L'any 1980 el pèl-roig estudiant d'art Mick Hucknall liderava a Manchester una banda indie punk que tenia cert èxit a nivell local i de nom The Frantic Elevation. Després de rebutjar una oferta milionària de Seymou Stein de Sare Records per a cantar en solitari -culpa de les carabasses Stein va acabar descobrint a Madonna-, el 1984 i havent estudiat inflexions vocals del soul negre, inicia un nou projecte acompanyat de David Fryman a la guitarra, Fritz McIntyre als teclats, Tony Toers al baix i Chris Joyce a la bateria. El projecte, tot i ser un quintet, es basa molt en la imatge personal de Hucknall i la seua mata de cabell roja que li cobreix part de la cara i que es converteix com una imatge icònica del grup, d'aquí el nom de Simply Red. Personalment sempre l'he trobat excessivament egocèntric i em provocava certa ràbia el personatge, ell mateix es definia com un playboy. Trobo que aquesta obsessiva pretensió de Hucknall amb la seua imatge ocultava una extraordinària banda de músics que hi havia darrere.
El juliol de 1985 els Simply Red enregistren el seu primer single, una versió del "Money's too tigh to mention" dels The Valentine Brothers i actuen de teloners de James Brown a Londres. El tema funciona bastant bé al Regne Unit però gens als EUA. El segon single va ser "Come to my aid" (1985) escrit conjuntament per Hucknall i McIntyre. Com tant el primer com el segon tingueren força repercussió europea es van llençar a publicar un primer elapé "Picture book" (1985), produït per Stewart Levine i afegint el trompetista Tim Kellet dels Durruti Column al grup. En el disc també recuperen un vell tema que tocaven amb The Frantic Elevators"Holding back the years". Quan es va publicar com a single els va permetre arribar al milió de còpies venudes del seu disc de debut i van aconseguir el buscat número 1 en les llistes americanes. Es converteix en un èxit mundial. En aquest disc s'inclou també els singles "Jericho" (una de les grans per a mi) i "(Open up the) Red box" i un versió del "Heaven" dels Talking Heads. Van ser teloners dels UB-40 i durant el 1986 es van estrenar en la seua primera gira mundial. Hucknell també feia de compositor per a Diana Ross amb el tema "Shine" i escrivia al costat de la llegenda de Motown Lamont Dozier.
Per al segon disc "Men and women" (1987) incorporen Ariz Ibrahim a la guitarra, Ian Kirkham al saxo i a Jeanette Sewell com a veu femenina. En el disc hi trobem versions de temes soul de Cole Porter "Every time we say goodbye", Sly Stone"Let me have it all" i Bunny Waller"Love fire". melodia, ritme i la veu de Hucknall, aquesta era la recepta. En aquest disc s'hi inclou el meu tema preferit dels Simply Red, va ser el primer single i un contundent número 1 a l'estat espanyol tot i obtenir posicions discretes a les llistes UK i EUA: "The right thing" amb una genial versió maxi-single. El grup s'embarcà en una segona gira mundial però uns problemes de gola de Mick Hucknall va suposar la cancel·lació d'alguns concerts.
El tercer disc arriba el 1989 amb "A new flame" i el primer single és una meravellosa versió del "If you don't know me by now" de Harold Melvin and the Blue Notes, un versió que m'encanta i que és el primer record que tinc dels Simply Red. Aquest tema els va suposar el seu segon número 1 als EUA i el Grammy a la millor interpretació de R'n'B. El disc també inclou una versió del "It's only love" de Barry White i el tema "A new flame".
El quart disc "Stars" (1991) és el seu disc de major èxit sobretot al Regne Unit, convertint-se en el 15è disc més venut al país amb gairebé 3 milions i mig de còpies. El disc començava amb un apoteòsic "Something got me started" en el qual McIntyre posava veus Yes I would i n'era el compositor, la versió maxi amb el remix de Paul Oakenfold també és una joia. El segon single va ser més tranquil "Stars". El disc va ser ben aprofitat i es van extreure cinc singles, els altres tres no em van agradar: "For your babies", "Thrill me" i "Your mirror". En aquest disc McIntyre va prendre molt més protagonisme, en el tema que ja hem anomenat, i en "Freedom" i "Wonderland" on posava veus també.
Després d'aquest disc i de directe "Life" (1995) Fritz McIntyre va deixar el grup per publicar un disc en solitari de jazz "Fritz" (2002) sense gens d'èxit. Després d'això es traslladà al Canadà per fer un altre disc, aquest de gospel "First fruits" (2015) fins que es va retirar sent director musical d'una església de Florida. McIntyre va morir el 24 d'agost, el mateix dia que Charlie Watts, a l'edat de 62 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada