Ivor Neville Kamen va néixer a Essex fill d'una família d'artistes, sense anar més lluny un dels seus germans, Chester Kamen era músic de sessió i va tocar en discos de Pink Floyd o Bryan Ferry.
Nick va començar carrera com a model gràcies al fotògraf Ray Petri que el va treure en portada de la revista The Face, però el salt a la fama mundial li arribà per un anunci de Levi's l'any 1985. Durant uns anys els anuncis d'aquesta coneguda marca de pantalons texans van ser famosos no només per l'anunci en sí sinó pel fet de recuperar velles cançons oblidades, en aquest cas "I heard it thought the grapevine"de Marvin Gaye. En l'anunci Kamen es queda en calçotets mostrant el seu sereny cos (tampoc tan diferent del meu) davant el públic femení present en una bugaderia. Aquest anunci el catapultà a la fama i ho aprofità per endinsar-se en el món de la música pop sota la tutela que ni més ni menys que de Madonna.
Madonna havia escrit amb Stephen Bray el tema "Each time you break my heart" per al disc "True blue" (1986) però finalment fou descartada. Després de descobrir Kamen amb l'anunci li va passar aquest tema, que va ser la primera incursió de Nick en el món de la música, Madonna va posar les veus de fons i arribà al top 5 de les llistes. El seu segon single va ser una versió dels Four Tops"Loving you is sweeter than ever" (1987) força sonada per Europa. Aquests temes es van incloure en el seu disc de debut "Nick Kamen" (1987), com també els singles "Nobody else","Come softly to me" de Barbara Ellis i "Win your love" de Sam Cooke.
El segon disc publicat va ser "Us" (1988). El primer single "Tell me" torna a incloure cors de Madonna i el segon single "Bring me your love" passa sense pena ni glòria amb la qual cosa no se n'extreu cap més. Com a curiositat d'aquest disc el vuitantero Michael Sembello apareix en el tema "I can't live without your love".
El 1990 li arribaria a Kamen el moment de màxima glòria. Aquell any enmig de l'auge de la nova música dance (Snap, Technotronic, Ice MC, Guru Josh, Twenty 4 Seven...) es va colar a les llistes d'èxit i de vendes un single que suposava una alenada d'aire entre tant sintetitzador artificial. El tema "I promised myself" que va ser un fracàs comercial justament a UK va ser número u a mig món. Un tema que dona molt bon rollo i que no ha envellit ni empitjorat amb el temps. El tema va ser el cinquè single més venut a l'estat espanyol el 1990. Sí, Nick Kamen potser no deixava de ser el que en el món de la música es coneix com una pretty face -amb el seu pentinat va crear escola vuitantera- en el món de la música, però aquest tema és memorial. Del tema es van fer centenars de mescles i remixos i se n'han continuat fent fins fa no gaire, cosa que deixa entreveure com de resultona és la cançó. Del single es van fer moltes versions, i n'hi ha una de numerada que conservo entre les meues joies de vinil. Aquest tema va tapar tot el seu tercer disc "Move until we fly", que tenia altres cançons com la pacifista composada per Edwin Starr"Oh how happy", la versió del "Looking good diving" de Morgan-McVey,"Agony and ecstasy" o una versió del "Um, um, um, um, um, um" de Curtis Mayfield.
Aprofitant la tirada de l'èxit i per promocionar gires per l'estat espanyol es van publicar un medley en single (1991) amb tres temes "I promised myself/Looking good diving/Agony and ecstasy" per Cadena 40. El single és una joia de col·leccionista ja que va ser una edició limitadíssima i numerada i que per sort tinc a la meua discoteca!
L'últim disc del qual tinc constància és "Whatever, whenever" (1992). El primer single d'aquest disc va ser un tema que personalment també m'encanta i és "You are not the only one" que és una resposta a un tema que fou un mig èxit per part d'un cantant que intentava anar de rebel sobradet, el "I am the one and only" de Chesney Hawkes. El següent senzill fou "We'll never lost what we have found" (1992) que tot i ser un altre tema amb nul·la repercussió no em desagradava. l'èxit va ser un fracàs comercial absolut i posà punt a la carrera musical de Kamen que ha viscut de rendes de reedicions.
Nick Kamen ha mort als 59 anys després d'una llarg càncer de medul·la òssia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada