El brasiler Sergio Mendes ja va ser el que es diu un nen prodigi del piano. Amb 8 anys els seus pares el posen a estudiar piano clàssic i als 15 ja fa els primers passos arranjant amb el seu piano temes tradicionals i populars brasilers. Comença amb el Sexteto Bossa Rio, un grup en el qual s'hi comptava la que seria al seua futura esposa de tota la vida Gracinha Leporace i que arribaria a publicar un disc "Dance moderno" (1961). Per si fos poca cosa al 61, 62 i 63 és considerat el millor pianista brasiler.
L'any 1965, amb 24 anys, funda el grup Brasil'65 -no s'ho van pensar gaire això del naming- a Rio de Janeiro. Un any després aprofitant el cop d'estat militar al Brasil i recomanat pels artistes americans que s'interessaven per la música brasilera se'n va cap als Estats Units, on allà coneix a Herb Albert que li obre les portes a A&M Records que era la discogràfica d'Albert i Jerry Moss. És a dir, els jazzistes Herbie Mann i Cannonball Adderly van fer amb Sergio Mendes el que Stan Getz va fer amb Joao Gilberto i Antonio Carlos Jobim, dur-los cap als Estats Units.
Després de tres discos la banda decideix contractar les cantants Lani Hall -parella de Herb Albert- i Bibi Vogel, per actualitzar-se canvia el nom del seu grup a Brasil'66 i amb elles arriben els èxits. El primer single, un tema de Jorge Ben dedicat a una amiga seua de Copacabana que deia molt aquesta expressió, ja és un gran clàssic de la història de la música: "Mais que nada" (1966). Una barreja de samba i jazz que forma part de la trilogia essencial dels inicis de la bossa nova juntament amb "The girl from Ipanema" i "Aquarela". L'any 2006 enregistra una nova versió amb els Black Eyed Peas que arribà al 6 de les llistes al Regne Unit. El disc on estava inclòs el tema, "Herb Alpert Presents Sergio Mendes & Brasil '66", aconseguí ser platí -pujà fins al 7 de les llistes EUA- contenia també altres temes que ja formen part de la història de Mendes: "Agua de beber" de Jobim i Moraes i una primera versió tropical d'un tema dels Beatles "Day tripper".
Mendes viatja per tot el món i apareix a totes les teles amb shows sofisticats i de molta audiència. El seu secret és un swing lent i una barreja de sons populars brasilers amb ritmes de jazz acompanyat d'unes veus de tons molt aguts. La bossa nova fusió a partir de versionar temes pop.
El segon disc va ser "Equinox" (1967) amb el single d'èxit "Chove chuva", un altre tema de Jorge Ben i una versió del "Night and day" de Cole Porter. Per aquest disc s'estrenava Janis Hansen com a vocalista substituint Vogel. El disc va tenir èxit comercial però no tant com el primer, es situà al 24 de les vendes americanes.
Les vendes tornarien a reeixir (arribant al 5) amb l'excel·lent "Look around" (1968). D'aquest disc s'extreu com a single la versió del "Look of love" un tema de Burt Bacharach que va popularitzar Dusty Springfield a la banda sonora de Casino Royal, el tema es situà al 4 de les llistes americanes. També és d'aquest disc "The frog" i una nova versió dels Beatles, el "With a little help from my friends".
A continuació, i després d'un canvi profund de la banda d'acompanyament -hi incorpora la seua dona Gracinha-, li arriba el major èxit amb el disc "The fool on the hill" (1968). El disc es situà fins al 3 de les llistes americanes i al mercat del Regne Unit va arribar a ser disc d'or col·locant dos singles dins del Top Ten de les llistes. El primer, la més exitosa versió dels Beatles que va fer Mendes, la que dona títol al disc "The fool on the hill" i que es publicava pocs mesos després del "Magical mistery tour", el tema es col·locà al 6 de les llistes d'èxits de la Billboard. L'altre tema va ser la versió pop-jazz-samba del tema tradicional anglès que havien popularitzat Simon & Garfunkel"Scarborough fair" que es va incloure en el film d'animació Heavy Traffic. Aquell Nadal publicaria el single "The Christmas song" amb èxit al mercat japonès.
Mendes ja s'havia convertit en l'estrella brasilera més famosa del món. Va arribar a actuar a la Casa Blanca davant dels presidents Johnsoni Nixon i en l'Exposició Universal d'Osaka el 1970. La carrera discogràfica continuava amb "Crystal illusions" (1969) amb la versió del "Sittin' on the dock of the bay" d'Otis Redding com a tema estrella. Amb el disc "Ye-me-lé" (1969) la carrera de Mendes s'estanca durant una dècada i mitja. D'aquests anys setanta són la versió del "Wichita Lineman" (1969) de Bacharach, "Chelsea morning" de Joni Mitchel i el "For what it's worth" d'Stephen Stills popularitzada pels Buffalo Springfield. Durant aquests anys canvia la banda a Brasil'77 publicant tres elapés amb aquest nom i a Brasil'88. També publica en solitari, com el disc de la peli "Pelé" (1977) en el qual el futbolista brasiler debuta com a compositor i cantant en temes com "Meu mundo é uma bola".
L'artista torna a reeixir amb el single de pop vuitanter i allunyat del seu estil habitual "Never gonna let you go" (1983) un tema de Barry Mann i Cynthia Weil publicada en el seu disc en solitari "Sergio Mendes". El tema arribà al 4 de les llistes EUA. En aquest disc s'hi inclou un tema del compositor espanyol Juan Carlos Calderón"Sí señor". Amb el següent disc "Confetti" (1983) continuà la nova tongada d'èxits amb un dels temes oficials dels JJOO de Los Ángeles "Olympia" pel qual se va envolar d'un cor d'un miler de cantants. També el single "Alibis" d'aquest disc arribà al Top Ten de les llistes. Ja veieu que ni el rei del jazz-samba s'escapava dels sons dels vuitanta.
El 1993 treu al mercat el que per mi és el millor disc de Mendes "Brasileiro" amb el qual guanya el Grammy al millor disc de World Music. El meu tema favorit és la batucada (sí, encara no s'havien fet pesades!) amb veu de Carmen Alice"What is it" però molt més conegut és el single "Magalenha" on hi participava un desconegut encara Carlinhos Brown. El tema va ser recuperat com a single de la banda sonora de Dance with me (1998) i amb una adaptació de Gloria Estefan.
Durant els 2000 molta escena hip-hop underground prenen els seus ritmes com a referents i això fa que el 2006 retorni amb "Timeless" un disc produït per Will-I-Am dels Black Eyed Peas on hi col·laboren Stevie Wonder i Justin Timberlake entre d'altres i en els quals es readapten els seus clàssics. La col·laboració segueix amb "Encanto" (2010) en el qual hi participen Juanes, Natalie Cole o Jovanotti. El 2012 és nominat als Oscar pel tema "Real in Rio" de la banda sonora del film animat Rio.
Sergio Mendes, la llegenda de la bossa nova i el jazz ha mort a Los Angeles als 83 anys. Oficialment no es va donar cap causa de mort però la família en el comunicat va fer palès que la seua salut s'havia debilitat a causa dels efectes de la Covid persistent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada