Que no es pensi l’amic lector o lectora que aquest article tingui a veure amb el nostrat riu que vertebra de nord a sud l’oest del país ni amb el mitjà de comunicació que des de fa nou anys comet la gosadia de publicar la secció Lo teorema dedicada a la divulgació de les matemàtiques en la seua secció de ciència. El títol de l’article d’avui fa referència als matemàtics Beniamino Segre, nascut tal dia com avui de 1903, i al seu oncle Corrado Segre.
Corrado Segre (1863-1924) fou el més conegut dels dos ja que treballà en el desenvolupament del que s’anomena geometria algebraica i diferencial, que consisteix en l’ús de les eines algebraiques abstractes i el càlcul diferencial (estudi matemàtic de superfícies infinitament petites) per estudiar la geometria. Corrado es va doctorar a la Universitat de Torí especialitzant-se en geometria i entre els anys 1883 i 1884 va publicar ni més ni menys que quinze articles. De fet, va tenir un atac greu de febre cerebral provocat per l'excés de treball. Aquesta abundància d’articles innovadors va fer que un dels grans geòmetres del moment, l’alemany Felix Klein, contactés amb ell fent-lo coneixedor del Programa Erlangen, una nova manera d’estudiar la geometria. Cal ser conscients que el s.XIX, en matemàtiques, va ser el del desenvolupament de l’estudi de geometries no-euclidianes (no planes). De fet, unes superfícies duen el nom de varietats de Segre i també existeixen unes trajectòries anomenades les línies de Segre. La seua docència a la Universitat de Torí va propiciar que molts estudiants italians i estrangers s’interessessin per la geometria i és considerat com un dels fundadors de l’Escola Italiana de Geometria Algebraica i una figura crucial en la història d’aquesta branca de les matemàtiques.
Per altra banda, Beniamino Segre (1903-1977) fou catedràtic de geometria de la Universitat de Bolonya i de la amteixa manera que el seu oncle també va treballar en la geometria algebraica. El 5 de setembre de 1938 es van aprovar a Itàlia les lleis racials que excloïen tothom d’origen jueu de les universitats, escoles, acadèmies i altres institucions. Segre, que era jueu com tota la seua família, fou expulsat de la Universitat de Bolonya i el van destituir de la direcció de la revista Annali di Matematica juntament amb el matemàtic de la Universitat de Pàdua i també jueu Tullio Levi-Civita. Segre es va veure obligat a fugir a Anglaterra com a refugiat amb la seua família però va ser internat en un camp a l’Illa de Man patint les conseqüències de les barbaritats del nazisme. Van ser molts els matemàtics que van haver de viure aquesta època com el ja esmentat Levi-Civita, el pare de la topologia Felix Hausdorff, Paul Epstein o Dénes König. Aquests tres últims van decidir suïcidar-se abans de ser empresonats pels nazis. Un cop acabada la repressió Segre va aconseguir una plaça a Manchester i encabat va poder tornar a Roma. En el seu honor existeix el teorema de Segre sobre ovals.
Universitats del nord d’Itàlia
Les matemàtiques fetes a Itàlia van ser enormement influents a tot Europa gràcies a les Universitats de Torí, Milà, Bolonya i Pàdua entre d’altres. La de Pàdua (a la imatge) està situada en el que va ser el gueto jueu de la ciutat i passejar pels seus carrers et porta a pensar què succeïa allà fa 85 anys. El Departament de Matemàtiques duu el nom de Tullio Levi-Civita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada