Nascut el dia de Nadal de 1946 a Aalbama i criat a Nova Orleans va acabar instal·lant-se a Nashville durant els anys seixanta. amb aquest panorama no és d'estranyar que Jimmy Buffett comencés en el món de la música fotent-li al country.
Però Buffett va acabar evolucionat cap a les balades fins a convertir-se en un gran baladista però sense èxits remarcables. El seu debut va ser amb l'elapé "Down to Earth" (1972) que fou un absolut desastre comercial venent només 324 còpies. Desolat abandonà Nashville i se'n va anar a Cayo Hueso (Florida) a compondre noves cançons. Encabat del recés tornà a Nashville i fou contractat per ABC Records. Amb ells publica el seu segon disc "A white sports coat and a pink crustacean" (1973) -vagin fixant-se amb els títols- que aquest sí obtingué un eco mitjanament important. En aquest disc es fa acompanyar per primer cop pel que seria la seua banda d'acompanyament The Coral Refeer Band i el seu tema més destacat és "The great filling station holdup". Coneguda també és la balada "He went to Paris" inspirada en el músic de Chicago Eddie Balchowsky que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola, Buffet sempre deia que aquesta cançó era la seua favorita.
Els dos últims anteriors àlbums de Buffet van ser força exitosos però el seu major èxit el trobem a "Changes in latitudes, changes in attitudes" (1977). Un tema que arribà al 8 de la Billboard i que duu el nom d'un popular cocktail de terrasseta d'estiu "Margaritaville", un single que li va fer crear una marca pròpia. Un altre disc de certa repercussió fou "Son of a son of a sailor" (1978) en el qual s'inclouen temes diferents per ell com "Cheeseburguer in paradise" i "Son of a son of a sailor" un homenatge al seu padrí mariner. Entre cocktails i hamburgueses ja ens deixava clar que Buffet era el prototip del que es diu un bon vivant. Cançons de platja, de borratxos, el sol, l'aigua del mar, les festes... que eren acompanyades en concerts amb tota una iconografia tropical, de fet els seus fans són coneguts com els parrot head, nom posat per Timothy Schmid dels Eagles. Un estil que s'ha dit country-rock calypso.
A "Volcano" (1979) s'hi inclou un altre èxit "Fins" i amb "Coconut telegraph" (1980) i "Somewhere over China" (1982) acabria la seua etapa més exitosa, que com ja hem comentat, tampoc no ho va ser tant, potser sí en el mercat americà però no més enllà. Buffet era un home de disc més que no pas de single. Aprofitant una mica aquesta inèrcia la primera discogràfica va editar "Before the salt" (1979).
Després arribarien nous discos "One particular harbour" (1983) -amb versió del "Brown eyed girl" de Van Morrison-, "Riddles in the sand" (1984), "Last mango in Paris" (1985), "Floridays" (1986), "Hot water" (1988) on versiona "Great heart" de Johnny Clegg, "Off to see the lizard" (1989)... Amb "Fruitcakes" (1994) tornà al Top Five de les llistes de vendes gràcies sobretot al single "Fruitcakes" i a les versions de "Sunny afternoon" dels Kinks, "Uncle John's band" dels Grateful Dead i el clàssic del country que va popularitzar Patsy Cline"She's got you"... i així fins una trenta de discos, el darrer "Life on the flip side" (2019).
Buffet, un home inquiet sempre ha volgut fer mil coses alhora. Com a cantant amb un cert compromís el 1987 fou escollit director del Save the Manatee Committee Club, una organització sense ànim de lucre per a protegir els manatís i el seu hàbitat. També va escriure guions com el de Margaritaville, un musical rock'n'roll sobre Robison Crusoe. I la sort no li va girar l'esquena a l'hora d'escriure llibres, va escriure tres best-sellers Tales from Margaritaville (1989) -portada molt significativa de tot ell-, Where is Joe Merchant (1992) i A salt piece of land (2004) amb els quals es va guanyar la vida. També disposava d'una flota d'avions, el 1994 es va estavellar amb un que ell pilotava però va sobreviure a l'accident. El 1996 quan viatjava en un dels seus avions amb Bono dels U2 va ser metrallat per la policia jamaicana ja que sospitava que es feia servir per traficar marihuana, d'aquest afer va sortir el joc de paraules del tema "Jamaica mistaica" del disc "Banana wind" (1996). I com no podia ser amb la seua laissez-faire va ser empresari hoteler amb restaurants, casinos, hotels, creiers, cerveses... Amb tot això no és d'estranyar que Forbes li calculés mil milions de dólars de patrimoni
Jimmy Buffett ha mort als 76 anys a causa d'un carcinoma que portava patint des de fa quatre anys i que se li va agreujar aquest mes de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada