dimecres, de desembre 28, 2022

Fleetwood Mac - Little lies

En aquest primer article sobre Bob Welch i Bob Weston i en aquest altre article sobre Peter Green parlava de la primera etapa dels Fleetwood Mac, uns Fleetwood inspirats en el blues britànic. Weston i Welch van abandonar la banda després del "Heroes are hard to find" (1974) i Peter Green va baixar de l'autobús després del "Then play on" (1969). 

L'any 1975 Fleetwood Mac estava format per Mick Fleetwood a la bateria, John McVie al baix i la seua esposa Christine McVie als teclats, però els faltava veu cantant tot i que Christine, incorporada el 1970 amb una primera etapa molt fosca a nivell musical, ja ho anava fent. I en aquell moment s'incorporen dos personatges claus en la història dels Fleetwood: Lindsey Buckingham i Stevie Nicks que eren parella artística i parella real i que procedien d'un grup anomenat Fritz.

Les que potser poden considerar-se els millors fitxatges de la història de la música van fotre el grup tot dalt baix. El primer disc del nou quintet va ser "Fleetwood Mac" (1975), tota una declaració d'intencions per dir eh! que comencem de nou després d'aquests cinc anys predicant pel desert. El disc va vendre cinc milions de còpies, que no està gens malament i aconseguint per primer cop un número 1 en vendes als EUA. Temes com "Monday morning", "Rhiannon" -el nom d'una bruixa gal·lesa- i "I'm so afraid" fan virar cap a un so més rocker. La gira d'aquest disc ja comportà unes primeres conseqüències, John i Christine McVie es separen, Mick Fleetwood i la seua esposa Jenny també i Buckingham i Nicks ho fan "sense possibilitat de reconciliació". El grup s'havia convertit en un culebrot d'històries d'amor que potser els va ajudar a popularitzar i potser influí en l'estratosfèric èxit del seu proper disc.

"Rumours" (1977) és història de la música. 25 milions de discos, Grammy al millor disc de l'any, el 25è millor disc de la història segons la revista Rolling Stone, 450 setmanes (més de 8 anys) en les llistes de vendes americanes de les quals 31 (7 mesos!) en el número 1 i 3r disc més venut de la dècada dels 70 després del "The wall" de Pink Floyd i del "Led Zeppelin IV". Una barbaritat tot plegat. El primer single va ser "Go your own way", una cançó d'història personal de Buckingham amb veu de Nicks. La versió que en van fer The Cranberries el 1998 va ser meravellosa. El segon single va ser "Don't stop" de Christie McVie que va versionar excel·lentment Elton John. El tercer single va ser per "You make loving fun" i el més exitós va ser el número 1 als EUA "Dreams", que només aconseguí el 24 al RU, un tema composat per Nicks i Buckingham i del qual hi ha una versió dels The Corrs. També fixeu-vos en la similitud de les portades dels dos discos anteriors.

El següent disc en publicar-se va ser el doble àlbum "Tusk" (1979), un altre gran disc que per motius obvis no va arribar a les xifres de vendes de l'anterior, però arribà a vendre'n 4 milions. El tema "Tusk" és el que donava títol al disc, Stevie Nicks feia incursions amb la guitarra -al vídeo se la veu fent anant una batuta-, Fleetwood contractava personalment la banda de música de la SCU (Universitat del Sud de Califòrnia). El tema es situà en el Top ten de gairebé mig món. Interessant la versió dels REM el 1991. Després d'un doble àlbum en directe "Fleetwood Mac live" (1980) per anar fent temps arriba "Mirage" (1982) i número 1 als EUA durant 5 setmanes amb el l'harmoniosa "Gipsy" com a principal. Com a curiositat també tenen la seua cançó nadalenca "Countdown to Christmas" (1985) i que no he trobat a Youtube!

Van començar a sortir tensions per tot arreu, amb l'inici de la carrera en solitari d'Stevie Nicks i les trifulgues contínues dels tres exmatrimonis. A tot això arriba "Tango in the night" (1987) que ven més de 5 milions de còpies. El disc va resultar ser el segon disc més popular dels Fleetwood després de "Rumours". Amb el primer single "Big love" aconsegueixen el 5 als EUA i el 9 a UK. Més amunt arribà "Little lies", posicions 4 i 5, un tema de Christine McVie. El tercer i el quart "Seven wonders" i "Everywhere" són altres èxits Top 20. I amortitzant el disc encara hi hauria un cinquè single "Family man". La millor formació de Fleetwood Mac es va separar quan les tensions de parella van explotar en una baralla després d'una de les sessions del "Tango in the night", Buckingham plega i entren Billy Burnette i Rick Vito.

Tot i això Buckingham, després de prometre que mai més es tornaria a ajuntar, torna per a fer una gira amb el grup amb una sèrie de concerts en versió unplugged publicats al fabulós "The dance" (1996) que va tornar a vendre com a xurros. El 1998 Christine McVie deixa el grup i es reincorpora el 2013. L'últim projecte de McVie va ser "Songbird" (2022) una col·laboració amb Lindsey Buckingham.

Christine McVie ha mort als 79 anys després d'una curta malaltia que no s'ha fet pública. Conscient del que l'esperava dies abans de la seua mort va posar en subhasta instruments i vestuari seu.

Articles relacionats:
Gary Moore
Johnny Winter

Cream
BB King
Sleepy Labeef
James Cotton
Fats Domino
Status Quo

- Fleetwood Mac I

Fleetwood Mac II