Aquests dies hi ha un absurd merder que no entenc sobre en quina ciutat cal disputar un partit de futbol. Es veu que en aquell país anomenat Espanya tenen un trofeu que li diuen Copa de S.M. El Rey, i que es juga en honor i glòria del descendent d’aquell senyor que ens volia convertir la Seu Vella en grava i que resulta ser -el trofeu, no la grava- la continuació natural d’un altre trofeu amb el suggerent nom de la Copa de S.E. El Generalísimo.
Enguany, aquest partit el disputa un equip de Bilbao contra un equip que sembla que deu ser de Qatar pel que hi diu a la seua samarreta però que habitualment juga a Barcelona. I pel que es veu no tenen clar en quin camp jugar-lo. Ja veuen quin maldecap, no?
Aquest importantíssim partit de futbol és organitzat per una federació amb un nom tan inspirador com és la Real Federación Española de Futbol L’encarregat de resoldre aquest difícil problema de la tria de camp és un senyor que té el càrrec de coordinador de partidos de la Real Federación Española de Fútbol i que es diu Miguel Ángel López. Al tanto! Coordinador de partidos. Poca broma. I què deu fer aquest senyor durant tota la resta de l’any? A part d’aquest, quins altres partits deu coordinar? Se l’imaginen vostès aquest bon home a qui vostè i jo li paguem el sou coordinant partits assegut des d’un despatx amb uns prestatges plens de trofeus? Sí, els despatxos d’aquesta gent del món de l’esport acostumen a tenir moltes copes exposades encara que siguin de partits de solters contra casats.
Humilment, sense intenció de voler substituir algú insubstituïble com és el coordinador de partidos i amb un sou força menor els puc donar alguna idea. Si es juga un partit únic entre dos equips de futbol, no seria el més lògic fer-ho en una ciutat que quedi a mig camí entres les dos ciutats dels equips participants? Per un tema d’estalvi energètic, de racionalitat, de sostenibilitat, de facilitat de desplaçament, de lògica… Per exemple, la final de la Champions League de l’any passat que van disputar dos equips de Madrid es va jugar a Lisboa. I encara rai, perquè es podria haver jugat a Atenes o a Londres. Jo trobo que és un dispendi monumental irracional que no caldria. Ja se sap, parlar de futbol professional i racionalitat econòmica és com parlar de regeneració política i posar a liderar una secció local una diputada que fa trenta anys que ho és.
Però bé, deixem la feina pel coordinador de partits, un càrrec que deu tenir, si fa o no fa una quantitat de feina similar a la que té el Responsable de Relacions Interregionals de Vicepresidència, el Subdirector General d’Anàlisi i Coordinació Estratègica o el Responsable de Suport del Gabinet adscrit al Gabinet del Conseller del Departament d’Economia i Finances. No me’ls invento, no. Són càrrecs que, si no existeixen encara, han existit fins fa poc.
(Article publicat al Nació Lleida el dimecres 11 de març de 2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada