Primavera Negra - Radio Peggy Sue

Els anys vuitanta van ser batejats com la Edad de oro del Pop Español, ho poso així en castellà perquè trobo és la manera més adequada d'expressar-ho. Centenars de grups de pop van anar sortint per tots els punts de l'estat amb més o menys èxit, però fou un continu fins entrats els anys noranta.

A Lleida, un dels grups referents durant els vuitanta, potser el que més, va ser Primavera Negra. Xavier Baró, després de participar en el grup folk Camps de Cotó, a finals dels setanta va formar part de diferents projectes, com els Tagomago. I el 1982 forma Primavera Negra amb el nom pres d'una novel·la d'Henry Miller del 1936. Primer com idea solitària amb què arriba a gravar una maqueta amb una versió del "Glory" dels Television titulada "Anais y yo". La maqueta arriba a Wilde Records qui li proposa gravar un single i d'aquesta manera, ja no en solitari, es rodeja de Mingo Espax a la bateria, Artur Mercè a la guitarra i Quim Ramon al baix. També hi col·labora Victor Alba als teclats.

Amb Aquarius (segell de Wilde Records) debuten discogràficament amb el single format pels temes "Colonos de Marte" i "Placeres" (1984) amb portada feta pel dibuixant Max i producció de Patrick Boissel. Els dos temes són força diferents, un a ritme de vals i l'altre més garatge. 

Amb Twins publiquen el 1985 un mini-LP amb el títol de "Primavera Negra" produït ni més ni menys que per Quimi Portet i Manolo García. S'inclouen cinc temes com "En la autopista", "En el calor de la noche" o "Radio Peggy Sue" (al vídeo reconeixereu localitzacions de Lleida) Tot i l'extraordinària producció el disc comercialment no aconsegueix anar més enllà i el mateix Xavier Baró reconeixia que no va complir les expectatives. Aquell mateix any extreuen un single amb "Bajo el sol", una versió molt personal d'un tema de Juan y Junior i una cridanera portada que va ser censurada i reconvertida, podeu veure les dos portades del single a sota. I seguidament amb Justine publiquen el el tema "Solo los extraños saben bailar" (1986) en el maxisingle Big ben, en el qual també hi participaven els Retrovisor, VH i El Ruso y el Pelotón de Castigo d'Arcadi Rosell i Miquel Àngel Caps.

El primer LP amb deu temes arriba el 1987 amb La Rosa Records, amb el nom de "Flores encendidas" i la col·laboració del mestre Carlos Juste Beethoven al violí, la producció va a càrrec de Xavier Baró i Enrique Lindo que fa que li doni un so més folk-rock que no pas tant rock'n'roll. En el disc s'inclou una nova versió de "En la autopista" i altres cançons com "Siete señales" (em recorda molt el so dels primers Gabinete Caligari), el fabulós "Madrugada" -que va ser single-, "Luces rojas", "El segundo baile" i un parell de versions, una "En el castell" de Jaume Sisa i una altra de Bob Dylan "Si los perros son libres". 

Potser el tema més conegut dels Primavera Negra va ser "En la ciudad tambor" (1987), single del disc que incloïa un tema inèdit a la cara B "Algo entre los dos". Aquest fou l'últim single oficial del grup ja que Baró acabaria en un altre projecte, Tormentos i continuaria amb una extensa carrera en solitari cantant en català. Després de la dècada amb els Primavera Artur Mercè va "desar la guitarra a l'armari" i treballar de funcionari. Tanmateix, fonts ben informades (que és tal i com s'ha de dir) diuen que va quedar material enregistrat sense publicar: una versió de l'"Obviously Five Believers"' de Bob Dylan, i "Ciudad muerta" i "Scouting (Smash)".

Dona la sensació que fer rock'n'roll des de Lleida és difícil i costa amunt, però els Primavera Negra van aconseguir marcar-se el nom en el món pop-rock tot i no ser comercials ni entrar a les llistes de Los 40 Principales es van convertir en un grup de culte.

Aquest mes d'octubre ha mort d'un infart Artur Mercè als 58 anys.