The Temptations, anomenats inicialment The Elgins. neixen com a fusió de dos grups vocals de Detroit: the Primes i the Distants. Des de que es van fundar cap allà l'any 1962, la carrera dels Temptations ha tingut moltes etapes diferents. Una primera etapa en la qual Smokey Robinson liderava el grup i en què es van gravar tres elapés amb temes sobradament coneguts com "My girl" (1965) -tema que convertí el quintet en el primer grup masculí de la Motown en aconseguir el número 1-, "Get ready" (1966) o "I wish it would rain down" (1968). La producció de Norman Whitfield i Brian Holland els posen al cim de la música als Estats Units.
L'any 1968 el vocalista David Ruffin abandona el grup -o el fan fora segons les versions- i s'incorpora al seu lloc el cantant Dennis Edwards, provinent de The Contours, que debutava en el disc "Cloud nine" (1969). Amb aquesta nova incorporació arribarien deu anys d'èxits imparables i ascens meteòrics a la fama que alguns no pairien bé. Per exemple, el 1973 Paul Williams es suïcidava amb un tret al cap atabalat amb els seus problemes al fetge per culpa de l'alcoholisme.
L'etapa de Dennis Edwards, amb aproximacions al soul psicodèlic, deixa cançons mítiques com "Cloud nine" (1969) -primer Grammy que s'enduen-, "Runaway child, running wild" (1969), "I can not get to next to you" (1969), "Ball of confusion" (1970) -amb una espectacular secció rítmica-, "Psychedelic shack" (1970), "Superstar" (1971) -on s'explica la marxa de Ruffin- i "Shakey ground" (1975). D'aquesta última val la pena escoltar la versió que Elton John i Don Henley ven fer en duet l'any 1993 o la dels Aerosmith del 2012. Amb Diana Ross publiquen els singles "I'm gonna make you love me" (1969) i "I second that emotion" (1969).
Però el tema apoteòsic fou "Papa was a rolling stone" (1972), un tros de tema que parla sobre l'absència del pare en moltes famílies afroamericanes. El tema, que durava dotze minuts en la versió disc i vuit en la versió single, guanyà tres Grammy i suposà la consagració del liderat d'Edwards. El començament de quatre minuts amb baix i un piano elèctric fins que les veus es van incorporant. és un passatge històric en la música Molts la recordareu per l'excel·lent versió que va fer George Michael l'any 1991 remesclant-la amb el "Killer" d'Adamski.
Edwards va estar al grup fins l'any 1977 quan Otis Williams, un dels fundadors inicials, el va acomiadar quan van deixar Motown per fitxar per Atlantic. Com els va sortir el tret per la culata el 1980 els Temptations tornen a Motown i Edwards es reincorpora al grup. La culminació és el disc i la gira "Reunion" (1982) amb els grans membres del grups participant-hi: Smokey Robinson, David Ruffin i Eddie Kendricks. l tema "Standing on the top" era tota una declaració d'intencions que no es va acabar de complir.
Veient que el potencial de Temptations s'acabava i que Edwards encara tenia corda, la Motown li ofereix treballar en solitari. Així Edwards publica "Don't look any further" (1984) amb una altre tros de gran èxit en duet amb Siedah Garrett que és la cançó que dóna títol al disc. També destaco la versió de M.People de l'any 1993. El disc arriba al 2 de llistes gràcies també als temes "(You're my) aphrodisiac" i "Just like you". El 1985 grava "Cooli'n out" amb el tema estrella del disc "Try a little tenderness" i que no he trobat al Youtube. Sí que he trobat la versió dels The Commitments de l'any 1993.
Dennis Edwards ha mort dos dies abans de complir els 75 anys a causa d'una meningitis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada