The Everly Brothers - Bird dog

No portem ni una setmana del 2014 i ja hem de començar les necrològiques musicals. Afededéu que aquestos músics no te donen temps ni a aposentar-te a l'any nou. Aquest cop li ha tocat a Phil Everly, el 50% dels Everly Brothers, que com bé deu suposar vostè era un grup format per uns germans que es deien Everly. El nom del grup no se'l van parar a pensar gaire que diguem, no.

Ike Everly i la seua dona Margaret eren ben coneguts al sud-oest dels Estats Units gràcies a un programa de ràdio que feien des d'Iowa. A mitjans dels anys quaranta, els seus dos fills Don i Phil, amb només deu anys van incorporar-se a fer el xou amb ells. Com veien que els fills arribarien a ser més bons que ells, els pares van retirar-se dels escenaris i van deixar total protagonisme a la canalla.

Així que els dos germans van formar un duet -cosa molt lògica si eren dos- i el seu primer single "Bye bye love" (1957) els va catapultar directament al nº2 de les llistes americanes. La composició no era seua, sinó de Felice i Boudleaux Bryant, però ells van introduir unes harmonies vocals molt típiques del country dins del pop-rock. Canti, canti amb mi que se la sap segur "Bye bye love/bye bye happiness/hello loneliness/I think I'm gonna cry". Aquesta cançó publicada finalment per CBS i que vostè i jo acabem de cantar fou rebutjada fins a vint-i-nou vegades per diferents discogràfiques. Una cançó amb un pressupost de 80 dòlars i només tres hores de gravació, vaige... com Sacyr a Panamà. I, per cert, amb una coneguda versió per part de Simon and Garfunkel. 

En poques setmanes ja havien traspassat la frontera de la fama i ja compartien llistes amb Little Richard i Elvis Presley. El mateix 1957 el mateixos compositors Bryant els hi va fer "Wake up, little Susie", la cançó arribà al nº1 ajudada pels intents de boicot de moltes emissores de ràdio perquè la lletra suggeria una relació entre la tal Susie i un txiquet dins d'un cotxe. Ja veu. Ni el Gallardón. No seria aquest l'únic èxit, no. La parella va aconseguir col·locar quatre nº1 entre 1957 i 1960, i setze cançons dins del Top 20 americà fins el 1962, una productivitat bestial. Entre d'altres cançons hi ha la nyonya "All I have to do is dream" (1958), "Claudette" (1958), la divertida "Bird dog" (1958), "Devoted to you" (1958), "Problems" (1958), "I kissed you" (1959), "Let it be me" (1959), "Cathy's clown" (1960) -i últim nº1-, "When will I be loved" (1960), "So sad" (1960), "Ebony eyes" (1961) i "Walk right back" (1961)... citant només les Top Ten... De versions d'aquestes cançons n'hi ha sarpats, però si en vol una de friqui li'n deixo una del "All I have to do is a dream" de la Victoria Principal (la Pam de Dallas) que va fer amb Andy Gibb...

A partir de 1962 es van anar especialitzant cada cop més com artistes country arribant a tenir una sèrie de televisió a la CBS. Sota l'ombra mundial dels Beatles només aconsegueixen un parell d'èxits en els següents anys "Crying in the rain" i "That's old fashioned", tots dos de l'any 1962.

El 1971 Don va gravar en solitari un elapé de títol "Don Everly" que sembla que va ser el començament dels futurs desencadenant de problemes entre germans, a part de l'addició per part de Don a substàncies diguem que no gaire catòliques. En una actuació al parc d'atraccions John Wayne Theater el 14 de juliol de 1973 Phil va trencar la seua guitarra sobre l'escenari i va fotre el camp deixant sol a son germà. Don va seguir cantant durant el terç de concert que quedava i va concloure amb la següent frase "Els Everly Brothers moriren fa deu anys". a, una curiositat que segur no saben de Don Everly, la seua filla Erin Everly és la protagonista d'un dels riffs de guitarra més famosos de la història ja que va ser nòvia d'Axl Rose i aquest li va dedicar el "Sweet child of mine".

Com devien anar justos de peles el 23 de setembre de 1983 es van reconciliar i es presentaren de nou al públic amb un concert al Royal Albert Hall de Londres gravat i publicat amb el nom de "Reunion Concert". L'any següent graven "EB 84" obtenint una mediocre posició 38 en les llistes de vendes americanes. El disc conté la cançó "On the wings of a nightingale" que va composar expressament per a ell sir Paul McCartney. Si l'escolta veurà que el tema és molt i molt mccartnià.

L'any 1986 editen "Born yesterday" i el 1988 "Some hearts" que inclou "Don't worry baby", l'èxit del Beach Boys de l'any 1964 i que graven conjuntament.

Phil Everly, el bo dels germans, va morir als 74 anys culpa d'una obstrucció pulmonar.