Els seus inicis amb actuacions en diversos actes va despertar l'interès del compositor i productor Juan Carlos Calderón que els va fitxar per a Zafiro. Així el 1969, amb un repertori de cançons espanyoles i d'altres amb inspiració amb el folk dels EUA -molt de moda aleshores- publiquen el seu primer disc "Mocedades". El grup destacava per les seves conjuncions harmòniques dels cantants, sobretot les veus d'Amaya i Estíbaliz: Amaya en balades i Estíbaliz en temes folklòrics.
Molt seguidament publicaren dos discos més "Mocedades 2" (1970) i "Mocedades 3" (1971) amb uns primers temes que ja començaven a ser èxit: "Pange lingua", "La guerra cruel", "El arriero", "Esta noche ha llovido" i el "Take my hand, precious lord" de Jim Reeves. L'alegria de la huerta no ho eren pas, no.Amb aquests primers èxits dels tres primers discos Sergio Blanco i Estíbaliz Amaya decideixen abandonar el grup per començar etapa sota el nom de Sergio y Estíbaliz, sent parella artística però també en la vida privada. En deixar Estíbaliz el grup Amaia Uranga va prendre tot el protagonisme vocal fent que es convertís en el segell més identificatiu de la banda. I aquest canvi es va notar l'any 1973 quedant en segona posició en el festival d'Eurovisió darrere de la luxemburguesa Anne-Marie David amb el tema "Eres tu". El single va vendre més d'un milió de còpies als EUA i es va arribar a enregistrar en anglès sota el títol "Touch the wind".
Aquest va ser l'impuls definitiu que necessitaven els Mocedades per acabar de publicar grans èxits de la talla de "Tómame o déjame" (11 setmanes al número 1 el 1974) i "Secretaria" escrits per Juan Carlos Calderón o "Solo era un niño" (número 1 el 1977), "¿Quién te cantará?" (número 1 el 1978). Amb Zafiro, la discogràfica que va apostar per ells, van arribar a gravar dotze elapés un d'ells en eusquera "Kantaldia" (1978).En un moment d'apagada dels últims discos de Zafiro signen per CBS amb el disc "Desde que tú te has ido" (1981) amb el tema de Gilson de Souza "Poxa" adaptat per Luis Gómez-Escolar. En aquest disc també s'atreveixen amb Queen a "Un poco de amor". Un altre èxit sonat arribaria el 1982 amb "Amor de hombre", el disc que incloïa "Le llamaban loca" i la conegudíssima "Amor de hombre" (2 setmanes número 1 el 1982), adaptació d'un passatge instrumental de la sarsuela La leyenda del beso estrenada el 1924. En el disc "La música" (1983) hi trobem "Maitechu mia" amb Plácido Domingo.
L'octubre de 1983 Amaia Uranga deixa el grup per iniciar carrera en solitari i és substituïda per Ana Bejerano que tenia només 24 anys. Curiosament, l'últim enregistrament d'Amaia amb el grup va ser la banda sonora de la sèrie de dibuixos animats Willy Fogg.
Amb Ana Bejerano a la veu aconsegueixen un primer èxit amb la cançó "Colores" (1986) on canta al costat del seu autor, Donovan i molt coneguda gràcies a l'anunci de Titanlux. En aquest disc també és la veu principal dels singles "Ana y Miguel" (escrit per José Maria Cano i que tingué més èxit en la versió posterior dels Mecano) i "Las palabras". Seguidament vindrien els discos "Sobreviviremos" (1987) en el qual es versiona el clàssic de Carole King "Tienes un amigo" adaptat per Patxi Andión i "Íntimamente" (1992) amb adaptacions del "Mr Sandman" per exemple però que ja no van tornar a brillar.Tot aquest desgast va provocar que alguns dels components deixessin Mocedades el 1994 -Ana Bejerano, Roberto Uranga i José Ipiña- i formessin un grup de nom Txarango (sí, res a veure amb els altres), que va publicar un sol disc "Todo tiene su sitio bajo el cielo" (1996) amb temes folk dels seixanta com "Mr Tambourine man", "El martillo", "Camina derechito" o "Son, son, son". Uns altres de Mocedades van formar El Consorcio, que repetiren certs moments d'èxit.
El 1998 enregistra al costat d'Ipiña el tema "Todos al Guggenheim" pel disc "Bilbainadas'98" i el 2006 el tema tradicional eusquera "Ene Kuttuna". El 2012 Ana Bejerano forma el grup de jazz Ana Bejerano Concept, i el 2019 a causa de les celebracions del 50è aniversari dels Mocedades s'incorpora a la gira del grup.
Ara Ana Bejerano ha mort als 60 anys conseqüències d'unes complicacions a l'aparell digestiu. .
Articles relacionats:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada