Un article en garrotin

S’explica que la rumba la van portar els gitanos a Lleida cap allà al segle XV. Uns gitanos que ballaven la Rondenya (la de Verdú era molt famosa) en època medieval i el ball de la Botelleta, que era una versió carrinclona d’un ball de palau dels segles XVI i XVII. D’aquesta manera ens ha arribat la rumba fins als nostres dies a través dels calistros del Pla de l’Aigua i en forma de garrotín. A Lleida substituïm els tres tenors pels tres carrinclons: Lo Parrano, lo Marquès de Pota i lo Beethoven.

Encara en estat d’enlluernament per l’èxit de #LoDiaLleidatà que l’Editorial Fonoll ens va muntar dissabte passat i amb la meua dosi de carrincloneria innata pel fet d’haver nascut al barri de Sant Llorenç, m’atreveixo a escriure un article el qual vostè l’haurà de llegir entonant lo garrotín.

Ara que hi ha eleccions

ja li dic a qui votaré

a qui foto los semàfors del Mestre

penjats dalt d’un cirerer

Pujant pel passeig de Boters

un dia l’autobús vaig agafar

ple de jubilats i canalla

devia ser l’únic que va pagar.

Lo mes que me passen la basura

lo del cotxe i la contribució

me queden los números més rojos

que lo Sant Cristo de la professó.

I és que avui dia lo món

està ben ple de faltats

i en qualsevol moment un ministre

me dirà que sóc de la gihad.

Però si lo Postu fos alcalde

i los Moniatos concejals,

lo Pardal i lo Boira a cultura

fotríem Lleida allà on cal.

Al garrotín, al garrotan

a la vera, vera, vera de Sant Joan

quin garrotín, quin garrotan

Lleida sempre va endavant.

(Article publicat al Nació Lleida el dimecres 15 d'abril de 2015)