Escric aquest article durant la tarda del dia 23 de juny, a poques hores de
la revetlla de Sant Joan, i ja estic frisós per llevar-me demà al matí ben
d’hora ben d’hora i connectar el 3/24. Sí, sí, mirin, és que no puc dormir
pensant en l’estat en què queden les platges de Barcelona després d’aquesta nit
i m’agrada estar assabentat al minut de les tasques de neteja dels equips de
BCN Neta. El dia 24 al matí me’l passo mirant les notícies i veient com
aquelles màquines segueixen moviments rectilinis uniformes per una arena de
platja farcida d’ampolles i vasos de plàstic. Vaja, tot molt normal. Als
senyors i a les senyores de la candidatura unitària i transversal que votaré jo
els demanaré que en una futura Catalunya independent sigui una estructura
d’estat la neteja de les platges de Barcelona el dia de Sant Joan.
Un cop vistes les tasques de neteja actualitzades al minut me quedo més descansat
que un militant de CDC després d’aquesta setmana. A continuació cal assabentar-se
sobre la quantitat d’assistències que hi ha hagut als hospitals catalans durant
la nit de Sant Joan a causa dels petards, i per últim i per concloure el meus
deliris de saviesa santjoanistes només em queda conèixer la valoració per part
del Gremi de Forners sobre la quantitat de coques consumides enguany i si s’ha
notat o no la crisi. Ja se sap, la venda de tortells de Reis, de coques de Sant
Joan i de panellets deu ser un termòmetre força fiable de la situació
econòmica.
Entenc que, sobretot si no hi ha res altament noticiable, any rere any es
caigui en els mateixos tòpics informatius. No passa res. Però avui al TN migdia
han posat una informació extraordinària i que tot ésser viu -i inert- hauria d’haver
vist: què cal fer per a què un gos no passi por per culpa dels petards. Què
me’n diu? A què no s’ho havia preguntat mai, eh? Doncs resulta que se’ls ha de
canviar la dieta donant-los carn enlloc de pinso i acompanyant-ho amb
ansiolítics. Dos minuts de Telenotícies parlant d’això, de la por dels gossos
als petards. Ni la sopa d’all.
Molt bé. Em sembla perfecte. Però, què hem de fer tots aquells qui detestem
els petards i que ja portem unes quantes vigílies suportant-ne a totes hores i
per totes les placetes? I el meu fill que és un poruc i també té por? Li canvio
la dieta també? Li poso pinso enlloc de carn? Jo puc canviar l’amanit per un
filet? On puc amagar el meu fill aquesta nit? No té el mateix dret que un gos a
ser aïllat dels petards que destorben d’una manera altament desagradable l’acte
de deglució per part meua d’una fabulosa coca de crema i pinyons? Ni tan sols
els famosos piromusicals que ara es veu que són el més cool els miro, no els hi trobo la gràcia. Jo només he tirat algun
petard en ocasions excepcionals, per exemple per celebrar que he entès un tuit
de l’Íñigo Errejón.
No voleu dir que no en fem un gra massa de tot plegat? Evidentment que a
cap ésser racional amb dos dits de seny se li acudiria tirar un petard a sobre
d’un gos, però cal ara tot això? Els gossos han tingut por als petards tota la
vida i ara resulta que els hem de tractar amb ansiolítics… ja ho sap això la
Teresa Forcades?
(Article publicat a Nació Lleida el 23/6/2015)
(Article publicat a Nació Lleida el 23/6/2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada