bateria Dougie Vipond, el guitarrista Graeme Kelling, Ewen Vernal al baix i un teclista que venia de fer una gora americana amb Altered Images, James Pride formen els Deacon Blue. El nom és d'un tema del disc "Aja" (1977) dels Steely Dann, un disc que va guanyar el Grammy al millor enregistrament de música no clàssica. Tot això succeïa el 1985.
La banda es dona a conéixer el 1986 gràcies a un cassette que es publica amb bandes emergents de Glasgow on hi participa amb el tema "Take the Saints away". En aquest cassette també hi estaven els Wet Wet Wet.
Amb la solvència de Columbia a les espatlles, els Deacon Blue debuten discogràficament amb "Raintown" (1987) -no podia ser millor nom per un disc d'una banda de Glasgow!- per la porta gran. El primer single va ser "Dignity", un tema melòdic molt recordat pels de la nostra edat quan ens començàvem a aficionar a la música. És un tema que parla sobre la vida digna de les persones i que l'afició del Dundee United ha fet seu, tot i no arribar a una posició molt alta en llistes -31 RU- el single va ser disc d'or i és dels temes que millora amb el temps. El segon single "Loaded" també té un rerefons que parla dels diners. A continuació es publica "When will you (make my telephone ring)" on hi posen les veus els Londonbeat. El quart single va ser "Chocolate girl" -43 RU-. Amb tot això, un milió de còpies i un any i mig en llistes de vendes.
El segon disc va ser "When the world knows your name" (1989) i aquest sí que és un èxit extraordinari que li permet arribar a l'1 de les llistes de vendes. I gràcies sobretot al primer single "Real gone kid" que a RU no va arribar a encapçalar les llistes, però sí a mig Europa, entre elles les de l'estat espanyol. El tema, dedicat a la cantant Maria McKee, és el primer Top Ten del grup -8 RU-. Es va editar en single una versió en directe per al mercat espanyol en una edició especial per a Cadena 40. El segon single fou "Wages day" -18 RU-. El tercer seria "Fergus sings the blues", tema escrit per Ross i Pride. Menys fortuna va tenir "Love and regret" però van estirar l'àlbum fins a un cinquè single, una de les meues favorites "Queen of the New Year" també de Ross i Pride. Amb aquest èxit aconsegueixen posar 250.000 en un concert a Glasgow i la discogràfica els edita "Ooh Las Vegas" (1990) un disc de rareses i cares B. El mercat espanyol acollia molt bé els Deacon Blue i en motiu de la gira s'edita un single amb un "Deacon Blue mix" de 4 temes. I d'una manera ben rara arribaria el major èxit en llistes dels Deacon Blue, a partir d'un EP "Four Bacharach & David Songs" (1990) amb quatre cançons homenatge a Burt Bacharach i Hal David, el tema "I'll never fall in love again" arribaria al 2 de les llistes britàniques.
Amb el tercer disc d'estudi "Fellow hoodlums" (1990) continuaven les bones vendes arribant al 2 de les llistes i mantenint-se durant mig any. El primer single va ser "Your swaying arms", seguit de "Twist and shout" un bon tema i el més exitós del disc que arribaria al 10 en llistes. "Closing time" i "Cover from the sky", un tema amb Lorraine McIntosh com a veu principal, van tenir menys repercusió. Al mercat espanyol va aparéixer un altre tema com a single en una edició especial per a Cadena 40"A brighter star than you will shine".
El quart disc arribaria el 1993 amb el títol "Whatever you say, say nothing". Per tal d'adaptar-se a les noves tendències van comptar amb la producció de Paul Oakenfold i Steve Osborne quedant una cosa menys melòdica i més experimental, alternativa i guitarrera. El primer single "Your town" va esperonar les vendes, el single arriba al 20 de les llistes RU i el disc al 4, però als EUA es fot la gran castanya. Cap dels següents singles extrets tindrien gaire èxit llevat una mica de "Hang your head" que es posa al 20 al RU. Vaja, un drama de disc. Els experiments a casa i amb grasiosa.
Amb tot i això nova i exitosa gira que Columbia aprofita per a publicar un disc de grans èxits "Our town-The greatest hits" (1994), un disc que els fa tornar a l'1 en vendes per segon cop. L'àlbum conté tres temes inèdits, un d'ells "I was right and you were wrong" -32 RU-, per mi dels pitjors de la banda. En acabar les promocions Dougie Vipond abandona el grup per dedicar-se a la televisió i el grup decideix dissoldre's.
Cinc anys més tard i després d'un concert de reunió els Deacon Blue decideixen tornar als estudis i publiquen "Walking back home" (1999) ara amb Sony. El disc és una barreja de temes clàssics i de nous i se n'extreuen com a senzills "Love hurts", un tema popularitzat pels Everly Brothers, Nazareth o Jim Capaldi i la melòdica "Jesus do your hands still feel the rain". A aquest el va seguir "Homesick" (2001) un disc on tornen a les armonies i amb un bon single de promoció "Everytime you sleep", que només aconsegueix el lloc 64.
El 2004 mor a causa d'un càncer de pàncrees el guitarra del grup, Graeme Kelling. Tot i això la banda va continuar i va enregistrar tres temes nous per un nou recopilatori "Singles" (2006) amb el tema "Bigger than dynamite" com a únic senzill promocional amb poquíssima repercusió. El grup no parava en gires i directes i amb el single "The hipsters" s'anunciava un nou disc "The hipsters" (2012). El setè disc seria "A new house" (2014) quedant únicament Ross, McIntosh, Prime i Vipond i amb temes com "Win".
Després d'anys passant desapercebuts amb "Believers" (2016) tornen a ressuscitar en llistes d'èxit britàniques gràcies a temes com "The believers", "This is a love song" o "Gone". I encara gravarien després "City of love" (2020), "Riding on the time of love" (2021) i "The great western road" (2025), aquest últim aonseguint un no menyspeabre lloc 3 en llistes britàniques amb "Late 88" un tema del guitarrista escocès Gregor Philp que s'incorporà a la banda.
El teclista i professor de la University of West of ScotlandJames Pride ha mort d'un càncer als 64 anys deixant el llegat d'una de les bandes més venedores a Escòcia, els autors de "Dignity" escollida com la millor cançó feta a Escòcia i una de les primeres bandes que me va encantar quan jo era jove amb els cors de Ross i McIntosh... fa dies d'això.
