Colin Vearncombe va néixer a Liverpool l'any 1951. De seguida va adonar-se que amb aquest nom no aniria enlloc i es va fer dir Black com a nom artístic. De totes formes no va començar ell sol sinó que Black va començar com un trio en el seu primer concert l'any 1981 a Liverpool. El trio estava format per Colin, per Pete Fulwell que era el propietari dels estudis de gravació Eternal i per l'enginyer de so Dave Dickie.
:format(jpeg):mode_rgb()/discogs-images/R-1540945-1227104709.jpeg.jpg)
La seua primera gravació va ser un single publicat sense cap tipus d'èxit que duia per títol "Human features" (1982). Fixi's que l'estil i la veu recorda moltíssim als The Smiths. Al desembre d'aquell any es presenten al gran públic ja que són els teloners dels Thompson Twins. Això va ocasionar que els de WEA es fixessin en ells per gravar algunes coses. Però els dos singles enregistrats, "More than the sun" i "Hey Presto" van tornar a passar completament desapercebuts.
L'any 1986, un cop els altres dos ja havien desistit, Colin es queda en solitari mantenint el nom de Black i torna a un segell independent anomenat Ugly Man i grava "Wonderful life". I ai carai! Ara sí que li arriba l'èxit amb aquest single que es converteix en un clàssic dels vuitanta. No need to run and hide, wondeful, wonderful life...
Després d'aquest primer hit torna a fitxar per una multinacional, aquest cop A & M, amb qui gravaria nous singles, uns amb més i uns altres amb menys èxits: "Everything's coming up roses", "Sweetest smile"... Tot això ho posa en un disc que, per evitar confusions, li posa "Wonderful life" per títol i que arribà al número 3 d'algunes llistes, sobretot tingué èxit a Espanya. El disc arribà a disc de platí i realitzà moltes actuacions per l'estat.
El seu segon disc "Comedy" (1988), musicalment, era idèntic al primer però no tingué la repercussió del primer, igualment que "Black" (1991) i tots els que ha anat fent fins a "Blind faith" (2015). Tot i que ell s'hi negava de totes totes i els discos publicats ho confirmaven molts associen Black dins del concepte one hit wonder, és a dir, cantant d'un sol èxit.
El desembre passat va cantar en català una versió del "Wonderful life" pel disc de La Marató de TV3 de títol "Viure és tan meravellós". Un mes després va tenir un accident de trànsit prop de l'aeroport de Cork (Irlanda) i en no superar les seqüeles ara ens ha deixat als 53 anys.
1 comentari:
Per mi era, efectivament, un One Hit Wonder. Com suposo que passa molt, els artistes graven i graven, però cap cançó arriba enlloc i no poden fer ombra a aquella amb la que van fer el gran salt. Malaurat, encara tenia temps d'aconseguir revertir la situació, i treure's algun conill del barret.
Publica un comentari a l'entrada