Jack Sonni de seguida es va aficionar per la música i després d'aprendre a tocar el piano, la trompeta i la guitarra al Conservatori de Hartford i mentre es guanyava quadre duros fent de músic de sessió se'n guanyava uns altres quatre a la botiga de discos i guitarres Rudy's Music Stop de Nova York. El 1977 va crear la seua pròpia banda, The Leisure Class. Casualment, l'any 1978, i en aquesta botiga va conéixer a uns tals germans Knopfler, un Mark i un David, els quals havien fundat amb John Illsley i Pick Withers un grup que primerament es feien dir The Cafe Racers però els seus problemes de finançament els va fer canviar el nom a Dire Straits.
Amb un homenatge a les guitarres acústiques de Knopfler a la portada, el disc conté cançons de tots els tipus situades perfectament en el context de l'elapè fent gairebé una obra d'art conceptual en tota la seua totalitat.
- El primer tema (parlaré del format CD) és "So far away", un blues al més estil Mississipí amb sintetitzador.
- La segona cançó és el gran èxit "Money for nothing". Va arribar al número 1 en llistes americanes i es va quedar al 4 al Regne Unit. La cançó està escrita per Mark Knopfler i Sting qui hi també hi posa els cors i és una crítica als vídeos musicals i les estrelles que surgen d'ells. Curiosament el videoclip d'aquesta cançó, una animació per ordinador, va guanyar el Grammy al millor vídeo musical i a la millor cançó de duet.
- Seguidament hi trobem la meravellosa "Walk of life" que va arribar al 2 al Regne Unit sent el seu major èxit al mercat britànic i es va quedar al 7 als EUA. Rock'n'roll, twist, duduà... Potser la cançó preferida de més gent dels Dire Straits i segurament la més sonada en ràdios i la més comercial, el seu inici de sintetitzador és inconfonible. Que bé aguanta el pas dels anys, una cançó que mai no falla quan vols animar qualsevol cotarro.
- "Your latest trick", l'inici de trompeta i saxo dels germans Becker és un dels més coneguts de la música. D'aquest tema m'agrada més la versió que va aparéixer al directe "On the night" (1993) en el qual és Chris White qui fa el solo de saxo.
- A continuació trobem la balada pop "Why worry".
- "Ride across the river" és un tema que tracta sobre el bel·licisme i el militarisme en plena era Reagan. De fet aquests últims temes tots tenen el mateix centre d'interès.
- Herois caiguts, falsos deus, vides truncades és el que explica amb una guitarra més country "The man's too strong". Aquí Jack Sonni toca el sintetitzador de guitarra.
- Una mica més filosòfica és "One world": «Can't find the reasons for your actions/Or I don't much like the reasoning you use/Somehow your motives are impure/Or somehow I can't find the cure/Can't find no antidote for blues».
- El CD acaba amb la bellesa de "Brothers in arms", el primer single que es va publicar en cdsingle amb només 400 còpies i que és una joia del col·leccionisme musical. Premi Grammy a la millor cançó. Un cant a la reconcil·liació universal. «Every man has to die/But it's written in the starlight/And every line in your palm/We're fools to make war/On our brothers in arms». El Chelsea Hotel ens explica més història sobre el tema.
El disc va ser el major èxit comercial dels Dire Straits, estant tres setmanes en el número de vendes al Regne Unit. Ha venut més de trenta milions de còpies i es va convertir en el tercer disc més venut de la década dels vuitanta i el dotzè més venut de tota al història.
Quan Knopfler va decidir començar carrera en solitari pensant que millor no els podria anar com a grup Sonni es va retirar de la primera línia musical per dedicar-se a les seues filles bessones recent nascudes. Després va començar una nova etapa musical però dedicant-se al màrqueting com a executiu en diverses empreses musicals. També va escriure llibres i va fer alguna col·laboració amb Dire Straits Legacy, un nou grup format amb antics membres de la banda.
Jack Sonni ha mort als 68 anys. Al vídeo el podeu veure amb jaqueta roja entere Knopfler i Sting.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada