El passat 23 de febrer, a l’Escola Politècnica Superior del campus de Cappont, es celebrava a Lleida la primera edició del Dissabte de les Matemàtiques. Aquesta jornada, destinada a alumnes de batxillerat amb ganes de descobrir matemàtiques però també al professorat, fou organitzada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer. Però... qui era aquest senyor tan important per a què una fundació dugui el seu nom?
Ferran Sunyer i Balaguer [Figueres, 1912-Barcelona, 1967] fou un referent català mundial dins del món de les matemàtiques tot i haver nascut amb una paràlisi cerebral que el mantingué en cadira de rodes tota la vida sense ni tan sols poder escriure -al seu passaport hi constava escrit a mà «no firma porque no puede»-. Tanmateix, aquesta paràlisi no li va suposar cap impediment per aprendre a llegir i comprendre la matemàtica, la física i l’astronomia de manera autodidacta ja que els metges li van recomanar no anar a escola. Amb una enorme memòria i una gran capacitat per elaborar les seues conclusions les anava dictant a la mare o a les cosines perquè ho escrivissin.
Sense ni tenir el títol de batxiller, l’any 1933 descobrí una errada en un llibre del matemàtic francès Joseph Serret i començà a obtenir els seus primers resultats que els feu arribar a Jacques Hadamard de l’Acadèmia de Ciències de París. A partir d’aquí, Ferran Sunyer va mantenir una comunicació constant amb l’escola francesa d’analistes -el seu camp d’estudi eren les funcions matemàtiques-, i començà a publicar regularment. El seu teorema més conegut és el teorema de Corominas-Sunyer que publicà en col·laboració amb el també matemàtic català Ernest Corominas. Aquest teorema tracta sobre unes funcions anomenades derivables i quines característiques ha de tenir si després de fer moltes derivades -la derivada és una operació matemàtica- hi ha un moment que ens dona zero.
L’any 1957 finalment va obtenir el títol de batxiller, el 1959 el de llicenciat i el 1952 el de doctor amb qualificació de cum laude. Tot això ho va fer perquè, tot i portar anys col·laborant amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), no podia ser nomenat investigador. Ho aconseguí el 9 de desembre de 1967, divuit dies abans de morir. Sunyer és un exemple no només com a matemàtic sinó també com a paradigma de l’esforç i els valors.
El 1983 es crea la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer integrada a l’Institut d’Estudis Catalans amb la finalitat de donar a conèixer la figura del matemàtic -l’any 2013 tingué lloc a l’IEI una exposició- i estimular la recerca matemàtica amb premis de prestigi internacional i beques per a estudiants de doctorat de les universitats dels Països Catalans.
Per conèixer més detalls sobre Ferran Sunyer us recomano la visualització del documental Ferran Sunyer i Balaguer. Història d'un exili interior realitzat l’any 2012 en commemoració del centenari del seu naixement i que el podeu trobar fàcilment a través del web de TV3 a la carta. També, la novel·la Plans de futur del Màrius Serra relata, des de la ficció, la vida del matemàtic català a partir de la figura de la seua mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada