Des de Lleida...: Whitesnake

Bernie Marsden va començar a tocar la guitarra en grups locals de Buckinham com Clockwork Mousetrap i Skinny Cat amb només 17 anys. Amb 21 anys entra a formar part de manera professional als UFO, un grup de hard-rock format el 1970 i que va ser força popular a Alemanya. També va tocar amb els Wild Turkey de Glenn Cornick durant el 1973, a la Cozy Powell’s Hammer del bateria Cozy Powell i amb la banda de rock progressiu Babe Ruth amb els quals va enregistrar dos elapès "Stealin' home" (1975) i "Kid's stuff" (1976). amb temes com "Elusive" o el single amb un començament molt a lo Doobie Brothers "Since you went again" (titulat aquí com "Desde que te fuiste") amb "Standing in the rain" a la cara B, ambdues cançons compostes per Marsden.

Per una altra banda, David Coverdale abandonava els mítics Deep Purple el 1976 intentant arrencar una carrera en solitari a Alemanya ja que uns problemes contractuals l'impedien gravar fora dek Regne Unit, el seu país. Coverdale reuneix el teclista Jon Lord i el bateria Ian Paice de Deep Purple (ja tenia un bateria, David Dowle, però li va durar poc). Lord i Paice, quan Deep Purple s'havia dissolt havien format el grup Paice Ashton Lord en el qual també s'hi incorporà Marsden i de la mateixa manera va anar a parar al nou equip de Coverdale, amb P.A.L. van publicar un únic disc "Malice in wonderland" (1977). I juntament amb Micky Moody a la guitarra i Neil Murray al baix és l'inici d'una nova formació, Whitesnake, que era el nom dels músics de sessió amb qui Coverdale havia gravat el seu disc en solitari "Whitesnake" (1976).

Amb aquesta aliniació comencen amb força, amb una barreja de rock dur i blues, un blues sobretot que venia de la mà de Marsden. Quatre discos d'estudi i un directe per començar: "Trouble" (1978), "Love hunter" (1979), "Ready and willing" (1980) amb el qual van arribar a més públic, "Live in the heart of the city" (1980) i "Come and get in" (1981) . D'aquesta primera etapa resulten temes com:

"Fool for your loving", un tema de Marsden, Coverdale i Moody del disc "Ready and willing" i que havia de ser per a BBKing en un primer moment. Es va convertir en el primer èxit del grup arribant al 13 de les llistes angleses. "She's a woman" també és d'aquest disc.
"Ain't no love in the heart of the city" una versió blues d'un tema soul de Bobby Bland inclosa a "Trouble" i que seria el títol del seu exitós directe del 1980.
"Trouble" també del disc homònim, i en aquest disc inclouen una versió guitarrera del "Day tripper" dels Beatles.
"Lovehunter"
"Walking in the shadow of the blues" és un altre tenma de Marsden per a "Lovehunter".
A "Long way from home" tema escrit per Coverdale Marsden també hi posa les veus.
De "Come and get in" destaco de Marsden "Child of Babylon" cara B del tema més conegut del disc, el "Don't break my heart again" de Coverdale.

A finals de 1981 arriba la primera crisi per discrepàncies amb David Coverdale a qui van arribar a qualificar de tirà. Murray i Paice van anar a tocar amb Gary Moore. Coverdale reforma el grup fitxant el bateria Cozy Powell -de qui ja hem parlat al primer paràgraf-, el guitarrista Mel Galley i el baix Colin Hodgkinson. Aquesta nova formació enregistra "Saints and sinners" (1982). En aquest disc Marsden ja passa a un segon pla darrere d'un Coverdale cada cop més protagosnista. Només tres temes: "Young blood", "Saints and sinners" i un que seria un bestial èxit però cinc anys més tard "Here I go again". Escrit per Marsden el 1982 el tema va ser reeixit el 1987 en l'impresionant disc "1987" (1987) en el qual s'hi inclouen a més "Still of the night" i "Is this love" que van convertir a Coverdale en un rock star als quaranta anys.

I el 1982, després de "Saints and sinners" són Marsden i Hodgkinson els qui abandonen per problemes familiars, financers i administratius. Amb la marxa de Marsden la banda va anar abandonant el blues per orientar-se més cap a la música més comercial. Marsden va formar la banda Alaska amb qui va publicar dos àlbums "Heart the storm" (1984) i "The pack" (1985). La banda va tenir un segell més hard rock qu eno pas blues amb temes com "Headlines", "Susie blue", "Miss you tonight" o "Show more emotion" i de qui no he trobat cap cançó per Youtube, per a què diguin que a Internet hi és tot!

Marsden va tenir relació amb el seu company Micky Moody amb qui formaria el 1992 The Moody Marsden Band i posteriorment The Snakes. Van enregistrar dos discos d'estudi "Never turn our back on the blues" (1992) on tocaven temes de Whitesnake i "Real faith" (1994). El 2000 publiquen un directe "The night the guitars came to play" on mano a mano toquen temes seus i algun clàssic del blues com l'"Oh well" de Peter Green dels Fletwood Mac. A part de tot això Marsden ha tingut una extensa discografia en solitari que ja va començar el 1979 amb "And about time too" i es reconcilià amb Coverdale el 1014 quan va incloure una nova versió de "Trouble" en el seu disc "Shine" (2014). També va fer un homenatge a Rory Gallaguer a "Bernie Plays Rory (A Celebration Of The Music Of Rory Gallagher)" (2015).

El 2021 amb Conquest Music començà una nova etapa per a homenatjar clàssics del blues i del rock, el primer disc va ser "Kings" (2021), després "Chess" (2021) i per últim "Trios" (2022). Alguns dels temes que hi trobem són "Back in the USA" de Chuck Berry, "I can’t hold out" d'Elmore James, "Help me through the day" de Leon Russell... "Where's my guitar" és la seua autobiografia que es va publicar el 2017.