Moltes gràcies Toni, benvingut Imanol.

Sí, ja sé que tots estaven esperant la meua opinió sobre els fets esdevinguts amb l'entrenador del Lleida Esportiu, i que molts no han pogut esperar a la redacció del bloc i que m'ho han preguntat via whatsapp, però és que he necessitat un llarg procés de reflexió per tal d'assimilar les coses i poder fer-me una opinió sobre si el canvi d'entrenador és bo o és dolent. Una mica com els sectors crítics del PSC amb el Miquel Iceta, que no sé encara si el troben bé o no com a primer secretari... clar que tenint sectors crítics dins de sectors crítics... bé, perdoni'm, però és que quan me ve al cap el PSC m'embalo.

A la pregunta si em sembla bé la no renovació (perquè recordo que ha estat una no renovació, no pas una destitució) del Toni Seligrat no la sé contestar ni amb un sí ni amb un no rotund. Perquè ni hi estic a favor ni hi estic en contra, ja sé que és molt raro però en aquest cas la meua situació és com els sectors crítics del PSC amb el dret a decidir -au, ja hi tornem a ser!-.

Toni Seligrat anunciant el seu adéu en una roda de premsa curiosa en el
local de l'AAVV de Pardinyes.

M'explico. Per una banda penso que el Toni Seligrat es mereixia una tercera oportunitat. Aquest míster, juntament amb tota la plantilla, ha aconseguit que el Lleida fes dos play-offs d'ascens en temporades consecutives, i això és molt i molt complicat. Aquest entrenador ha fet que, poc o molt, a Lleida es torni a parlar del futbol local als bars i als puestos de feina, ha aconseguit el rècord de gent al Camp d'Esports en el partit contra el Toledo (ni a primera divisió havíem col·locat tanta gent al camp), i enguany ha aconseguit el també rècord de 21 jornades consecutives sense perdre. La plantilla amb aquest míster ha tingut el mèrit de baixar la mitjana d'edat del Camp d'Esports, de provocar un desplaçament massiu històric al camp del Badalona, ha aconseguit que la meitat del aficionats que van anar a Butarque no fossin ni socis del club, fent que puguin engrandir la massa social properament. Un cicle de dos anys és just, un cicle de tres anys ho trobo més normal.

Per altra banda, penso que d'aquesta plantilla que teníem aquesta temporada se'n podia haver tret més suc. Amb uns jugadors al davant amb una qualitat enorme -Mata, Imaz, Miramon, Dídac i Chupe- l'equip ha estat molt i molt desaprofitat en massa partits. Sense treure mèrit al que ha fet Toni Seligrat, el considero responsable de la derrota contra l'Espanyol B al Camp d'Esports, o de l'empat al camp del Prat, o del 0-0 a Constància (compte, que jo sóc un gran defensor dels empats fora de casa, però a vegades segons amb quin rival els empats podrien ser victòries) o del plantejament del partit contra l'Atlético Baleares. Ha fet una molt bona feina, però li ha faltat alguna cosa. I sí, la principal cosa que ha faltat és un gol en l'eliminatòria contra el Leganés. Per últim, i tot i que ja està oblidat, recordo la topada que va tenir Seligrat amb l'afició després d'una mocadorada al Camp d'Esports al febrer del 2013 en finalitzar un partit contra la SD Logroñés, amb unes declaracions molt fora de lloc. Però curiosament aquell fet, que ara hem d'estar agraïts, fou el punt d'inflexió de la trajectòria del Lleida Esportiu en aquestes dos últimes temporades. 

Així que, benvolgut Toni Seligrat, li estic molt agraït per la seua feina i treball, per tots els fets que ha aconseguit en un club difícil com és el nostre, i espero que sempre tingui la porta oberta al camp per quan vulgui tornar, és mereix el millor tracte, tant i com se'l mereix Mané, Jordi Gonzalvo o Emili Vicente. És una llàstima haver d'acomiadar-se amb una roda de premsa en el local d'un associació de veïns, amb tot el respecte per Overpard i amb carinyo pel Paco Castillo. I una última cosa, jo que sempre l'he defensat davant de les crítiques que ha tingut, reconec que ha estat un entrenador incomprès... i molts d'aquells que no el volien ni en pintura ara es posen les mans al cap amb la seua no renovació. Ja sap que a Lleida això del txaqueterisme està a l'ordre del dia... una salutació i fins aviat. 

Benvingut i benvolgut Imanol Idiakez, ongi etorri a la nostra ciutat. Sembla ser que vostè serà l'entrenador que posarà la cirereta al pastís (o el raig de conyac als caragols a la llauna) a la feina que va començar el Toni Seligrat. Espero que la seua arribada no suposi una revolució en l'onze titular tot i que ja sé que ni Imaz ni Mata continuaran. Però sisquere (una paraula lleidatana, ja anirà aprenent que aquí Lleida som una mica diferents en certes coses) Pau Torres, Barreda, Biel Medina, Mario Fuentes, Raul Fuster, Pau Bosch, Beñat, Chupe, Dídac Devesa, Miramon i Molo puguin continuar dins d'aquest projecte fet a tres anys. Pensi que li demanarem el play-off amb l'ascens, suposo que ja s'ho deu suposar. No sé si deu ser molta o poca pressió per a vostè, però no pot aspirar a menys, ja l'aviso ara per tal que vagi acostumant-se a l'exigent públic del Camp d'Esports.

El seu fitxatge té molt bona pinta, perquè la gent recorda el partit d'ara fa poques setmanes aquí contra el Toledo, amb jugadors com Urko, Iván Mateo, Rufino, Colinas o Albístegui. Però jo recordo que fa dos temporades va venir aquí entrenant el Real Unión de Irún, i tot i tenir també en aquell equip Albístegui i Colinas va ser un dels majors tostons de partit que recordo quedant amb empat a zero.  Tampoc deu tenir gaire bon record del partit jugat a Irún quan vostè va ser expulsat i el Lleida va empatar al minut 93 amb un gol de penal de Xisco. La de tombs que donen les coses.

Sigui com sigui, molt content amb el seu fitxatge. Tinc entès que és una bona persona i molt amable. A Reus, tot i que no va despuntar com a jugador, el recorden per ser una magnífica persona. Això és bo. El seu currículum com a tècnic dóna lloc a pensar bé i a bones intencions: el juvenil de l'Añorga (2007), la Real Societat B (2008-2010), el Poli Ejido salvant-lo del descens a Tercera, el Guijuelo (2011-2012), el Real Unión (2012-2013) i el CD Toledo (20913-2014).

Doncs ja sap, amb moltes ganes que sigui agost i començar a veure els seus primers partits amb el Lleida fent el que els aficionats en diem la ruta de la N-240, és a dir, Altorricó, Binéfar, Montsó...