Fa gairebé un parell d'anys ja vaig dedicar un apunt a la part nord-oest del Pallars Sobirà, aquest cop i aprofitant la santa setmana de vacances que la institució eclesial ens regala em prenc la gosadia de fer un altre apunt sobre el Pallars Sobirà, però anant cap a un altre cantó.
Ja vam començar a investigar el primer dia abans d'instal·lar-nos a l'hotel Condes del Pallars de Rialp. De Sort, el centre comercial de la comarca no en parlaré gaire perquè ja és prou conegut. Jo no sé si la fama de la loteria l'ha fet bé o mal, però s'ha convertit en un poble caòtic, cosa que fa anys no ho era. És un poblet que està molt bé per fer un petit passeig pel seu centre amb la casa del general Moragues, fer un vermutet al passeig dels Comtes del Pallars o comprar formatges del Tros de Sort. També hi ha molts bons llocs per dinar a Sort, un dels millors restaurants de Catalunya, el Pessets; l'única estrella Michelin de Lleida al Fogony o un de més casolà com Les Brases. Però aquest cop vaig decidir no quedar-me a dinar a Sort.
Per motius onomàstics que els que em coneixeu sabreu desxifrar me'n vaig anar a dinar a Montardit de Baix, un poble que no crec que tingui més d'un segle d'existència. Però els motius ja els explicaré més endavant. Vam dinar a la Borda d'Arnaldo amb unes vistes fantàstiques per la finestra (amb un poblet que no sabria dir si és Puigforniu, Malmercat o Tornafort) i unes altres vistes a la taula amb un patè casolà boníssim i una carn de corder excepcional feta al punt. Montardit de Baix (també coneguda com la Ribera de Montardit) és un llogarret amb 4 cases malcomptades. No té ni església, sí que té unes antigues escoles i una casa de turisme rural (El Celler dels Joglars). No hi ha gaire cosa més a dir.
A Montardit de Baix desaigua el torrent de Montardit al Noguera Pallaressa. El torrent neix a Montardit de Dalt, que és el poble amb història. A Montardit de Dalt s'hi arriba per la carretereta que va a Enviny i que s'agafa a mà esquerra abans d'entrar a Sort. Montardit de Dalt té la típica fesonomia de poble de muntanya pallarès (del Sobirà) amb l'església visible des de lluny. Al s.XI era una baronia i tot en la qual els Montardit tenien un castell i tot. Ara queda un poblet poc cuidat amb moltes segones residències de pixapins.
L'Hotel Condes del Pallars no és el que devia ser fa uns anys, quan fins i tot la Unió Esportiva Lleida hi feia l'stage de pretemporada. L'hotel està deixat, li fa falta una reforma absoluta, un tres estrelles justet on el pa te'l serveixen BIMBO enlloc del fabulós pa de la pastisseria de Rialp. Una llàstima que la cadena MARVEL no hi inverteixi ni un euro, però per portar adolescents a esquiar ja els deu estar bé. Només deu voler viure d'això.
Rialp és un poblet tranquil a la vora de la Noguera Pallaresa. Tranquil però que s'omple de gent en dies com aquestos. Dimecres estàvem sols però dissabte hi havia una gentada de por passejant-hi, fent hípica, quads, ràfting o anant a esquiar a Portainé. El casc antic està molt deixat tot i que sembla que s'estan posant les piles en reformes, però ja saben que és mala època per les coses aquestes. Arribar a dalt al castell sembla impossible, de fet no vam poder-hi arribar tot i fer cas absolut de totes les senyalitzacions, sempre hi havia un lloc on el camí es perdia. I a més, fer el camí costerut amb cotxet de nen petit fou una odissea. Una de les vistes més boniques és poder arribar fins a l'església de la Mare de Déu de Valldeflors pel carrer del Mig i pujar pel seu costat. També té un passeig boniquet vorejant el torrent de Sant Antoni fins arribar a l'antiga serradora.
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada