David Sanborn neix a Tampa, Florida, i passa la seua infantesa a Saint Louis, Missouri, on comença a tocar el saxo com a teràpia per a la seua poliomielitis. amb només 14 anys ja tocava amb autèntics clàssics del blues com Albert King i Little Milton.
Després de realitzar els seus estudis universitaris es trasllada a Califòrnia i allí s'uneix a la Paul Butterfield Blues Band l'any 1967 quan el grup que va acompanyar a Bob Dylan anys enrere va afegir una secció de vent. Actua amb ells fins el 1975 amb memorables concerts com el del festival de Woodstock l'any 1969 i publicant els elapés "The resurrection of pigboy crabshaw" (1968), "In my own dream" (1968), "Keep on movin'" (1969) i "Sometimes I just feel like smilin'" (1971). Durant aquest temps David Sanborn posa el saxo al "How sweet it is (to be loved by you)" (1971) de James Taylor, al "Tuesday heartbreak" (1972) d'Stevie Wonder; al "Hummin' song" (1972) de The Rascals; al disc "Guess who" (1972) de BB King; a l'experimental "Blues in orbit" (1973) de Gil Evans; al disc "Manhattan Transfer" (1975) dels, òbviament, Manhattan Transfer i fa gira amb David Bowie durant el 1974.
Després de deixar a Paul Butterfield continua les gires i col·laboracions amb multitud d'artistes. El 1975 s'encarrega de posar el saxo al fabulós "Young americans" de David Bowie, la cançó de la parella de recent casats que no estan gaire convençuts d'agradar-se mútuament. El tema seria el 2n major èxit de Bowie fins aleshores (28 EUA i 18 RU). Aquell mateix any acompanya a Clarence Clemons al single "Tenth avenue freeze-out" de Bruce Springsteen inclòs en el "Born to run" i participa en el "Numbers" (1975) de Cat Stevens entre molts d'altres.
Aquest mateix 1975 Sanborn es fa acompanyar de la banda Brecker Brothers i debuta amb el seu primer disc de jazz en solitari "Taking off" amb temes com "Butterfat" utilitzat en jingles de ràdio i que s'ha convertit en un clàssic pels amants d'aquest estil. A aquest disc de debut li segueix "Sanborn" (1976) amb "Smile" com a tema destacat. Al mateix temps continua posant el seu saxo baríton a altres artistes com el solo del "Shoulder holster" (1976) d'Elton John, al "Some love" (1978) de Chaka Khan, a l'"Alison" (1978) el tema d'Elvis Costello que interpretava Linda Ronstad en el seu disc "Living in the USA"; als sons caribenys del "Que pasa" (1978) de Fania All Stars; al "You belong to me" (1978) i "Vengeance" (1979) de Carly Simon...
Els seus discos en solitari cada cop van tenint més acceptació com "Heart to heart" (1978) i "Voyeur" (1981) amb un jazz més suau i temes instrumentals com "Let's just say goodbye" i "All I need is you". A l'inici dels vuitanta, Sanborn ja és un dels músics de sessió més cotitzats dels EUA. Col·labora amb el "What a fool believes" (1980) de Michael McDonald i Kenny Loggins interpretat per Aretha Franklin; amb Randy Crawford en el "Look who's lonely now" (1982); amb Billy Joel en el tema "Easy money" del fabulós disc "An innocent man" (1983); al "For you my love" (1982) de Gloria Gaynor; al disc "Undercover" (1983) dels Rolling Stones; al "Knock on wood" (1983) de David Bowie; al disc "The pros and cons of hitch hiking" (1984) de Roger Waters i al genial "Windswept" (1985) de Bryan Ferry del seu disc "Boys and girls" on a més de Sanborn hi tocaven David Gilmour, Mark Knopfler i Nile Rodgers.
El major èxit individual li arriba amb "Straight to the heart" (1985), el seu novè àlbum, que es converteix en el disc de jazz més venut de l'any i guanya el Grammy al millor disc de jazz fusió amb temes com "Straigh to the heart" i "Love and happiness". També li dona un Grammy el "Double vision" (1986) pel duet "Maputo" amb Bob James. Repeteix palmarès amb "Close up" (1988) amb temes com "Slam", "You are everything" i "So far away" i que s'endú el Grammy al millor disc de Pop instrumental. Amb "Upfront" (1992) obre una etapa més comercial amb un sensacional tema com "Bang bang".
A tot això continuen les col·laboracions amb el "Fahrenheit" (1986) de Toto. al "Primitive cool"(1987) de Mick Jagger, al "Downtown train" (1987) de Patty Smith; amb Eric Clapton fan la banda sonora de la primera entrega d'Arma Letal (1987) i també participa a la de Tequila Sunrise (1988); en el tema "Breaking point" (1989) del "Journeyman" de Clapton i en el "It's probably me" (1992) d'Sting i Clapton de la banda sonora d'Arma Letal 3 i moltes i moltes més.
David Sanborn, el més populars dels saxofonistes de jazz però també del pop i del rock'n'roll dels setanta i vuitanta, ha mort aquest 2024 als 78 anys a causa d'un càncer de pròstata que li van detectar el 2018. Sanborn ha estat actuant fins al moment de la seua mort i tenia programats concert per al 2025.
La llista Epstein. La sequera i la situació d'emergència. IA per a tot. La Llei d'Amnistia i el jutge García Castillón. La Llei d'Amnistia i els policies amnistiats. Zorra a Eurovisión. Tractors a la Diagonal. Ábalos. El cas Koldo. Alexei Navalny. 12 M: Illa president, patacada d'ERC, Aliança Catalana, el sí vigilant. Els cartells d'Ernest Maragall. Kate Middleton. La cuinera de Mas d'Enric. El pont de Baltimore que s'ensorra. El judici a Daniel Sancho. L'incendi de l'edifici de València. El Museu Morera. La dimissió i no de Pedro Sánchez. La dona de Pedro Sánchez. El Lleida-Yeclano i el tancament de camp. Lleida és ACB. I l'hoquei Alpicat Ok Lliga. El CP Vila-sana. El Lluís d'Euphoria. París 2024 Se acabó la fiesta i Alvise Pérez. Javier Milei. Torna Puigdemont. Torna Rovira. Torna Wagensberg. Biden sí, Biden no. I torna Trump. La gent que menja gats a Springfield. Casa en Flames. El 47. La Marina està morena. Lligar amb pinyes al Mercadona. La Copa Amèrica de Barcelona. L'escut de Lleida i l'escut del Lleida CF. Les PAU. Iñigo Errejón acusat. La pilota d'or a Rodri i no a Vinicius. La dana de València. Mazón. El Ventorro. El pàrquing del centre comercial Bonaire. Gaza. Síria.
Andrés Manceñido. José Luis Guerra. Orejuela II. Ramon Clotet. El doctor Menén. Artur Jorge. Beckenbauer. Neskeens. Andreas Brehme. OJ Simpson. César Luis Menotti. Sotil. José Maria Caneda. El Loco Dos Santos. Paquito. Waldo Ramos. Franco Martínez.
Arévalo. Ventura Pons. Juli Mira. Mayra Gómez-Kemp. David Soul (el de Starsky & Hutch). Rosa Fabregat. Joaquim Ureña. Akira Toriyama. Peter Higgs. Conxita Tarruella. Paco Sapena. Santiago Dexeus. Josep Maria Terricabras. Roberto Cavalli. José Antonio Ardanza. Arno Penzías. Fermí Puig. Marta Ferrusola. Rosa Regás. Montserrat Candini. Salvador Bordes. Francesc Fabregat. alex Salmond. Agustí Forné. Isak Andic.
