Peret - De cap a la palla

Miri, amb la mort de Peret -i també del Tio Toni, el palmero de les ulleres que sempre l'acompanyava- crec que ja s'ha dit moltes coses i, segurament, vostè ja va llegir molt sobre la seua mort fins i tot abans que el pobre Pere Pubill Calaf morís del tot. Les xarxes socials amb les morts d'alguns famosos compleixen les lleis de la física quàntica fent que estiguin vius i morts a la mateixa hora.

Com a bon lleidatà sóc un fan de la rumba catalana, rumba que van portar los gitanos a Lleida al segle XV.   La rumba catalana va néixer gràcies als calistros del Pla de l'Aigua i els seus garrotins. Los gitanos ja ballaven la rondenya (famosa era la Rondenya de Verdú) a l'època medieval i el ball de la Botelleta es l'aflamencament carrincló d'un ball de palau dels segles XVI i XVII. Així, els que vam ser criats al barri de Sant Llorenç entre carrinclons, de ben petits, sentíem el "De cap a la palla" del Peret, cançó amb aires carrinclons que sonava en bodes i festesmajons.

Per tant, a Lleida, ja cantàvem rumba abans que, primer el Pescadilla i posteriorment Peret (i Gato Pérez i Los Manolos) la difonguessin. De fet Peret era descendent del llinatge dels Pubill, escampat per les comarques de Lleida i d'on era el seu padrí fins que van emigrar a Mataró. Això, explica l'investigador de la rumba històrica Manel Ponsa i Blanch, entroncaria la tradició rumbera lleidatana amb la carrinclonada de la cançó que hem comentat anteriorment o "El mig amic". Diversos lleidatans -mon padrí entre ells-recorden estades d'infància del Peret a Lleida vivint amb els seus familiar d'aquí.

L'any 2001 es celebraven els 100 anys dels garrotins a Lleida i s'escrivia a la revista La Confidencial el següent: "A Lleida no tenim els tres tenors ni falta que ens fan: tenim els tres carrinclons. El Parrano, el Marquès de Pota i el Beethoven. Una Lleida que s'està perdent i que veu com el garrotín està més reconegut a Barcelona que a casa nostra, entestades les administracions en mostrar-se a través de més i més construccions de totxo i de cultura de pa sucat amb oli..."

I Sergi Pàmies el 14 d'abril de 2002 escrivia a El País Dominical: "Los Parrano, el Tonet y el Marqués de Pota no eran producto de la imaginación de un bailaor majara, sino parte de una historia que no sale en esos libros que en el futuro, ocuparán la polémica biblioteca del Born." Fixi's que ara de biblioteca al Born res de res... 

I després de deixar clar que la rumba catalana va néixer a Lleida em dedicaré a triar algunes cançons concretes del mestre Pubill:

• La primera cançó que trio és la primera que va començar a sonar i que  estava inclosa en el seu segon EP i la coneixereu gràcies a la gran divulgació de la rumba que van fer Los Manolos i que duia per títol "La noche del hawaiano" en aquest enllaç la versió Peret i en aquest altre la versió de Los Manolos.

• L'any 1971 arribava el seu gran èxit "Borriquito", que era una adaptació d'una cançó popular i de la qual se n'han fet versions ben variades. Una és de l'any 2000 i va sonar aquell estiu a càrrec d'un tal Rodrigues (i no l'he trobat a Youtube!), i l'altra la cantava juntament amb El Gran Silencio l'any 2001.

• El 1974 representa Espanya al Festival de Eurovisión amb "Canta y sé feliz". La culpa d'haver d'anar a aquest festival la tingué l'aleshores director de RTVE Juan José Rosón que li digué "Yo te perdoné que no hicieras la mili pero ahora para cumplir con la patria tienes que ir a Eurovisión". Marca España.

• Un altre clàssic del Peret és "Una lágrima" (1968), que jo per primer cop la vaig sentir conscientment l'any 1989 en veu dels barcelonins i mítics BB Sin Sed. Genial!  El 2001 Mensey també la versionava de forma molt diferent. 

• Una de les cançons més divertides és, sense dubte, "El muerto vivo", que van versionar genialment Los Manolos en el seu extraordinari disc de debut "Pasión condal" (1991) superant la versió del seu mestre. També hi ha una versió més moderna i menys accelerada (2009) on Peret canta amb Marina Abad, la cantant de Ojos de Brujo. 

• Continuant amb la temàtica necrològica, l'any 2000 cantava el clàssic "Lo mato" amb els Estopa.

• El 2010 fent un duet amb la Mari, cantant dels Chambao, Peret cantava "La chabola" de manera aflamencada en el disc "De los cobardes nunca se ha escrito nada".

• El 2001 Peret interpretava una de les seues millors cançons però molt desconeguda, era la banda sonora de la pel·lícula "Marujas asesinas". Un estil molt... original diguem-ne.

• L'any 1998 també cantava amb els Jarabe de Palo, en aquest cas la cançó escollida era "El lunar de María". 

• El primer disc que me vaig comprar del Peret va ser el que va treure l'any 1991 que incloïa la cançó "No se pué aguantar" i que donava títol al disc. 

• I l'any següent potser va arribar el seu monumental èxit internacional després de 30 anys de carrera amb el disc "Gitana hechicera" que, crec que gràcies també a Los Manolos, se va convertir en la cara de la cerimònia de clausura dels jocs olímpics de Barcelona del 1992. La famosa tornada ha estat cantada amb lletres diferents, des de "Barcelona té molt poder" fins al "Catalunya té molt poder" del Concert per a la Llibertat del 2013. 

Ja veu, és impensable fer una festa sense que soni alguna cançó del Peret, perquè tal i com li deien Los Amaya "Yo soy la rumba" -versió que no hi és al Youtube però sí que he trobat una amb els Dusminguet-.  Visca la rumba carrinclona!