ZZTop - La grange

Si els ABC es van posar aquest nom per ser els primers en ordre alfabètic en les enciclopèdies musicals (Martin Fry no va pensar en els Abba quan va escollir el nom) desconec si ZZTop ho van fer per ser els últims, després de The Zombies. La versió oficial diu que el nom els ve del bluesman ZZ Hill, del qual el cantant tenia un pòster a l'apartament, i de la marca Top de paper de liar.

Del blues més divertit al boogie sintetitzat, els ZZTop han estat la banda amb una evolució més sorprenent dins del rock. Originaris de Texas, el guitarra i cantant Billy Gibbons, el baix Disty Hill i el bateria Frank Beard procedien de diversos grups com Warlocks, American Blues i The Moving Sidewalks. Oficialment la bogeria comença el 1969.

Només un any després ja enregistren el seu primer elapé amb l'original títol de "ZZ Top's first album" (1970). El disc no ven un xurro fora de Texas però treballen tant el seus directes que els obre les portes a fer de teloners dels Rolling Stones, Ten Years After, Humble Pie, Janis Joplin, Alice Cooper i Mott the Hoople.

Els següents discos, el fabulós i oblidat amb horrorosa portada "Tres hombres" (1973) -això dels títols en castellà veureu que és molt habitual-, "Fandango!" (1975) i "Texas" (1977) els serveixen de consolidació definitiva. Aquests discos aporten temes considerats ja clàssics de la banda com "Tush", "Jesus just left Chicago" i la cançó que és el meu primer record que tinc dels ZZTop "La grange" un blues-rock amb ritme. D'aquesta època és la suggerent i rockera "Beer drinkers and hell raisers" de la qual van fer versió els Motorhead i és que els ZZTop sempre van ser admirats pels heavies.

Després d'aquesta bona feina prenen un temps sabàtic en el qual es publica el seu primer disc de grans èxits "The best of ZZTop" (1978). A la tornada del recés Gibbons i Hill apareixen amb unes grans barbes mentre que Frank Beard va perfectament afaitat... curiosament beard és barba en anglès. I aquesta serà la imatge icònica que ens quedarà a partir del 1979 del ZZTop.

En aquest retorn publiquen dos discos més amb títols en castellà "Degüello" (1979) i "El loco" (1981) amb "Cheap sunglasses" com a tema més destacat, almenys per a mi. I guitarres funkies. 

Però la consagració definitiva arriba amb "Eliminator" (1983) que els dispara en vendes fins al número 9 de les llistes USA i al 3 d'UK, que tenia molt més mèrit Si ens posem en el context musical dels inicis dels 80, els sintetitzadors es posen de moda i després de tretze anys tocant rock sureny s'embarquen en un nou estil amb la producció de Bill Han. A més, si afegim l'auge de la MTV i la importància que tenien els videoclips, la seua imatge amb barbes enormes, guitarres estrafolàries i cotxes va ajudar en aquesta comercialització del grup. I què? No pas perquè sigui més comercial ha de ser dolent, només cal escoltar el tros de tema que és "Gimme all your lovin'"... un tema senzill que comença amb una bateria i una guitarra solista que no necessita gaires acords. Segons Barney Hoskyns de la New Musical Express el tema "aconsegueix en tres minuts i cinquanta-nou segons allò que els Status Quo s'han passat buscant vint anys". Cotxes, guitarres, noies i cançons sobre sexe com el segon single "Legs". El disc els va obrir les portes definitivament a banda i banda de l'Atlàntic. En paraules de Billy Gibbons "gaudeixo amb el fet que el públic ens consideri raros". El tercer single va ser "Sharp dressed man" (com en recorda l'"Addicted to love" de Robert Palmer!), els tres videoclips dels singles dirigits per Tim Newman (que potser avui no passarien criteris de correcció política) i el resultat deu milions de còpies només als USA.

En vista del èxit, ni Warner ni ZZTop veuen perquè cal canviar un altre cop, així que van repetint estil en els següents discos. "Summer holiday" (1985) i el supervendes "Afterburner" (1985) -número 2 en llistes-. En aquest darrer s'inclou "Rough boy" amb el vídeo del qual van guanyar el premi MTV a la millor direcció artística i el single "Sleeping bag". Amb aquest nou èxit a Texas es va aprovar un projecte de llei que declarava els tres components del grup com "herois oficials de Texas". També la fama els fa aparèixer a la 3a part de la peli "Regreso al futuro III".

Un altre extraordinari va ser "Recycler" (1990) arribant al número 1 en llistes americanes amb el tema "Concrete ans steel". El 1992 tanquen la seua etapa amb Warner i publiquen un bon disc de grans èxits "ZZtop - Greatst Hits" amb una curiosa versió del "Viva las Vegas" d'Elvis que es situa al Top Ten de les llistes angleses. 

El 1994 debuten a RCA amb el disc "Antenna" sent número 1 en llistes i hi apareix un altre gran hit "Pincushion". Després van anar perdent notorietat amb "Rhythmeen" (1996) fins l'últim disc d'estudi "La futura" (2012) però mai sense abandonar els escenaris com ho demostra l'excel·lent directe "Tonite and midnight" (2016). 

Dusty Hill ha mort als 72 anys mentre dormia. I dos dies després ja tenien un nou baix i ja han tornat a fer concerts, que és el que Dusty volia.

Articles relacionats.

- Status Quo