dilluns, de març 29, 2021

KATHERINE JOHNSON

Ha estat arran de la publicació del llibre de Margot Lee Shetterly però sobretot per la posterior pel·lícula Hidden Figures (2017) que s’ha fet coneguda la figura de la matemàtica Katherine Johnson malauradament massa oculta fins ara.

Nascuda el 1918 a l’estat de Virgínia de ben petita ja va mostrar un interès inusual per les matemàtiques amb l’afició de comptar tot el que es podia comptar: comptava les passes que feia, el plats que fregava, les portes i finestres de l’escola…

A causa de les lleis de segregació racial tota la família va haver de mudar-se a un altre comptat i seguir els estudis en un institut per a estudiants negres. En aquella època, ja excel·lint en matemàtiques, va començar a mostrar interès per l’astronomia quan la seua directora l’acompanyava a casa ensenyant-li les estrelles i les constel·lacions. Tenia tant talent que amb només 15 anys ja va ingressar a la Universitat Estatal de Virgínia Occidental graduant-se cum laude en matemàtiques als 19 anys.

Conversant amb un familiar es va assabentar que a la NACA (antecessora de la NASA) buscaven dones matemàtiques afroamericanes per a treballar-hi i tot i tenir una plaça fixa de docent l’any 1953 Katherine començà a treballar de calculadora a la secció Colored Computers del Departament de Navegació i Guiat. La segregació racial estava a l’ordre del dia, persones negres i blanques treballaven, esmorzaven i utilitzaven lavabos en espais diferents. Quan el 1958 la NACA es convertí en la NASA la segregació racial va acabar però continuà la discriminació cap a les dones. Per exemple, no podia assistir a reunions d’enginyers en les quals eren tots homes o no podia signar informes científics encara que hi hagués col·laborat…. fins que va decidir a fer-ho per primera vegada, i aquell informe sobre l’angle d’aterratge dels satèl·lits va ser el primer signat per una científica de la NASA. En va arribar a signar 21. Els treballs de Johnson i la seua facilitat amb la geometria i les equacions diferencials van permetre calcular la trajectòria dels vols espacials d’Alan Shepard en el Mercury Redstone 3 l’any 1961 i el de John Glenn en el Friendship 7 el 1962. El mateix Glenn va demanar que tots els càlculs realitzats mitjançant computadora fossin comprovats per Johnson manualment “Si ella diu que els números són bons, estic a punt”. Penseu que Johnson feia tots els càlculs amb paper, llapis i una petita calculadora. Els seus treballs més destacats van ser la participació en el càlcul de la trajectòria de l’Apollo XI (1969) que portaria l’home a la Lluna i el retorn de la missió Apollo XIII (1970) a la Terra després de problemes inesperats. L’any 1986 es va jubilar i fins aleshores va estar treballant en programes de missions a Mart.

Katherine Johnson va morir el 24 de febrer de 2020 als 101 anys després de nombrosos reconeixements com la Medalla Presidencial a la Llibertat que li atorgà el  president Barack Obama l’any 2015 i els títols de doctor honoris causa en ciències pel Capitol College de Maryland i la Old Dominion University de Virgínia.



El 5 de maig de 2016, la NASA va posar el nom de "Centre d'Investigació Computacional Katherine G Johnson" a un dels edificis del Langley Research Center amb aquestes paraules del subdirector: “Milions de persones a tot el món van veure el vol de Shepard, però el que no sabien en aquell moment era que els càlculs que el portaven a l’espai i a casa amb seguretat els feia la convidada d’honor d’avui, Katherine Johnson.”

(Article publicat en el Lectura del 28/3/2021)


Cap comentari: