El 23 de juny passat el banc d’Anglaterra posava en circulació un bitllet de 50 lliures amb la imatge del matemàtic Alan Turing, nascut també un 23 de juny però 109 anys enrere. Turing es graduà en Matemàtiques a Cambridge el 1934 especialitzant-se en teoria de la probabilitat, però la fama li prové sobretot de la publicació On Computable Numbers (1936) on deixava entreveure la idea d’una màquina abstracta que funcionava a partir d’un conjunt finit de regles donades per una taula finita. Un fragment d’una d’aquestes taules que figura a la pàgina 240 de la publicació esmentada (la podeu consultar en línia al repositori de la London Mathematical Society) es pot veure al bitllet sota la inscripció de Bank of England a l’esquerra de la imatge de Turing. Aquestes taula és un primera pedra del que posteriorment serien els llenguatges de programació.
Sota de la taula anterior s’hi veu una seqüència de lletres (q, S, R…) que apareixen a la pàgina 241 de l’obra de Turing i que representa una codificació d’aquesta màquina. Aquesta idea és la que es fa servir avui en l’emmagatzematge en forma binària de la informació utilitzant només zeros i uns. Tot es pot emmagatzemar com un número, i d’aquí aquella tira amb la inscripció binària 1001000111100000111101111 que apareix també al bitllet i que si la traduïm a sistema decimal es converteix en el número 19120623, justament la data del naixement de Turing en format anglosaxó.
La imatge de Turing que apareix al bitllet és de l’any 1951 i està presa per la Pilot ACE, computadora dissenyada per Turing que ja podia emmagatzemar dades. De fons es pot veure la màquina Bombe desenvolupada per ell i per WG Welchman, que s’utilitzava per a desxifrar els missatges encriptats enviats per les màquines Enigma de les forces aèries alemanyes. Aquest va ser l’autèntic hobby de Turing fins que el 1941 aconseguí descodificar els missatges en clau de la marina alemanya. Es creu que la seua feina contribuí a salvar un bon grapat de vides de personal militar britànic durant la II Guerra Mundial.
La frase que es veu a la part inferior «Això és només un avanç d’allò que està per venir i només l’ombra del que serà» és d’una entrevista a The Times el 1949 i deixa entreveure de manera profètica el futur de les màquines universals de computació.
Els últims anys de la seua vida Turing els dedicà a estudiar els patrons matemàtiques de la biologia, des de la successió de Fibonacci en estructures vegetals fins la formació dels dits en les mans i els peus dels embrions. Tota la notorietat científica de Turing va quedar oculta fins el 1970, anys després del seu suïcidi quan només tenia 41 anys, el 1954.
I és que Turing patí en primera persona la repressió homòfoba de l’estat britànic sent condemnat a rebre injeccions d’estrògens el 1952 per mantenir relacions homosexuals. D’aquesta manera quedà exposat públicament com un delinqüent quedant les seues idees matemàtiques condemnades al més absolut ostracisme. El 19 d’agost de 2014 la reina Isabel d’Anglaterra li atorgà l’indult a títol pòstum.
Desxifrant Enigma
Si teniu curiositat en la biografia d’Alan Turing podeu veure Desxifrant Enigma (The imitation game), una bona i ben feta pel·lícula que recrea tant la seua vida personal com el seu treball matemàtic.
(Article publicat en el Lectura del 18 de juliol de 2021)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada