Després de l'apoteòsic èxit de "Brothers in arms" i de la seua mastodòntica gira de més de dos-cents cinquanta concerts, Mark Knopfler va necessitar reposar dels Dire Straits. Així que per anar fent temps va fer la banda sonora de La princesa promesa (1987), un disc amb el cantant country Chet Atkins"Neck to neck" (1991) i li va donar temps durant aquest descans de formar una banda que arribaria a publicar un únic disc: The Notting Hillbillies.
Per aquest grup que va posar-se el nom de la música tradicional americana coneguda com hillbilly Mark Knopfler va reclutar al guitarra Steve Phillips amb qui havia tocat abans de formar els Dire Straits sota el nom de Duolian String Pickers. Al també guitarrista Brendan Crocker, amic de Phillips amb qui havia muntat un pub i membre dels The Five O'Clock Shadows, i per últim el teclista Guy Fletcher, home de confiança de Knopfler als Dire Straits. Afegeix per la gravació l'steel guitar de Paul Franklin, el baix de Marcus Cliffe i la bateria d'Ed Bicknell.
Tot això va ser el 1989, i d'aquí va sortir l'elapè "Missing... presumed having a good time" (89), un títol on ja quedava clar que la banda s'havia reunit amb la intenció únicament de passar-s'ho bé. El disc fou tan casolà que es va enregistrar a casa de Knopfler, al barri de Notiing Hill londinenc (el nom també devia tenir-hi a veure) i Knopfler i Fletcher es van encarregar de la producció.
La idea del disc va ser la de recopilar velles cançons de country i blues de les arrels de la música americana i que ells creien que estaven oblidades. La tipografia de la portada també ho denota. Recuperen clàssics tradicionals anònims com "Railroad worksong", "Run me down", "One way gal" i "Please baby". També el "Blues stay away from me" dels germans Delmore, "Bewildered" de Leonard Whitcup i Teddy Powell, "Weapon of prayer" dels germans Louvin i "Feel like going home" de Charlie Rich, que va ser el tercer single de l'àlbum. En aquest single s'inclou un tema que no apareix al disc "Lonesome wind blues" de Wayne Raney.
Però també van tenir cabuda tres temes propis creats per cadascun dels guitarristes. "Will you miss me" va ser el segon single del disc i és obra de Phillips. Brendan Crocker va compondre "That's where I belong". I Mark Knopfler s'encarregà del primer single, la preciosa cançó "Your own sweet way".
Com he escrit abans Brendan Crocker venia dels The Five O'Clock Shadows amb un rodatge de discos com "A close shave" (1986) o "Boat trips in the bay" (1987) i singles "Darlin'" (1988), "No money at all" (1989) i "This kind of love"(1989) en el qual Mark Kopfler i Alan Clark dels Dire Straits. Aquests últims singles del seu últim i millor disc "Brendan Crocker & the 5 O'clock Shadows" (1989) on també hi participen Tanita Tikaram a "That's why I'm leaving here" i Eric Clapton a "This kind of life".
Crocker i Fletcher ja havien enregistrat junts la banda sonora de la sèrie "On the Big Hill" (1988). I Crocker va publicar a posteriori alguns discos en solitari com el més sonat "The great indoors" (1991) amb temes de country-rock com "There'll come a day", "Nothing but time" i "Running on down this road". Barrejant blues amb un so una mica més alternatiu tal i com manavene ls cànons dels noranta va arribar "Redneck state of the art" (1995) amb "On my knees" com a tema principal. L'any 2000 es publicava el recull "Not just a Hillbilly...more like. A best of" amb Atkins, Knopfler i Fletcher col·laborant-hi.
Brendan Crocker ha mort als 70 anys per les complicacions d'una leucèmia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada