Chicago, any 1985. En ple èxtasi vuitanter tres paios una mica excèntrics s'uneixen per formar un grup de rock una mica alternatiu. Nathan Kaatrud, que va adoptar el nom de Nash Kato posava la veu i la guitarra, Eddie King Roeser al baix i Pat Byrne a la bateria. El nom Urge Overkill surt de la lletra de la cançó "Funkentelechy" dels Parliament de l'any 1977 «Better known as Urge Overkill/The pimping of the Pleasure Principle».
Amb aquesta formació van enregistrar un parell de discos "Jesus urge superstar" (1989) i "Americruiser" (1990). El 1991 hi ha un canvi de bateria quan entra Johnny Rowan, amb el sobrenom de Blackie Onassis. I amb aquesta formació comença la millor (i poca) etapa de la banda. Tots tenien un nom artístic perquè vivien en un món a part quan tocaven. Ja deia molt això. El primer enregistrament amb aquesta nova formació seria "The supersonic storybook" (1991). En plena era grunge un trio ben vestit es volia fer lloc per allà al mig. El disc era poper i rocker alhora amb un fantàstic primer single "The candidate", un tema dedicat al bateria "Today is Blackie's birthday"; "Henhough: the greatest story ever told" escrit per Onassis i la versió del tema dels Hot Chocolate "Emmaline". Tot molt eclèctic que es diria.
Aquest disc els obrí les portes a la gira del Nevermind de Nirvana i els Urge Overkill es comencen a fer coneguts a un públic més ampli. Aprofiten la tirada per gravar un EP "Stull" (1992) de sis temes amb un primer tema que els portaria a l'estrellat mundial però dos anys més tard. Una versió d'un oblidat tema de Neil Diamond que un jove i atrevit director de cine anomenat Quentin Tarantino va descobrir per la banda sonora de Pulp Fiction, ens referim com suposo ja saben a "Girl, you'll be a woman soon". El hit només va arribar al 59 de la Billboard, però però una banda de rock alternatiu això era molt. En l'EP s'hi incloïa una altra versió "Stitches" de l'Alan Milma Sect. La portada del disc és d'un cementiri, l'Stull Cemetery, el lloc on hi havia una de les portes d'entrada a l'infern segons deia la llegenda. Aquest detallet va ser que tinguessin el seu grupet d'admiradors satànics. Emulaven així les famoses portades dels Joy Division.
Sorgits de l'escena independent, els Urge deixaven de ser uns pobres de mi deixant de banda els avantpassats indies amb la discogràfica Touch and Go i el seu productor Steve Albini que els va posar a parir. Així que amb nova discogràfica Geffen Records, arribaria nou disc "Saturation" (1992) amb un força exitós primer single "Sister Havana" de tornada encomanadissa. "Tequila sundae" és més hardrockera i "Positive bleeding".
Després de pair l'explosió de Pulp Fiction arribaria el nou elapé "Exit the dragon" (1995), un disc ple de singles com "Somebody else's body", "The break" i "View of rain" i amb un tema composat per Onassis "The mistake". El disc no va arrencar gaire, però sent alternatius ja devia ser una mica el que volien.
Després de la publicació d'aquest disc començarien els problemes amb les drogues de Roeser i d'Onassis fins a tal punt que Rowan Onassis arribà a ser detingut i abandonà la banda el 1996 sense participar en la nova reunió que van fer el 2004. Simplement Onassis va participar en el disc en solitari de Nash Kato, "Debutante" (2000).
Johnny Rowan, el Blackie Onassis ha mort als 57 anys sense haver-se fet públiques les causes de la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada