L'any 1967, a Alabama, el cantant Ray Sawyer va tenir un accident de trànsit que li va fer perdre un ull, des d'aquell moment s'hi hagué de posar un pegat que li donà una certa semblança al capità James Hook de les aventures de Peter Pan. Aplegant-se amb altres músics com els guitarres Dennis Locorriere i Richard Elswit, el teclista Bill Francis, el guitarra George Cummings, el bateria John David i el baix Jance Garfat, formen un grup que anomenaren Dr Hook and the Medicine Show pel fet que anteriorment he esmentat.
El grup solia tocar en circuits de bars de New Jersey fins que Shel Silverstein, de la revista Playboy curiosament, però també compositor es fixà en ells. Silverstein els aconsegueix alguns contractes ja mitjanament seriosos i acaben enregistrant el single "Last morning" (1971) per a la pel·lícula de fàcil títol "Who is Harry Kelleman and why is he sating all those terrible things about me?". A partir d'aquest tema CBS els ofereix contracte i arriben els primers singles d'èxits: "Sylvia's mother" (1971) que arriba al nº5 de les llistes americanes i el sureny "The cover of Rolling Stone" (1972) -en aquest tema Sawyer fa de veu principal- que també és Top Ten i que comencen a consagrar el grup. La majoria dels seus temes d'aquesta època eren escrits per Silverstein -recordin, el redactor de Playboy, aquella revista coneguda pels reportatges, com la Interviu, pels reportatges... no per les fotos-. En aquest últim tema canten "L'emoció més gran que mai pots tenir és l'emoció que tindràs quan la teua foto sigui portada de la revista Rolling Stone". Eren altres temps de la música... i Dr Hook va aparèixer en portada de la Rolling Stone l'any 1973. Tot i publicar elapés va ser un grup que els èxits els aconseguí gràcies als discos senzills.
Justament amb la publicació del disc "Friend face" (1974) arribà la primera crisi i els primers problemes interns a causa d'un període de dos anys amb resultats molts discrets. Finalment l'any 1975, per solucionar-ho, fan un gir radical: s'escurcen el nom a Dr Hook i canvien de discogràfica anant a Capitol. Sembla que el gir els anà la mar de bé perquè van retornar a les llistes revisant un clàssic de Sam Cooke "Only sixteen" que arriba al número 6 als EUA. També és interessant "A little bit more" (1976).
El 1977 Ray Sawyer treu el seu primer disc en solitari però sense deixar el grup, que continua amb una bona nova època a Capitol. Entre 1978 i 1980 publiquen els èxits "Sharing the night together" (1978) i el que per mi és el millor tema del grup i un dels grans de la música "When you are in love with a beautiful woman" (1979), un èxit absolutament oblidat pel gran públic i que jo porto a totes les meues seleccions musicals. Aquest èxit els suposà creuar l'Atlàntic i arribar al nº1 de les llistes UK. També m'agrada "Better love next time" (1979) i no em descuido "Sexy eyes", l'últim tema que van gravar amb Sawyer en el grup. Meravelloses melodies.
Dr Hook es separen oficialment l'any 1986 i Sawyer continuà en actiu fent actuacions però en mode nostàlgic. Ray Sawyer ha mort als 81 anys després d'una breu i fulminant malaltia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada