Sam Moore i Dave Prater es van conèixer el 1958 cantant góspel. Van decidir actuar junts i comencen a cantar junts en diversos clubs de l'àrea de Miami començant pel mític The King of Hearts Club el 1961. En una d'aquestes actuacions els veu el productor Henry Stone qui els facilita el fitxatge per al segell Roulette Records i fan alguns enregistraments entre 1960 i 1964 sense excessiva fortuna.
Jerry Wexler els fa canviar de discogràfica cap a Stax, els arribarien els primers èxits amb la producció d'Isaac Hayes i David Porter. Amb el single "You don't know like I know" (1966) aconsegueixen entrar en llistes per primer cop però en posicions discretes. La cosa es comença a disparar amb "Hold on! I'm coming" (1966) que arriba al 21 en llistes americanes, encabat vindrien "You got me hummin'" (1966), "When something is wrong with my baby" (1967). Però el hit d'èxit no s'esperaria gaire més i l'imprescindible "Soul man" (1967) arriba al 2 als EUA. Amb aquest single venen un milió de còpies, aconsegueixen un disc d'or i el Grammy a millor grup de rythm'n'blues del 1967. Amb la fórmula del xiscle de Sam Moore i les improvisacions de la guitarra d'Steve Crooper el tema és converteix en un dels més grans clàssics de la història del soul. L'any següent repeteixen èxit amb "I thank you" (1968) que es situà al 9 en llistes. Tota aquesta mitja dotzena de temes portaven la signatura de Hayes i Porter i l'acompanyament de Booker T. Durant aquest temps es van convertir ens uns showmans coneguts com a Sultans of Sweat o Double Dynamite, de fet ni Ottis Redding volia actuar amb ells per por de quedar eclipsat.
Passen a Atlantic debutant amb el single "Soul sister, brown sugar" (1969) i fent una desaccelerada comercial que vindrien amb èxits menors acompanyats dels seus problemes personals entre ells, de tal manera que decideixen separar-se l'any 1970 començant ambdós carreres en solitari amb escassa repercussió que provocaran que, de tant en tant, es vagin reunint per a veure si aconsegueixen alguna pela. L'any 1978, en la pel·lícula de culte de John Landis (per a mi) i debut dels Blues BrothersGranujas a todo ritmo els reten tribut de la mà de John Belushi i Dan Aykroyd amb el qual es dona un cert revival al "Soul man". L'últim concert dels dos junts va ser el 31 de desembre de 1981 a l'Old Waldorf de San Francisco.
L'any 1982 durant una gira europea d'artistes soul Sam Moore es casa amb Joyce McRae, la persona que més va ajudar-lo a superar la seua addició a les drogues. McRae es convertí en la seua mànager i entre els dos van estar molts anys treballant de voluntaris en associacions antidrogues i defensant els drets dels artistes. Els anys vuitanta van ser complicats per Sam Moore ja que va haver d'afrontar unes causes judicials contra el seu excompany Dave Prater ja que al costat d'un cantant de nom Sam Daniels, el 1982, actuaven amb el nom de Sam and Dave. Moore va interposar denúncia i va aconseguir una ordre judicial per a què no actuessin sota aquest nom. A causa d'aquest fet va fundar una associació anomenada Artistes i altres contra els impostors.
A partir d'aquesta època Sam Moore es dedica a fer col·laboracions diverses. El 1982 canta "Santa Claus is coming to town" per un disc de nadales soul. Posa harmonies vocals a "You're not drinking enought" (1984) de Don Henley. I Moore torna a posar a les llistes una nova versió del "Soul man" el 1986 acompanyat de Lou Reed, un tema per a la banda sonora de la pel·lícula juvenil Soul Man justament. El 1988 s'uní a la banda dels Blues Brothers i el mateix any actua en la comèdia Tapeheads i canta en el tema "That's enough (of that war stuff)" de The Swanky Modes de la banda sonora. Moore no para i participa també en l'homenatge a Cole Porter"Red, hot and blue" (1990) amb tres temes destacant el "People get ready" on hi canta al costat de Billy Preston, Isaac Hayes i altres. Posa veu en el disc "Human touch" (1992) de Bruce Springsteen en el tema "Soul driver".
El 1994 enregistra amb gran èxit "Rainy day in Georgia" al costat del cantant de country Conway Twitty per al disc "Soul, Country and Blues". Un altre moment d'èxit li arriba amb la tercera entrega Blues Brothers 2000 on interpreta el reverend Morris i canta "John the Revelator". Després d'algun que altre disc en solitari el 2006 publica "Overnight sensational" amb la participació de moltes amistats. Hi canten Mariah Carey"It's only make believe", Sting "None of us are free", Jon Bon Jovi"Lookin' for a love", Bruce Springsteen"Better to have and not need", Steve Winwood"Ain't no love" i un colofó final del CD amb Eric Clapton, Billy Preston i Zucchero a "You're so beautiful". El 2008 posa veu al tema "Love is thicker than water" del disc de Paul Carrack. El single "They killed a king" (2014) va ser una cançó homenatge a Martin Luther King. Finalment s'uní al disc de versions d'Springsteen"Only the strong survive" (2022) -títol inspirat en el nom d'un film de 2002 sobre clàssics del soul- per als temes "Soul days" i "I forgot to be your loser".
Dave Porter va morir el 1988 per un accident de cotxe. Sam Moore ha mort als 81 anys després d'una operació als 89 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada